Miranda de Can Jorba
via Sol Solet  V






Via llarga i popular a Can Jorba

Montserrat / Can Jorba / Miranda de Can Jorba / Via Sol Solet

Aproximació: ½ hora aprox.
Sortint de Can Jorba prenem el camí que s’endinsa en direcció a la canal del Joc de l’Oca. Un cop a la canal remuntem a mà esquerra on trobarem l’inici de les vies.

Llargs:
L1 30 m IV+ / IV / IV+
curt flanqueig cap a l'esquerra, roca bastant polida
L2 25 m IV / IV+
escalada plaent per placa
L3 40 m IV+
sortim per l'esquerra amb una roca excel.lent
L4 25 m IV / IV+ / IV
curt flanqueig per la dreta i escalada plaent per placa
en el nostre cas vam fer una directísima per exigencies del guió
L5 25 m IV / III / IV / III
anem a cercar l'arbre per superar la panxa 
en el nostre cas sortim des del pi gros (reunió) per exigencies del guió

Descens: 
Des de l’ultima reunió llançarem tres ràpels de 45, 30 i 40 metres per la via Escabroni Escapullini (dues cordes de 60 metres).

Breu: 
Avui tenim ganes de fer via llarga, a més el temps ens acompanya, bona temperatura i sol solet. Després de l’obligat esmorzar ens dirigim sense pausa al nostre objectiu. Ens calcem els peus de gat (el Felipe va d’estrena). El primer llarg es presenta delicat donat que està força ppolit pel trànsit de les cordades que han passat temps enrere, és el que tenen aquestes vies populars. Tot perfecte, sol i anar fent de mica en mica mentre guaitem el degoteig de grimpaires que s’aventuren per la canal del Joc de l’Oca. El quart llarg ja és una altre cosa, ja que davant de la saturació de la roca i l'ús de la placa per un munt de rapeladors i escaladors, vam haver de tirar pel tros al estil “tarzan” recercant les savines adients per posar-hi cintes llargues i cobrir el grau d’exposició. Tot plegat una variant “directíssima”, tant directe que vam anar fins el pi gros que està situat a la meitat aproximadament de l’últim llarg que dóna pas a la panxeta. Un cop al capdamunt, gaudim de la panoràmica visió de les agulles del voltant mentre preparem el descens. Un primer ràpel, preciós, volat, que fa patxoca. La resta anar fent, tret d’algun que altre embolic de cordes que ens va entretindre una llarga estona. La resta ja sabeu, tornar al Bruc i prendre la merescuda cervesa mentre comenten la jugada. Una bona jornada i una bona escalada.

Cordades: Felipe & Mercè i Josep & Zoe

Print Friendly and PDF

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada