La Munia   3133
Pequeña Munia   3096
Sierra Morena   3090






Grimpant per la Cresta de la Munia 

Entre les valls de Lalarri i Chisagüés, originades per l’erosió de les glaceres quaternàries durant les últimes glaciacions, hi ha el gran massís de La Munia. 

Desnivell: + 1310 metres aprox. 

Distància: 12,75 Km. aprox. 

Punt de partida: Petramula. 
Des de Bielsa ens apropem fins a Chisagües i continuem per la pista fins a Petramula. 
Cal remarcar que els últims 2 kms. només son aptes per vehicles 4x4. 
Important: S’ha de treure un tiquet (de pagament) a Bielsa per poder accedir a Petramula. 
A data d’avui es por treure el tiquet on-line al portal web de l’Ajuntament de Bielsa. 
Veure punt de partida a Google Maps. 

Recorregut: 
Continuem per la pista escassos metres i prenem, per l’esquerra, un corriol que s’encamina muntanya amunt. 
Xino-xano, anem guanyant alçada pel Barranc de Petramula mentre les vistes es van aixemplant generosament. 
Arribem al trencall que per la dreta dona accés al Robiñera i prosseguim fins el Collado de las Puertas.
Aquest collado ens introdueix als preciosos i lluminosos Ibones de la Munia. 
Passem arran del Ibón inferior de la Munia i tot seguit del Ibón superior de la Munia, per continuar en mantinguda pujada pel Circ de la Munia. 
Anem fruïnt de l’envergadura de les admirables vistes de tot arreu fins arribar al Collado de la Munia.
Girem cap la dreta i en un no res comencem a grimpar tot dret pel fil de la cresta. 
Anem fent, cercant la línia més lògica i correcte, doncs o no hi ha fites o n’hi ha en diverses direccions.
Arribem al popular Paso del Gato i el superem fàcilment amb l’ajuda d’una gruixuda cadena que fa confiança. Potser a la sortida hi ha un pas més entretingut i/o exigent. 
Prosseguim per la cresta, sense defallir, grimpant amb atenció, per un seguit de cimalls fins arribar al capdamunt de La Munia. 
Impressionant mirador per tot arreu on podem distingir entre molts altres, l’imponent Monte Perdido i la seva minsa glacera de la cara Nord. 
Desprès de la contemplació, continuem crestejant ininterrompudament fins arribar a la Pequeña Munia.
Des de la Pequeña Munia, la Munia s’albira una muntanya tant imponent com esquerpa.
Continuem endavant i comencem a davallar per una pala, fent ziga-zagues fins el planer Col Paget Chapelle. 
Remuntem els últims metres pel mig de la carena fins plantar-nos al capdamunt del cim de Sierra Morena. 
Ample cim des d’on podem veure detingudament tota la llargaruda cresta de La Munia. 
A continuació tornem a enfilar-nos fins la Pequeña Munia i seguidament, crestejem fins a La Munia.
Tornem a fruir amb les inacabables vistes que ens posa en escena aquest airós cim. 
Continuem la grimpada, ara en davallada, fins arribar novament al Paso del Gato. 
Abans però, com a la pujada, hi ha un pas un xic fi previ a la gruixuda cadena. 
Superat el pas, prosseguim la desgrimpada fins arribar al Collado de la Munia.
Ja amb la feina feta, anem davallant tranquil•lament fins als Ibones on aprofitem per fer una aturada.
Després del repòs, passem pel Collado de las Puertas i desfem tot el camí de pujada per arribar a l’estacionament de Petramula. 

Breu: 
Excel·lent sortida d’alta muntanya que transita en la seva part més alpina, per una llarga cresta que cavalca per 3 cims de 3000 metres. 
Esplèndides vistes des d’aquests airosos cims que ens han fet xalar de valent.
Una grimpada constant i mantinguda amb algun que altre pas aeri, per on cal estar acostumat a aquests tipus de terreny.
Tot plegat, hem estirat les cames una bona estona i hem fruit d’una enlluernadora jornada de muntanya.

Els grimpaires: Josep i Rafa

        Print Friendly and PDF

Fonts i Coves de les costes del Puigmal
Font del Biot - Font de la Margarita - Font de l'Home Mort
Cova del Borrut - Cova del Penitent - Cova de les Encantades






Trescant per les Costes del Puigmal 

Desnivell: + 360 metres aprox. 

Distància: 8,90 Km. aprox. 

Punt de partida: Collet de les Barraques. 
Per la carretera N-260, des de Planoles, prenem la carretera local que es dirigeix sense pèrdua al Collet de les Barraques. 
Abans d’arribar al collet esmentat, on una barrera impedeix el pas de vehicles motoritzats, estacionem el vehicle al voltant. 
Veure punt de partida a Google Maps. 

Recorregut: 
Comencem a caminar tot seguint el GR-11 que regira al Collet de les Barraques i ens ofereix unes esplèndides vistes de les costes del Puigmal entre d’altres. 
Seguim, sense pèrdua, per GR-11 que més endavant, comença a davallar suaument fins arribar a la Font del Biot i a la propera Font de la Margarita. 
Continuem la mantinguda davallada fins arribar al Riu Tosa que creuem per un pont de fusta. 
A l’altre banda, ens acostem a veure la cabalosa Font de l’Home Mort. 
En aquest punt, abandonem el GR-11 i continuem muntanya amunt, per la vall on transita el Torrent del Borrut. 
Fent ziga-zagues i proper al Torrent del Borrut, anem remuntant costerudament, sense marques, fins a l’entrada de la Cova del Borrut. 
Una cova, bon resguard en cas de pluja, que travessem pel seu interior per sortir de l’altre costat.
Seguidament, davallem fins el Torrent del Borrut on hi ha un petit però bonic salt d’aigua. 
Prosseguim de l’altre costat, per les costes del Puigmal, flanquejant a vista. 
Arribats a una carena rocosa, davallem i voltem un xic per trobar la Cova del Penitent. 
Després de la visita, tornem enrere i remuntem amb decisió fins una mena de collet. 
Seguidament, caminem per un corriol, més marcat, que va flanquejant fins arribar a la Cova de les Encantades. 
Una cova força apreciada pels espeleòlegs pel seu interior i que compta a una llegenda que diu: 
“Hi viuen una gran família d'encantades. Cada nit renten una gran bugada que, per una mina subterrània, baixen fins a les coves de Rialb i d'allí la porten a estendre a l'era gran de vora de Queralbs, on la poden veure de bon matí els traginers i els romeus que pugen al santuari de Núria”. 
Desprès, continuem flanquejant per les Costes del Puigmal, creuem el Torrent de les Clotes per seguir fins el Torrent de Font Seca. 
Creuem l’anomenat torrent i regirem a mà esquerra per començar a remuntar suaument. 
Xino-xano, anem guanyant alçada i en poca estona arribem a la Barraca de la Baga de Feliu. 
Continuem avançant per la Costa del Graó, mentre ens anem beneficiant amb les vistes de l’entorn.
Sempre sota l’atenta mirada de l’airós Puigmal, prosseguim la caminada començant a davallar per la Vaquerissa.
Més endavant, abans d’arribar al Collet de les Barraques, prenem un trencall que ens duu a la pista asfaltada. 
Només ens resten uns pocs metres per tornar a l’estacionament habilitat. 

Breu: 
Caminada per les costes del Puigmal a la recerca de fonts i coves del voltant. 
Una ruta, sense fer cim, per conèixer racons menys coneguts que resten a l’ombra del majestuós i airós Puigmal. 
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més aquestes contrades. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’unes excel•lents vistes de muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè

        Print Friendly and PDF

Salts d’aigua de Cabrera d’Anoia






Descobrint els salts d’aigua amagats 

La ruta recorre l'entorn de les Valls de l'Anoia, territori que ha estat catalogat com a Espai d'interès natural. 
Envoltats de bosc, els torrents que van a desembocar al riu Anoia hi formen un seguit de salts d'aigua de gran bellesa. 

Desnivell: + 170 metres aprox. 

Distància: 8,50 Km. aprox. 

Punt de partida: Cabrera d’Anoia. 
De l’autopista AP-7, sortim a Sant Sadurní d’Anoia i continuem fins a la població de Cabrera d’Anoia.
Veure punt de partida a Google Maps. 

Recorregut: 
Sortim de Cabrera d’Anoia pel carrer de Sant Pere que regira més avall i ronda proper al Torrent de Canaletes. 
Més endavant, continuem per la pista de l’esquerra i en breu davallem per un corriol fins al Salt dels Capellans. 
Al seu voltant hi ha un seguit de bassetes que conviden a prendre un reconfortant bany. 
Prosseguim de l’altre banda per un corriol que s’enlaira costerudament fins sortir la carretera. 
Seguim la mateixa per la dreta i més endavant, davallem per un corriol que ens duu a la llera del Torrent de Canaletes i a continuació fins el Salt de Canaletes. 
Un altre esplèndid salt d’aigua en un entorn refrescant que convida al repòs.
Desfem el camí per sortir novament a la carretera i continuar per la mateixa. 
En poca estona abandonem la carretera esmentada i continuem per un camí que en mantinguda pujada ens trasllada a una altre vall. 
Atents a les marques, més endavant, prenem un corriol que davalla amb decisió fins a la llera del Torrent de la Bleda.
Prosseguim per aquest torrent fins arribar al recollit i agradable Salt del Cargol.
Tornem enrere i prenem un corriol que per l’esquerra remunta decididament una bona estona fins sortir a una pista.
Seguim a mà esquerra per aquesta pista i en una cruïlla de pistes, prenem un corriol que davalla fins al delicat Salt de la Font Fresca
Tot seguit, tornem enrere per continuar per la mateixa pista que planeja a estones. 
Més endavant, passat un altre cruïlla, prenem un corriol que ens duu fins al Salt de la Mala Dona. 
Primer baixarem novament a la llera del Torrent de la Bleda per descobrir el Salt de la Mala Dona.
Seguidament, tornem amunt, passem per dalt del mateix salt d’aigua i continuem per corriol que ens deixa en una pista. 
Prosseguim per aquesta pista que ens duu, sense pèrdua, fins a Cabrera d’Anoia 

Nota: 
Per accedir a tots els salts d’aigua davallarem i pujarem per corriols força drets i sovint atrotinats.
En algun d’aquests corriols hi ha instal•lades cordes que ens poden ser d’ajuda si cal. 
Cal remarcar que en cas de pluja, aquets corriols poden ser insegurs. 

Breu: 
Matinal per estirar les cames i cercar una mica de fresca per aquests salts d’aigua amagats.
Excel•lents i amagats salts d’aigua que permeten agraïdes remullades refrescants a l’estiua. 
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més aquestes contrades. 
Tot plegat, hem gaudit d’una bona passejada. 

Els caminants: Josep i Rafa

        Print Friendly and PDF