Moncayo  2314
per la ruta dels 3 cims






La ruta dels 3 cims = Lobera 2.226 mt. / Morca 2.273 mt. / Moncayo 2.317 mt. 

El Moncayo o San Miguel és la muntanya més alta del Massís del Moncayo al Sistema Ibèric situada entre la província de Zaragoza i la província de Sòria. Amb 2317 mts. és el cim més alt del Sistema Ibèric i un dels pics més importants de la Península Ibèrica. Des del 1978 la muntanya forma part del Parc Natural de la Dehesa del Moncayo, amb una superfície actual protegida de 9848 ha. En el vessant aragonès de la muntanya s'hi troba el Santuario de Nuestra Señora del Moncayo, des d'on surten diferents excursions i ascensos. També en aquest vessant hi ha el Monestir de Veruela, del segle XII, on el poeta Gustavo Adolfo Bécquer hi va recrear alguna de les seves Llegendes. Del costat sorià Antonio Machado va ambientar alguna de les seves obres en aquestes muntanyes, com Los hijos de Alvargonzalez.

Desnivell: +/- 1.700 metres aprox.

Distància: 17 Km. aprox.

Punt de partida:
Des de diferents indrets podem arribar-nos al punt d’inici, des de Tarazona, Vozmediano, Ágreda o San Martín del Moncayo. En el nostre cas ens vam allotjar a Sant Martín del Moncayo i ens va permetre una ràpida aproximació. En qualsevol cas hem d’anar a trobar el Santuario de Nuestra Señora del Moncayo. Un quilòmetre abans d’arribar al santuari esmentat, arribarem a l’àrea d’aparcament de Haya Seca. Deixarem el vehicle en aquest indret.

Ruta: 
Haya Seca – Santuario de Nuestra Señora del Moncayo – Bifurcació – Collado de Bellido - Cim de Lobera – Cim de Morca – Cim del Moncayo – Ruta normal – Santuari de Nuestra Señora del Moncayo – Haya Seca

Recorregut:
Seguim per la pista (ara més estreta) fins al Santuari de Ntra. Sra. del Moncayo. Des d’aquí prenem el camí d’ascensió al Moncayo. Als poc metres trobem una bifurcació que ens indica les dues opcions. Prenem el camí de l’esquerra que ens durà cap al collado de Bellido. Un preciós sender que travessa diferents zones boscoses i que ens regala unes magnifiques vistes de tota la vall. El dia es va obrint i els rajos de sol s’endinsen pel bosc amb cautela. Anem flanquejant sense pèrdua, tot seguint el sender fins arribar al collado de Bellido. Un petit marcador de fusta ens indica que hem arribat al coll esmentat. De tota manera és molt evident, donat que des d’aquí es veu clarament la direcció a prendre tot seguint el fil de la carena. Ara anirem prenen corriols poc definits, però sempre tindrem endavant tot el perfil de la carena. Anem remuntant per suaus pendents fins arribar al Cim de Lobera (2.226 mt), on ens trobarem el típic senyal geodèsic composat pel piló de ciment i la placa corresponent. Des d’aquest punt ja divisem el pròxim objectiu. L’airet inicial de bon mati ha donat pas a unes fortes rafegues de vent bastant incomodes. Ara davallem uns metres per prendre un marcat sender que enfila una mica més costerudament. Abans d’arribar al llom, ens desviem un xic cap a la dreta, i per terreny més escarpat amb un ambient prealpí, arribem al cim de Morca (2.273 mt). Cada cop el vent bufa amb més intensitat. Des d’aquest punt tenim àmplies vistes de tota la vall i del cim del Moncayo ja més proper. Sortim del cim per terreny escarpat tot seguint el cordal. Uns metres més endavant arribem a trobar una gran fita que és el punt neuràlgic per on arriba la ruta tradicional d’ascensió. Ara amb més excursionistes pel voltant, seguim sense cap complicació fins al cim del Moncayo (2.317 mt). Un cim ampli i planer on trobarem el reconeixement al nostre esforç compensat per unes precioses vistes de tot l’entorn. Igualment trobarem reculls de rocs per a fer bivac i que ens aniran força be per refugiar-nos una mica, doncs el vent bufa molt fort. Fem unes fotos pel record i prenem el camí de retorn. L’idea inicial passava per baixar en la mateixa direcció fins al collado de Castilla i regirar cap la dreta per un sender que ens duria cap al santuari. Donat el fortíssim vent que provenia del Nord, Nord-oest vam optar per baixar per la ruta normal. Ens apropem fins a la fita esmentada anteriorment i enfilem avall pel sender clarament marcat. Uns pocs metres més avall el vent ja no ens amoïna, donat que baixem per la vesant contraria. Anem baixant per aquesta vessant més directa i menys atractiva. Ens endinsem per una zona boscosa on ja és fa evident la proximitat del santuari. Arribem a la bifurcació de l’inici on desfem el camí fins a l’aparcament de Haya Seca. Punt i final de la interessant i ben trobada excursió per la ruta dels 3 cims.

Breu: 
De les diferents rutes d’ascensió al cim del Moncayo, donat la poca complexitat d’assolir el cim, segurament aquesta sigui la més atractiva de conquerir-lo. Una ruta que ens permetrà conèixer amb més detall el parc natural de la Dehesa del Moncayo. La Serra del Moncayo s’alça solemne des de els seus peus on trobarem un clima desèrtic fins arribar dalt del cim amb un paisatge prealpí. Moltes vegades hem divisat el seu perfil des de la llunyania, potser ara al veurem d’una manera més propera. Un cim d’obligada ascensió.

El tàndem: Josep i Mercè

    Print Friendly and PDF

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada