Pico del Infierno NW 3075
Pico del Infierno Central 3083
Pico del Infierno SE 3079







El pont de la Diada al Infierno 

Els Picos del Infierno són una sèrie de 3 pics de 3.000 metres que es poden considerar com la cúspide de la Vall de Tena, encara que l’alçada màxima de la vall l’ostenta el Pic de Balaitous. Són els pics més alts de la cresta que divideix els circs de Piedrafita, al Nord de Sallent, i del Balneari de Panticosa, que ocupen una situació privilegiada en la vall. L’accés a aquets cims no resulta fàcil a qui no està acostumat a caminar per l’alta muntanya ni a qui tingui una mica de vertigen. 

Desnivell: + 2.000 metres aprox. 

Distància: 32 Km. aprox. 

Punt de partida: Embalse de la Sarra. 
Des de la carretera A-136 ens apropem fins a Sallent de Gállego. Dintre de la població ens dirigim cap al Embalse de la Sarra. Arribats a l'embassament, hem de passar pel costat de la central elèctrica i continuar fins al final de l’embasament on estacionem el vehicle al costat del Puente de las Fajas. 

Ruta: 
Embalse de la Sarra - Puente de Las Fajas - Rio de Aguas Limpias - Tornadizas - Paso del Onso - Paso del Pino - Embalse de Respomuso - Refugi de Respomuso – vall de la Llena Cantal - ibón de Llena Cantal - coll de Tebarrai – coll del Infierno - Picos del Infierno – Marmolera – Picos del Infierno – coll del Infierno – coll de Tebarrai – ibón de Llena Central – vall de la Llena Central – Refugi de Respomuso – Embalse de Respomuso – Paso del Pino – Paso del Onso – Tornadizas – Rio de Aguas Limpias – Puente de Las Fajas – Embalse de la Sarra 

Recorregut: 
Dissabte = Aproximació al refugi de Respomuso 
Sortim de l’embassament pel Puente de Las Fajas en direcció al refugi de Respomuso. El camí ronda en tot moment el riu de Aguas Limpias i ens ofereix diversitat de vistes, com salts d’aigua, congostos, cims esquerps, fauna i tolls d’aigua entre d’altres. La pujada cap al refugi , encara que mantinguda és de bon caminar. Arribant a la capçalera de l’embassament de Respomuso i a la Virgen de las Nieves, les vistes s’eixamplen oferint-nos una visió esplèndida del Petit Facha i de l’imponent Gran Facha amb la seva silueta piramidal. Ens apropem fins al refugi de Respomuso on farem nit i reposarem amb l’idea d’atacar el cims del Infierno al dia següent. El part meteorològic a principis de setmana oferia una sortida decebedora però conforme avançava la setmana anava millorant les possibilitats. 
Diumenge = Picos del Infierno 
Traiem el nas per veure la situació meteorològica i el dia es presenta obert dona, bones sensacions. Així sense més dilació comencem a caminar seguint el GR-11 que després es dirigeix cap a l’embasament de Bachimaña i Baños de Panticosa. Anem pujant sense pèrdua per la vall de Llena de Cantal. Pujada continua amb vistes per darrera de tots els esquerps cims del Balaitous i companyia. Passem pel marge dret de l’ibón de Llena mentre les vistes s’eixamplen generosament. Continuem fins al coll de Tebarrai, des d’on obtenim unes perfectes vistes aèries del ibón de Terrabai. Un enclotat ibón d’una singular bellesa. Uns glop d’aigua i seguim en petita davallada fins al coll del Infierno. En aquest punt abandonem el GR-11 que ens duria fins a Baños de Panticosa i continuem per la dreta. Veiem l’ample cresta que ens portarà fins al cordal dels Picos del Infierno. Al cordal esmentat podem accedir per diferents vessants, una circula per l’aresta dreta seguint una mena de carena i l’altre enfila directament per un terreny de grimpada. Naltros optem per l’opció de grimpada més directa i entretinguda. Avancem per aquesta aresta que comença ampla mig grimpant per rocs de tota mena. Més endavant hem de grimpar per l’aresta que te passos bastant aeris, que fan anar amb compte. Un cop superades les dificultats arribem al Pico del Infierno NW amb una cota de 3.075 metres on fem la primera aturada fotogràfica. Al davant nostre tenim espectacular Marmolera d’un blanc immaculat, que dóna accés a la resta dels Picos. La fina cresta de marbre presenta algun pas aïllat compromès, doncs ostenta un impressionant estimball en forma d’un tobogan sense fi. No m’imagino com deu ser aquesta cresta amb condicions adverses d’aigua o neu. El nom de Picos del Infierno diuen que li bé donat perquè en temps de tempesta el llamps piquen de valent atrets pel marbre de la anomenada marmolera. Un cop passat la marmolera amb cautela, arribem al Pico del Infierno Central amb una cota de 3.083 metres. A continuació davallem un xic per enfilar una petita grimpada que ens dóna l’accés al Pico del Infierno SE amb una cota de 3.079 metres. Fem una aturada tècnica i l’àpat del dia al capdamunt d’aquest últim Pic del Infierno. Estem una bona estona fruint del paisatge mentre reconeixem diferents indrets i pics com el circ que formen els pics de Garmo Negro-Algas-Argualas, els Ibones de Pondielos i la Basa de la Galabrosa, Balaitous, pics de la Rondella, entre molts altres. Les vistes panoràmiques són de primera categoria. Tres cims per a col•leccionistes de 3.000. No hi ha més temps, ara toca retirada dons venen núvols no gaire amistosos per arreu. La baixada un cop passada altre cop la cresta la fem per una mena de sender exposat a mà esquerra i que és pren una mica més avall del Pico del Infierno NW. Camí entretingut pel que cal anar amb compte, però sense gran dificultat que desemboca a l’ample cresta que davalla fins al coll del Infierno. Seguidament anem desfent el camí de pujada, sense pèrdua, fins al coll de Tebarrai, En aquest punt, el cel presenta un matís gris-negre que fa preveure el desenllaç. En poca estona la tempesta fa la descarregada, sense miraments, per donar-li una mica més d’emoció. Baixa que te baixa, com pollastres remullats, fins arribar al refugi de Respomuso. Una bona dutxa serà el remei adequat per entrar en calor. Després de envestir-nos, esperant el sopar, prenem unes quantes cervessetes degudament acompanyades d’una mica de pica-pica mentre anem petant la xerrada. 
Dilluns = Panxing i operació retorn 
El dia es lleva sense definir-se, núvols i clarianes són la norma. Després de l’esmorzar ens acomiadem del refugi i reprenem la baixada cap a l’Embalse de la Sarra. Fent bons els nostres pronòstics comença a ploure amb insistència. Xino-xano anem seguint el GR-11 sense pèrdua ni complicacions. Anem deixant les muntanyes enrere fins arribar a l’estacionament. Ens canviem de roba a corre-cuita i ja en “modo” turista, anem a Sallent de Gallego on fem un suculent dinar a un reconegut restaurant. Ara només resta la famosa i temuda “operación retorno”. 

Breu:
Tres pics de més de 3.000 metres en una zona i paisatge d’alta muntanya espectacular. Hem d’aprofitar els ponts que ens brinda el calendari laboral per aproximar-nos fins aquestes contrades. Tot plegat hem gaudit d’una profitosa i esplèndida jornada de muntanya. Tornem a la civilització amb les piles ben carregades. 

El grup = Alex / Aurora / Ferran / Irene / Josep / Luismi / Mercè / Miguel / Santi

Print Friendly and PDF

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada