El sostre del regne d’Espanya
El Teide (o Pico del Teide) és un volcà i muntanya de Tenerife, Illes Canàries (28.27 N, 16.6 O). Amb una altitud de 3.719 m sobre el nivell del mar i amb aproximadament uns 7.000 m sobre el llit marí adjacent, és la muntanya més alta d'Espanya, la muntanya més alta de totes les illes atlàntiques i el tercer volcà més gran de la Terra. El Teide és un estrato-volcà del tipus estrombolià. El volcà i els seus voltants formen el Parc Nacional del Teide, que ha estat considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. S'hi accedeix per una carretera pública que travessa la caldera de Nord-est a Sud-oest. Un telefèric surt des d'aquesta carretera a uns 2.356 metres i arriba gairebé al cim (3.555 metres). L'accés al cim és restringit, i cal un permís per ascendir els darrers 200 metres.
Desnivell: +200 metres aprox.
Distància: 2 Km. aprox.
Punt de partida: Telefèric del Teide.
Des de diferents punt de l’illa hem d’anar al quilòmetre 43 de la carretera TF-21 on estacionem el vehicle.
Ruta:
Telefèric del Teide - Cràter - Pico del Teide - Cràter - Telefèric del Teide
Recorregut:
Un cim sense cap mèrit alpinístic, en aquest cas. Hem aprofitat l’estada turística a Tenerife per apropar-nos al sostre d'Espanya, simplement per incloure el cim al nostre “currículum muntanyae”, a banda de gaudir de la muntanya i les vistes.
La ruta surt de la part de l'estació Superior del Telefèric. Cerquem la ruta 10 anomenada Telesforo Bravo, que puja pel camí del Mirador de la Fortalesa i que s’enfila per la costeruda vessant del Pic del Teide.
Per realitzar aquesta ascensió és necessari sol•licitar un permís a la Direcció del Parc Nacional, Secretaria de Medio Ambiente [oficina ubicada a Santa Cruz].
Els controls d’accés son molt estrictes, fent el permís imprescindible per a estalviar sorpreses innecessàries.
L'alçada i la forta olor a sofre que desprenen les nombroses fumaroles allí existents dificultaran l'avanç, pel que s’ha de pujar lentament, aprofitant les breus parades per sentir al nostre peus la remor de l'illa i percebre l'aire fred de les altures.
En atapeïdes revoltes el sender s'eleva pel vessant Sud-est, apropant-nos cada vegada mes a l'anhelat tall des del qual per fi podrem contemplar el misteriós interior del cràter.
Un cop al capdamunt del Pico del Teide (3.719 metres), les profunditats groc-verdoses del cràter del Teide, ens faran imaginar violentes erupcions passades, mentre que a la llunyania podem distingir totes les illes de l'arxipèlag canari. La Palma, Hierro i La Gomera a ponent, i Gran Canària, Fuerteventura i Lanzarote a llevant.
Si tinguéssim l'ocasió de poder pujar a aquest lloc a l'alba, podríem contemplar com, amb els primers raigs del sol, la gegantina ombra del apuntat Pico del Teide es projecta sobre el mar.
Unes fotos per l’historia i enfilem avall pel mateix camí fins a l'estació Superior del Telefèric
donant per acabada aquesta passejada.
Breu:
Una muntanya amuntegada de turistes de totes les nacionalitats del Món.
Breu:
Una muntanya amuntegada de turistes de totes les nacionalitats del Món.
Un paisatge volcànic i al mateix temps inhòspit que li donen un aspecte lunar.
L’emissió de gasos dins del crater , segons com, pot arribar a marejar una mica fent aquesta l’única dificultat que podem trobar en aquesta breu ruta.
Les vistes de tota l’illa amb “panza del burro” inclosa i de tot l’arxipèlag canari, paga la pena d’arribar-nos al capdamunt del sostre del regne d’Espanya.
Els turistes: Josep i Mercè
Els turistes: Josep i Mercè
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada