Peña Vieja  2617






El sostre de Cantabria 


Els Picos de Europa és una formació muntanyenca enclavada al nord de la península Ibèrica. S'estén entre les comunitats d'Astúries,  Cantàbria i Castella i Lleó amb alçades superiors als 2.500 m. molt a prop de la mar Cantàbrica. Ocupen una superfície de 64.660 hectàrees (1 hectàrea = 10.000m²). La major part de la regió és protegida com a parc nacional d'Espanya establert el 1995.
La Peña Vieja està enclavada en el Massís Central dels Picos de Europa o Massís dels Urrieles, a Cantabria. Amb els seus 2.617 metres d’alçada representa el pic més alt localitzat integrament dins del territori de Cantabria. 

Desnivell: +/- 1.600 mt. aprox.

Distància: 14 km. aprox.

Punt de partida:
El Cable. Des de la població de Potes s’ha de prendre la carretera CA-185 que en 24km arriba a Fuente Dé, on es troba el telefèric que ens durà a l’estació superior anomenada El Cable.

Ruta: 
El Cable - Horcadina de Covarrobres - La Vueltona - Aguja Bustamante - Collado de la Canalona - Peña Vieja - Collado de la Canalona - Aguja Bustamente - La Vueltona - Horcadina de Covarrobres - El Cable

Recorregut:
El dia està molt tapat i ennuvolat, avui potser ens remullarem una mica. Sortim de l’estació superior del Cable seguint la pista que remunta pel seu darrera. En poca estona arribem a la Horcadina de Covarrobres on hi ha una bifurcació, una cap al refugi de Áliva i l’altra cap al fons de la vall. Prenem l’opció de l’esquerra que pasa properament a les partes de l’airosa Peña Olvidada. Seguim per la còmoda pista fins a La Vueltona. En aquest punt, ara per sender més marcat, guanyem alçada fent ziga-zagues pel mig del caos de pedres. Un cop arribats sota la Aguja Bustamente, quan al fons ja divisem la Cabaña Verónica, hem d’estar atents per no deixar-nos enrere la bifurcació que canvia de sentit amb direcció contraria. Prenem aquest sender que s’enfila decididament cap al Collado de la Canalona. Un sender que en els últims metres, abans d’arribar a coll esmentat, pren força inclinació. Situats al coll les vistes s’eixamplen i podrem gaudir d’una magnifica visió panoràmica de tota la zona. El temps ha millorat un xic i presenta escletxes de sol que permeten veure entre línees. Davant nostre es desplega airosament la Peña Vieja. Intuïm el seu perfil, doncs una boira de muntanya enbolica tot el morral. Un corriol ens du a la seva base que hem de remuntar. Fent ziga-zagues anem guanyant metres. Conforme ens apropem al cim, el terreny es torna força pedregós i costerut. Amb cuita i sense gaire dificultat arribem a una mena de cresta que el corona. Ens apropem al seu costat dret com a punt més elevat. Com a benvinguda, inesperadament, els núvols fan lloc i deixen que un cercle de llum vagui guanyant presencia. Aprofitem l’inesperada bonansa per fer fotos a corre cuita abans no ens retirin la concessió. El paisatge és fantàstic, feréstec i grandiós al mateix temps. Poden endevinar, entre altres: els Picos de Santa Ana, els Tiros Navarro, Los Campanarios i el famós Pico de Urriellu o també anomenat Naranjo de Bulnes. Després dels moments de gloria, iniciem el retorn que consisteix en desfer el mateix camí de pujada. Quan arribem al Collado de la Canalona el cel es torna a tancar mentre mirem per últim cop la Peña Vieja. Anem fent xino-xano, sense presa, gaudint. Ens apropem a l’estació de El Cable i la intensitat de turistes augmenta amb la proximitat. Prenem el telefèric, abandonem la muntanya i baixem al món terrenal.

Breu: Un clàssic dintre de les ascensions a Picos d’Europa. Una muntanya molt recomanable en tots el sentits. Una excursió curta però intensa, que ens ha deixat molt bones sensacions.

 El tàndem: Josep i Mercè

     Print Friendly and PDF

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada