La Caminada Popular de Blanes
El terme municipal de Blanes, primera població de la Costa Brava, està situat a l'extrem meridional de la província de Girona. Pel nord, limita amb els termes de Tordera i Lloret de Mar; pel nord-est, amb Lloret de Mar; l'oest amb els termes de Tordera, Malgrat de Mar i Palafolls, entre els que marca la línia divisòria. I pel sud limita amb la Mediterrània. Blanes té una superfície total de 1.784 hectàrees. Les altures més dominants són el turó del Vilar, de 269 metres, i la muntanya de Sant Joan, de 166 metres. A l'extrem sud de la població, desemboca al riu Tordera, de règim torrencial i amb un cabal d'aigua molt important.
Distància: 18 Km. aprox.
Desnivell: +350 metres aprox.
Ruta: Sa Palomera - L’antiga - La Salut - El Vilar (pel bosc d’en Rabassa) - Santa Bàrbara - Sant Joan - Sant Francesc - L’Esperança - Sa Palomera
Recorregut:
A dos quarts de vuit ens plantem a Sa Palomera amb un fred inusual per l’època per fer la corresponent inscripció in situ. A les vuit en punt comencem la caminada popular que ronda totes les ermites del terme de Blanes. Un total de 8 ermites que fan un recorregut de 18.000 metres aprox. Una caminada amb ambient familiar, de poble, sense presses, sense controls de pas i sense corredors. Un recorregut que no està marcat, doncs els prop de dos-cents participants van tots plegats fins l’ermita del Vilar on l’organització té preparat l’esmorzar per als caminants. Desprès de fer una foto de grup (ritual del centre excursionista) seguim la ruta prevista. Un altre concepte de caminada a la que estem acostumats, amb preus d’inscripció casi desorbitats i objectius més que competitius. Al coll de Santa Bàrbara amb Sant Joan trobem el segon i últim avituallament molt ben rebut degut a la ja intensa calor dins d'aquest dia espaterrant.
Breu:
Hem invertit un total de cinc hores de xino-xano per conèixer el terme de Blanes amb els seus turons, capelles, boscos, rierols, cales i camins d’una manera distesa. Teníem ganes d’estirar les cames i aquesta era una excusa perfecte. Tot plegat i aprofitant l’avinentesa vam fer un arrosset com Déu mana abans de tornat cap a casa.
Els caminaires: Josep i Mercè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada