Ferrada Regina de Peramola

---

Ferrada Regina [el retorn]

Accés / Aproximació:
Circulem per la carretera C-14 en direcció a la Seu d'Urgell. Atents al quilòmetre 149, hi ha un estacionament a l'esquerra, uns metres abans de l'inici d'un túnel i al costat d'un antic pont.
Cerquem l'entrada un sender per l'esquerra, al costat d'un barranc. Hi ha diversos corriols, però cal prendre com a referència un pal d'electricitat que resta més amunt. Un cop situats al pal esmentat, els corriols s'unifiquen i enfilen cap a la base de la paret. Voregem la paret fins trobar l'inici de la via ferrada.

Dificultat:  K4

Retorn:
Camí de retorn ben senyalitzat i equipat amb cadenes i passamans com si d'una segona ferrada es tractés. Millor no llevar-se l'equipament per la baixada.

Breu:

Via ferrada que podríem dividir en tres trams:

- Primer tram vertical i bastant aeri, que acaba en una zona de matolls que disposa d'una via d'escapament.

- Segon tram amb més ingredients. Arribem a una bifurcació on tenim l'opció de pujar i baixar al capdamunt d'una agulla que disposa de bones vistes sobre el pantà d'Oliana. Seguidament hem de passar per un llarg pont, bastant aeri, fins encarar la vertical paret del davant. Continuem per aquesta vertical paret, molt estètica i aèria, fins arribar a un altre replà. En aquest punt tenim un altre via d'escapament.

- Tercer tram que circula per diferents espais. Trobem un altre via d'escapament, encara que més delicada. Més endavant encarem un tram desplomat, bastant exigent, que envolta la paret fins arribar al conegut "pas de la fe". Un pas estirat, amb buit inclòs, que consisteix en canviar d'ubicació a la paret que tenim al davant. Cal estudiar la jugada abans d'afrontar el pas amb seguretat. Més endavant trobem un altre via d'escapament. Continuem fins una bifurcació amb dues opcions, totes dues interessants: opció curta però més difícil, que circula per un tram desplomat i l'altre opció més llarga però més fàcil, tot dependrà de l'estat d’ànim o de cansament.

Aquesta ferrada per al meu gust continua sent la millor de totes, doncs sempre cerca la vertical i el pati donant-li una sensació aèria. Pont de ferro, canvi d’agulla, patis, extraploms i parets verticals que circulen per una via ferrada segura i ben equipada. Durant tota la estona vam estar envoltats de set o vuit voltors que no paraven de planejar al nostre voltant. Fins i tot el camí de retorn està equipat d’una manera excel·lent. 

Els ferraters: Alex - Josep i Mercè