Una cresta de les “clàssiques”
El Canigó es una bellíssima muntanya llegendària plena d’història
i simbolisme de Catalunya.
Ruta:
Refugi Marialles – Coll Verd - Cabana d’Aragó – Plans de Cadí – Gasamir de Dalt – Pic del Canigó – Xemeneia – Gorgs del Cadí - Plans de Cadí – Refugi Aragó – Coll Verd – Refugi Marialles
Punt de partida: Refugi Marialles.
AP-7 + A9 i abans d'arribar a Perpignan prenem la carretera N116 que ens duu fins a Vilafranca de Conflent. A continuació prenem la carretera D116 fins a Castell de Vernet.
Refugi Marialles – Coll Verd - Cabana d’Aragó – Plans de Cadí – Gasamir de Dalt – Pic del Canigó – Xemeneia – Gorgs del Cadí - Plans de Cadí – Refugi Aragó – Coll Verd – Refugi Marialles
Punt de partida: Refugi Marialles.
AP-7 + A9 i abans d'arribar a Perpignan prenem la carretera N116 que ens duu fins a Vilafranca de Conflent. A continuació prenem la carretera D116 fins a Castell de Vernet.
Continuem per pista asfaltada fins al Coll de Jou i seguidament per pista de terra fins al mateix refugi de Marialles.
Aproximació:
Passem pel costat del refugi Marialles tot seguint la ruta normal, mentre al fons de la vall s’endevina la cresta en qüestió. Anem fent camí tot passant pels atapeïts boscos mentre passem pel Coll Verd.
Aproximació:
Passem pel costat del refugi Marialles tot seguint la ruta normal, mentre al fons de la vall s’endevina la cresta en qüestió. Anem fent camí tot passant pels atapeïts boscos mentre passem pel Coll Verd.
Seguim amunt fins arribar a la cabana d’Aragó (una cabana per a 4 places), en el nostre cas preferim fer bivac pels voltants de la mateixa.
De bon mati reprenem la marxa fins els Plans de Cadí on s’ha de prendre una mena de cau sec que remunta pel tros, a sac, sense contemplacions ni fites que valguin. La vall va quedant al fons.
De bon mati reprenem la marxa fins els Plans de Cadí on s’ha de prendre una mena de cau sec que remunta pel tros, a sac, sense contemplacions ni fites que valguin. La vall va quedant al fons.
Mentre ens aproximen al cim, la cresta va mostrant tot el seu caràcter.
Arribem al Gasamir de Dalt on es desplega tot el fil de l’aresta que l’uneix amb el Canigó.
Prenem un respir mentre ens calcem tots els aparells. Això tot just ha començat !!
Cresta:
Anem grimpant i passant les esveltes torretes del primer tram de l’esmolada aresta que ens ofereixen unes fotos molt estètiques. Una cresta aèria, amb caràcter.
Cresta:
Anem grimpant i passant les esveltes torretes del primer tram de l’esmolada aresta que ens ofereixen unes fotos molt estètiques. Una cresta aèria, amb caràcter.
La gran majoria de passos son de III llevat d’algun pas de III+ que es troben en els dos gendarmes característics.
Els gendarmes presenten una progressió franca, atlètica, amb una roca excel•lent.
Els gendarmes presenten una progressió franca, atlètica, amb una roca excel•lent.
El segon gendarme es pot evitar tot fent un flanqueig (espectacular) per la dreta del mateix.
Anem avançant en simultani tot gaudint de l’ambient on ens trobem amb el Canigó com a decorat de fons.
Hi trobem alguna instal•lació de ràpel, al nostre entendre no necessària en cap cas.
Hi trobem alguna instal•lació de ràpel, al nostre entendre no necessària en cap cas.
Anem treballant la cresta mentre el nostre destí es va aproximant com si fos l’objectiu d’una càmera reflex.
El dia anterior comentàvem si trobaríem moltes o poques cordades fent la cresta, però al final vam estar sols, tota per nosaltres, que be que si està !!.
El dia anterior comentàvem si trobaríem moltes o poques cordades fent la cresta, però al final vam estar sols, tota per nosaltres, que be que si està !!.
Arribant al cim, la cresta es va eixamplant però sense perdre el seu caràcter aeri.
Dalt del cim s’endevina un munt de gent. Últims metres, sempre buscant el cordal de l’aresta, per gaudir fins al final.
Arribem al cim, ja hi som, contents, satisfets per la feina feta. Pic del Canigó 2784 metres.
Ens abracem, fem un glop, fem la foto, comentem la jugada i fem un mos mentre recollim els estris de la jornada.
Dalt del cim s’endevina un munt de gent. Últims metres, sempre buscant el cordal de l’aresta, per gaudir fins al final.
Arribem al cim, ja hi som, contents, satisfets per la feina feta. Pic del Canigó 2784 metres.
Ens abracem, fem un glop, fem la foto, comentem la jugada i fem un mos mentre recollim els estris de la jornada.
Abans de reprendre la tornada gaudim de les magnifiques vistes des d’aquest airós, emblemàtic, majestuós, alpí, simbòlic així com cotitzat cim.
Descens:
Anem a trobar la xemeneia que dona pas a la ruta normal, amb compte doncs encara hi ha gent que puja.
Descens:
Anem a trobar la xemeneia que dona pas a la ruta normal, amb compte doncs encara hi ha gent que puja.
Anem baixant fins els Plans de Cadí mentre a la nostra dreta es desplega tota la panoràmica visió de la cresta. La resta, ja sabeu, anar fent xino-xano muntanya avall.
Pas a pas mentre anem comentant pròxims objectius, pròximes aventures, es que no en tenim mai prou.
Això va per dintre. Bé doncs aquí acaba la petita historia d’una petita aventura de cap de setmana.
Breu:
Les crestes sempre m’han produït una seducció especial. Fer una cresta sempre ho hi trobat com l’expressió mes feréstec, més alpina, més elegant d’arribar al cim.
Breu:
Les crestes sempre m’han produït una seducció especial. Fer una cresta sempre ho hi trobat com l’expressió mes feréstec, més alpina, més elegant d’arribar al cim.
No es d’estranyar doncs, que l’imatge d’aquesta cresta la tingues retinguda dintre dels meus objectius de muntanya.
Així que amb una favorable previsió meteorològica, ens hi vam plantar al seu massís, tot fent un magnífic bivac sota una nit estelada (*) , per cercar la cresta que finalitza al Canigó, un dels cims mes estimats i mes emblemàtics pels Catalans.
La Gasamir-Canigó es va rendir als nostres peus, amb pleitesía fins el seu cim coronat per la seva creu, farcida de senyeres del nostre petit país.
Així que amb una favorable previsió meteorològica, ens hi vam plantar al seu massís, tot fent un magnífic bivac sota una nit estelada (*) , per cercar la cresta que finalitza al Canigó, un dels cims mes estimats i mes emblemàtics pels Catalans.
La Gasamir-Canigó es va rendir als nostres peus, amb pleitesía fins el seu cim coronat per la seva creu, farcida de senyeres del nostre petit país.
Un dia clar i solejat ens va fer gaudir d’unes sensacions úniques, quasi irrepetibles.
Ben aviat i tornarem al Canigó per finalitzar el GR83 que hem dut a terme, per etapes, amb la gent del Foment.
El resultat no pot ser més satisfactori, una jornada esplèndida.
Ben aviat i tornarem al Canigó per finalitzar el GR83 que hem dut a terme, per etapes, amb la gent del Foment.
El resultat no pot ser més satisfactori, una jornada esplèndida.
Una cresta recomanable en tots els sentits.
(*) S’ha de fer un bivac sota una nit estelada per entendre el adjectiu aplicat
Cordada: Felipe i Josep
(*) S’ha de fer un bivac sota una nit estelada per entendre el adjectiu aplicat
Cordada: Felipe i Josep
1 comentari:
És una cresta senzilla però molt bonica. Felicitats.
Publica un comentari a l'entrada