Peña Montañesa  2294






Una fortalesa molt present 

La Peña Montañesa és la cota màxima de la Serra Ferrera, de la comarca oscense del Sobrarbe. Es troba al Nord d’Aínsa, des d’on es divisen perfectament les seves impressionants parets. Durant la guerra civil fou un dels nuclis forts de resistència, donat les excel•lents condicions com a defensa.

Desnivell: +/- 2.000 metres aprox.

Distància: 12 Km. aprox.

Punt de partida: 
Des d’Ainsa hem d’anar en direcció al poble de Oncins i seguidament anem a cercar el monestir de Sant Victorià d’Asán. Aproximadament 1 km. abans d’arribar, veurem un cartell que està situat a l’inici del sender i un senyal de fusta que ens indica la direcció a seguir. Aparquem pels voltants dels indicadors. Ruta: Aparcament - As Gotelleras – Opció desviament Faixa Toro – Os Plans – Peña Montañesa

Recorregut: 
Iniciem la caminada pel sender, sense pèrdua, molt marcat. Anem guanyant metres fins al peu d’As Gotelleras. Un cop superat aquest mur de pedra tindrem al nostre pas l’opció d’anar per la Faixa Toro, amb una pintura de color vermell en una pedra que ens indica la direcció a prendre. Seguim endavant per Os plans, tot seguint les fites encara que no té cap pèrdua. Arribem fins un collet, on desemboca la gran Canal Mayor. Des d’aquest collet es divisa el cim i una paret adossada a mà dreta, un cop superada la Tuca. Amplies vistes tenim per totes bandes, gràcies al esplèndid dia que ens acompanya. Davallem uns metres, sempre flanquejant, i passem per la base d’aquesta paret. Un cop superada la mateixa, regirem a la dreta i ens enfilem amunt per terreny descompost fins un coll que serà l’antesala del cim. Ara regirem cap a l’esquerra per terreny força descompost amb molta pedra solta, que ens obliga a anar amb compte on trepitgem. Últims metres i arribem al cim. Les vistes son impressionants. Al nostre davant es desplega tot el massís del Monte Perdido o de los Tres Sorores, composat pel Monte Perdido, Cilindro i Soum de Ramond o Añisclo. Igualment podrem guaitar els cims de la Punta de las Olas, Marboré entre d’altres i l’inconfusible bretxa de Rolando. Unes quantes fotos i un pica-pica per recuperar forces, mentre comentem la jugada. Reprenem el descens amb cautela, doncs com dèiem abans, hi ha molta pedra solta i cal anar amb compte. El retorn consisteix en anar gaudint de tot l’entorn que forma aquesta solemne fortalesa de pedra. Hi trobarem diversos senders amb diferents fites per la baixada, però ja diuen tots els camins duen a Roma. Sense més complicacions arribem a l’aparcament i punt final de la jornada d’avui.

Breu: 
Un bon grapat de vegades hem passat per sota d’aquesta fortalesa natural. Igualment, un bon grapat d’ocasions hem comentat que algun dia hauríem de pujar al cim. Un cim d’ascensió obligada, encara que només fora per les magnifiques vistes. Un dia esplèndid, potser massa doncs feia molta calor, ens ha permès gaudir d’aquest entorn de muntanya que envolta la Peña Montañesa. Ara quan passem pel seu peu segurament la veurem d’una altre manera més propera.

L’expedició: Josep – Mercè – Felipe – PeP – Santi

  Print Friendly and PDF

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada