Una ferrada atlètica
Accés / Aproximació:
Des de l'Hospitalet de l'Infant, seguim per la carretera N-340 en direcció a València. En la primera benzinera, després del concessionari Opel (km. 1.129) prenem un camí de terra, que gira a la dreta i passem per sota d'un pont. Continuem a l'esquerra i creuem l'AP7 per un estret pas subterrani. Arribem al marge d'una àrea de descans de l'AP7 i veurem un pal indicador que ens indica: Vies ferrades, PR i l'ermita. Continuem per la pista, passem un altre pas subterrani, fins arribar a l'últim encreuament de camins previ a l'ermita on estacionem el vehicle.
Complicat de descriure, millor veure l'aproximació a Google Maps.
A continuació seguim la pista ampla i prenem seguim per l'esquerra en totes les cruïlles l'esquerra fins arribar a una bassa. Continuem i seguim les indicacions a l'Agulla de l'Aigualcoll. Un corriolet en forta pujada, amb marques grogues, ens duu fina a peu de la via ferrada.
Dificultat: K4
Retorn:
Pel mateix camí d'aproximació.
Breu:
Cap de setmana ferratero amb tres vies ferrades programades per la zona:
- Dissabte = Ferrada Morera del Montsant i Ferrada La Trona
- Diumenge = ½ Ferrada Agulla de l’Aigualcoll
Durant l’aproximació el cel plora un xim-xim i a estones alguna gotellada que ens ha fet dubtar de l’èxit del objectiu. Així doncs enfilem la via ferrada esperant que la cosa no acabi meteorològicament malament.
La via ferrada la podríem dividir en dos trams:
Un primer tram que també podríem dividir en tres llargs o seccions:
- Un primer llarg que ja ens mostra el caràcter esportiu de la via ferrada. Una via ferrada que constantment busca la dificultat amb esglaons separats que obliguen a cercar preses per a mans i peus. Igualment, sempre busca la verticalitat i el desplom si si troba.
- Un segón llarg, en la mateixa línia, on trobem un atlètic extraplom fins una mena de forat del vent. Un cop passat el forat del vent seguim horitzontalment per un petit pont tibetà i anem a trobar el pròxim tram vertical.
- Un tercer llarg, atlèticament molt exigent, doncs els esglaons es disposen expressament separats per obligar la grimpada i/o escaldada en petita escala. Un cop superada la vertical seguim per l'esquerra amb un flanqueig exposat fins una canal que desemboca a dalt de l’agulla on trobem l’instal·lació del ràpel.
Un ràpel que ens situa a un collet des d'on tenim de baixar a mà esquerra per anar a trobar l’inici del segón tram de la via ferrada o be seguir donar-ho per acabat i enfilar muntanya avall pel corriol d’aproximació inicial.
Naltros vam optar per deixar el segón tram per un altre dia, doncs el cel tornava a lliurar un xim-xim no gaire engrescador.
Una via ferrada no apte per iniciar-se, doncs l’Agulla de l’Aigualcoll ostenta una dificultat prou elevada pel seu caràcter atlètic.
Els ferreters: Gloria - Josep - Mercè i Santi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada