La darrera etapa del Meridià Verd que creua la Serralada del Litoral
Aquest itinerari, que permet creuar transversalment, de nord a sud, el Parc de la Serralada del Litoral, és la darrera etapa d'una ruta molt més llarga que segueix -el més fidelment possible- l'anomenat Meridià Verd.
Aquest meridià, que uneix Dunkerque amb Barcelona passant per París, serví, l'any 1799, per establir la longitud del metre i, en conseqüència, el Sistema Mètric Decimal.
Desnivell: + 495 metres aprox.
Distància: 19,45 Km. aprox.
Punt de partida: La Roca del Vallès.
Ruta:
La Roca del Vallès, Dolmen de Can Planes, Pedra de l’Escorpí, >Font de la Mansa, Coll de Sant Bartomeu, Sant Bartomeu, Mas Cellecs, Plana del Fum, Menhir de Cal Camat, Roca d'en Toni, Creu d’en Boquet, Surera Molinera, Font de Sant Mateu, Sant Mateu, Coll de Gallemí,La Plana del Mal Temps, trencall, Cementiri de Teià, Teià, Riera de Teià, Ocata
Recorregut:
Sortim de l’Ajuntament i transitem pels seus carrers en direcció a Rocatomba, on s’inicien el camins SL-C 137 (Ruta prehistòrica II Can Planes), PR-C 36 i la Ruta del Meridià Verd.
Anem entrant en matèria i en poca estona arribem al Dolmen de Can Planes.
Seguim en clara direcció Sud i entrant pels frondosos boscos de la Replana de Can Planes, passem pel costat de la Pedra de l’Escorpí.
Més endavant, ens desviem monemtaneament per anar a veure la bonica Font de la Mansa.
Tornem al camí per continuar caminant pel mig del Bosc de Ca l’Argent fins enllaçar amb el GR-92.
En suau i mantinguda pujada, passem pel Coll de Sant Bartomeu que dona pas a l’Ermita de Sant Bartomeu.
Continuem pel Camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu transitant pel Bosc d’en Pere.
Prosseguim pel mateix camí, sempre ben indicat, fins al Menhir de Can Camat.
Sense deixar el camí, passem pel costat del Turó de Banús i continuem fins al Dolmen de la Roca d’en Toni.
Seguim la caminada fins la Creu de Can Boquet on hi ha un centre d’informació.
Seguim avançant pel propi camí tot deixant el Turó de Pedrells a la nostra dreta fins la Surera de la Molinera.
Mantenim el pas pel mateix camí i ens apropem a veure la Font de Sant Mateu i continuar fins a la bonica ermita de Sant Mateu.
Seguidament, passem pel Coll de Gallemí on abandonem el GR-92 per començar a davallar decididament pel La Plana del Mal Temps.
Passem pel costat del Turó d’en Baldiri i més endavant, atents, prenem el camí de la dreta obviant el camí de l’esquerra que ens duria cap a Premià de Mar.
En endevant, la ruta esplèndidament senyalada fins aquest punt, misteriosament deixa d'estar senyalada fins a l'entrada de Teià.
La pista baixa decididament mentre ens ofereix unes vistes excepcionals del Maresme i de la Mar Mediterrània.
Anem davallant i passem pel costat del cementiri de Teià per entrar a la població de Teià.
Caminem els últims llargs metres per la carretera de Teià, propera a la Riera de Teià.
Arribats arran de mar, passem per un pas subterrani per poder arribar al monòlit que testimonia el Final del Meridià Verd.
Nota:
(1) El meridià verd és una iniciativa per commemorar la mesura del meridià de París que va servir de base per definir la unitat del metre.
El meridià verd va des de Dunkerque, al mar del Nord, fins a la platja d'Ocata, al Masnou.
En concret, és el meridià situat a 2° 20′ 14,025″ a l'est del meridià de Greenwich.
A la platja d'Ocata del Masnou hi ha un monòlit commemoratiu a pocs metres del mar.
Breu:
Interessant ruta que travessa integrament la Serralada del Litoral des de La Roca del Vallès fins a Ocata.
El Meridià Verd és molt més que un simple itinerari, és el fil conductor que ens connecta amb la història.
Avui no fem cap cim, però hem fruït de tot l’entorn d’aquest esplèndid Parc de la Serralada del Litoral.
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer aquestes contrades.
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una profitosa jornada de muntanya.
Els caminants: Josep i Mercè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada