Estany de l'Orri










Una volta de neu

Ruta = Refugi Cap del Rec – Refugi del Pradell – Pista forestal – Estany de l’Orri - Refugi del Cap del Rec

Avui no toca matinar, el primer dia de l’any així o requereix, desprès de celebrar l’any nou amb els amics i companys de muntanya. Esmorzem còmodament al nostre refugi mentre decidim que fem per omplir el dia. Continua nevant i tot sembla que així o farà tot el llarg dia. Finalment uns decideixen anar a lliscar per la neu a la propera estació d’esquí nòrdic de Lles i altres ens decidim per anar a estirar les cames i trepitjar neu per la zona tot arribant-nos a l’estany de l’Orri. Farem una petita volta apropant-nos al refugi del Pradell per desprès regirar per la pista forestal (ara pista d’esquí) i anar a buscar l’estany que es troba per sobre de l’estació d’esquí. Prenem el GR-11-10 que surt de la mateixa estació d’esquí nòrdic de Lles. El camí s’endinsa pel bosc mentre neva i neva. Caminem tranquil•lament, sense pressa, l’excursió es relativament curta i anem petant alguna que altre xerrada. El camí no te pèrdua i ens serveix per reconèixer el terreny dons demà volem fer la Tossa Plana de Lles. Sortint del bosc el tou de neu ja és considerable però esperem arribar al refugi del Pradell que és proper per calçar-nos les raquetes. El refugi ens ofereix l’espectacular panoràmica de la serra del Cadi amb totes les seves estètiques i alpines canals. Anem raquetejant per la pista, algun que altre esquiador ens passa i saluda, fins trobar un cartell que ens indica el camí a seguir per arribar a l’estany esmentat. El camí puja i serpenteja pel bosc a rebassar de neu, neva tot el dia, neu i més neu. Arribem a l’estany de l’Orri, es troba pla, blanc, ras, immaculat , com una patena. Busquem un raconet i fem un mos, ràpid, entre volves i barrufades de neu. Retornem cap el refugi xino-xano gaudint de la neu, tot passejant per aquest paisatge tant fotogràfic, tant nadalenc. Aviam com ens trobem la neu demà, això no para i potser dalt del cim hi haurà un bon tou de neu que ens impedeixi avançar com caldria. Arribem al refugi i desprès de la reconfortable dutxa calenta, una bona cervesa fresqueta mentre ens abandonem al jocs de taula, les bromes i les xerrades (no transcendentals) fins l’hora del sopar. Demà diuen que farà bon dia o almenys no nevarà tot el dia. Vinga dons, fins demà i fins la propera.

Els caminaires: Clara - Gloria - Jesús - Josep - Mercè - Sergi

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada