Una muntanya amb entitat pròpia
Es Bisaurin o Visaurin és un dels cims més
destacats del Pirineu Occidental, ja que no hi ha una altra de major cota entre
el pas fronterer de Somport (1.630 m) i el mar Cantàbric. Per aquest motiu és
una muntanya concorreguda i desitjada que, en no tenir dificultats tècniques
pot ser conquerida amb facilitat a l'hivern, descobrint un paisatge summament
extens.
Distància: 10 Km. aprox.
Desnivell: +1.150 metres
Punt de partida: Refugi de Lizara.
Des de la carretera A-2605, propers a la població de Jasa, surt una carretera local. Primerament passarem per la població de Aragües del Puerto i després arribarem a un ampli aparcament al costat del propi refugi.
Ruta:
Refugi de Lizara – GR11 – Pista de Fuenfría -
Plano de las Fetas – GR 11 - Senda del Collado de Foratón a Lizara - Collado de
Foratón - Senda de Bisaurin - Bisaurín - Senda de Bisaurin - Collado de Foratón
- Senda del Collado de Foratón a Lizara - GR 11 - Plano de las Fetas - GR 11 -
Pista de Fuenfría - GR 11 - Refugi de Lizara
Recorregut:
Fa un dia ideal, sol i absència de vent doncs
la nit anterior estàvem sota la típiques tempestes dels Pirineus amb aparell
elèctric inclòs. Sortim de bon mati del refugi de Lizara pel GR 11 que travessa
pel coll fins l’altre vall i refugi de Gabardito. El camí ben marcat no te
pèrdua i puja primer suament per terreny còmode per desprès enfilar-se
tossudament fins el Collado de Foratón on obtindrem unes esplèndides vistes de
ambdues valls. Podem ja gaudir de les vistes de la Punta Agüerri i la Punta de
la Cuta entre d’altres. Igualment tenim damunt nostre la gran muralla tant
peculiar que forma el Bisaurin. Xino-xano, anem fent muntanya fins arribar al
Collado de Foratón on fem la primera aturada tècnica per hidratar-nos correctament.
Abandonem definitivament el GR 11 i girem mà dreta tot seguint, en mantinguda pujada,
una mena de tanca metàl·lica. Des d'aquest punt el desnivell restant es fa pel
tros, tot dret i sense contemplacions. Anem avançant per terrasses herboses i
després per un terreny pedregós, tipus tartera. El temps està empixonant i
aquell dia magnífic es va transformant ràpidament a molt incert, mentre el vent
i el fred es fan presents sense més presentacions. D’ara endavant les fites
escassegen, s'ha d’estar atent. Anem sortejant les ultimes congestes de neu que
encara si resisteixen a desaparèixer. Arribem a l’aresta cimera on girem a mà
dreta fins arribar a la creu metàl·lica que corona el cim. Ja hi som dalt del
Bisaurín “per fi”. Per í, doncs a la tercera va la vençuda. La primera retirada
va venir donada, per un inesperat excés de neu que feia impossible avançar amb
raquetes. La segona retirada va venir donada per una grip inoportuna i a la
tercera doncs aquí dalt ens teniu. Prenem plàcidament una mica de fruita mentre
esperem avia’m si la climatologia ens obra una finestra per gaudir del merescut
paisatge. Tota la vesant Nord forma un espès mar de núvols. Fem les fotos
oficials i prenem la tornada doncs veiem que això no millora. Anem baixant
xau-xau fins el Collado de Foratón on un ramat de vedelles prenen el sol. El
sol ha fet presencia de nou encara que ha deixat el cim amb un barret de núvols
i boira donant-li un aire més alpí. La resta ja no te més secrets, anem desfent
el camí de pujada fins al Refugi de Lizara. Un esplèndid refugi totalment
renovat, on ens calcem dues amanides il·lustrades amb una bona cervesa, mentre
observen tranquil·lament com el temps va empitjorant.
Breu:
El Bisaurín és un dels gegants del Pirineu
occidental. El seu espectacular perfil i la seva imatge de fortalesa
inexpugnable, fan d’aquest cim una ascensió casi obligada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada