El segon de la selecta família dels 3.000
El pic de Posets, també conegut com a punta de Llardana, amb 3.375 metres, és el segon cim més alt dels Pirineus, després de l'Aneto (tots dos a la província d'Osca, comunitat autònoma d'Aragó). Situat al bell mig de la cadena, la vista que ofereix el fa un objectiu desitjable per a molts alpinistes.
Desnivell: +1.700 metres aprox.
Distància: 16 Km. aprox.
Punt de partida: Pont d’Espigantosa.
Abans d’arribar a Benasc, per la carretera A-139, arribo a la població de Eriste. Des d’aquesta població prenc un desviament, a mà esquerra, que indica el Refugi Ángel Orús. Una pista que s’endinsa a la Vall d’Eriste uns 5 km. aproximadament, inicialment asfaltada, que progressivament es va deteriorant fins a la Pleta de Estallo i/o estacionament del Pont d’Espigantosa on estaciono el vehicle.
Ruta:
Pont d’Espigantosa - Cascada d’Espigantosa - Palanca de Presentets - Pleta de Riveres - Refugi Ángel Orús - Gorgues de Llardaneta - Torrent de Llardaneta - Pleta de Llardaneta - Canal Fonda - Collado del Diente - Espalda del Posets - Posets - Espalda del Posets - Collado del Diente - Canal Fonda - Pleta de Llardaneta - Torrent de Llardaneta - Gorgues de Llardaneta - Refugi Ángel Orús - Pleta de Riveres - Palanca de Presentets - Cascada d’Espigantosa - Pont d’Espigantosa
Recorregut:
1er dia = Aproximació al Refugi Ángel Orús
En pur estat de vacances i amb tota la setmana per davant, no coincidint amb cap company per tema de dates, no vaig poder resistir l’impuls de trepitjar muntanya i anar pel segon dels Pirineus. A l’estacionament hi ha un cartell que indica 1h30 fins al Refugi Ángel Orús. Uns 200 metres aprox. més endavant es passa per la Cascada de Espigantosa. Continuo pel marcat sender, en continua pujada, que transita per un frondós bosc vorejant el marge esquerra del barranc. Xino-xano vaig guanyant cota mentre deixo enrere un pont anomenat Palanca de Presentets. Més endavant arribo a la anomenada Pleta de Riveres, des d’on comença una forta pujada que cal prendre amb calma per no defallir. Continuo en mantinguda pujada, remuntant la Vall del Forcau, fent ziga-zagues fins al mateix Refugi Ángel Orús on faré nit. Un cop al refugi fàcilment obro converses amb uns muntanyencs de Navarra, explicant-nos aventuretes de muntanya d’arreu.
2on dia = Cim (Posets) i retorn a la civilització
De bon matí trec el nas i la meteorologia, de moment, no és gens favorable. Surto del refugi en sentit Nord-oest, per un camí força traçat fins a les Gorgues de Llardaneta. Més endavant trobo un cartell amb dues direccions, s’ha de seguir el camí que va cap al Coll d’Eriste. En poca estona creu el Torrent de Llardaneta i la Pleta de Llardaneta per endinsar-me a la Canal Fonda. EL dia no s’inclina en cap sentit i es manté força tapat, encara que de moment no amenaça cap borrufada. Xino-xano, en mantinguda pujada, deixo a mà dreta la Tuca Alta i més endavant el Diente de Llardana a mà esquerra. A continuació, afrontant una costeruda pala molt pedregosa, arribo al Collado del Diente (3.000 metres) on reposo un xic abans d’afrontar l’últim tram. Seguidament, en forta pendent, pujo per la Espalda del Posets des d’on s’obtenen unes grans vistes de la Vall d’Estós. Segueixo pel fil de la cresta, bastant aèria, que sense pèrdua hem durà al meu objectiu. En un tres i no res arribo al capdamunt del Posets (3.375 metres), segona cota més alta dels Pirineus. Les vistes avui cotitzen a l’alça i no hi ha res a veure, una llàstima doncs diuen que en dies clars es pot veure fins i tot el Moncayo. Els muntanyencs de Navarra arriben al cap d’una breu estona. Xerrem una mica i els hi demano que em facin la foto testimonial abans d’enfilar muntanya avall. M’acomiado dels companys de Navarra i començo la tornada, doncs hem queda força feina abans d’arribar a casa. Vaig desfent el camí de pujada fins al Collado del Diente, mirant l’impressionant i esmolat Diente de Llardana. La resta consisteix en desfer el camí de pujada fins al Refugi Ángel Orús. Recullo els quatre trastets que havia deixat per alleugerar pes i enfilo un altre cop muntanya avall. Destrés d’una llarga estona arribo al pàrquing del Pont d’Espintagosa. Hem calco les sabatilles de trekking (un plaer indescriptible) i m’arranjo un xic. Cansat però satisfet, breument hem poso en marxa per tornar a la civilització.
Breu:
Després de fer el Monte Perdido i el Marboré tenia fam de muntanya. Malgrat el temps bastant desfavorable, hi gaudit d’una profitosa jornada de muntanya en tots els sentits. Ara només hem resta el primer d’aquesta selecta llista de cims de 3.000 metres, que caurà en breu.
El muntanyenc: Josep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada