8a etapa  |   Callanais - Callanais
Escòcia en BTT






Ciclo-Turisme a Les Hèbrides 

Fitxa de l’etapa:
Distància: 34 km.
Desnivell (+): 403 metres
Ruta: Callanais – Carlabhagh – Dun Carloway – Na Gearrannan – Dail Mor

Presentació de l'etapa: 
Etapa per fer el turista, amb bicicleta, per la part més septentrional de l’illa de Lewis. Sense alforges i sense preses, desnivell suau, anar fent xino-xano visitant indrets d’interès turístic. El pla traçat passa per visitar Dun Carloway (1), Blackhouse Village o Na Gearrannann (2), la perfecta badia de sorra blanca Dail Mor (3) i seguidament anar a presenciar la posta de sol a Callanish Stones (4).

Descripció de l'etapa: 
Ben esmorzats sortim en direcció a Carlabhagh per la carretera A858. Una carretera que voreja la costa i es redreça cap a la part més septentrional de l’illa de Lewis. Des de que vam trepitjat aquestes illes, Harris i Lewis, hem apreciat una calma i tranquil•litat que es desprèn per tot arreu. Potser més encara, l’illa de Lewis gosa d’una minsa densitat de població que li ofereix aquesta naturalesa pròpia. Anem ciclant per carreteres interiors fent una mica més de volta fins a Dun Carloway (1) d’obligada visita. Estem una bona estona pel seu voltant i reprenem la ruta. Des de Dun Carloway (1) el track ens ha fet una cosa estranya i fa una recta fins al proper punt de destí de Blackhouse Village (2), sols cal tornar a buscar la carretera A858 i continuar en la mateixa direcció fins a Blackhouse Village o Gearrannann (2). Un indret també de visita obligada i més turístic que l’anterior però igualment interessant. Després de la visita, aprofitem les taules que es dispersen pel seu perímetre per fer un mos i seguidament ens apropem fins a la platja per estirar-nos una mica. Una esplèndida cala, amb rodons pedregots i una fina sorra blanca. Ens remullem els peus amb aigües de l’Oceà Atlàntic i a continuació ens estirem tot gaudint del silenci i del paisatge. Reprenem la marxa i ens dirigim cap a Dail Mor (3) on està ubicat un bonic cementiri al costat del mar. Als seus peus hi ha una ampla i perfecta badia de sorra blanca. Una estona per la contemplació i enprenem la tornada. Anem ciclant amb pausa, observant tot els detalls, les cases, el paisatge, la llum. Prenem altre cop la carretera A858, ara en sentit invers, i ens dirigim cap a Callanish Stones (4) a veure la recomanada posta de sol des les mateixes megalítiques pedres. Molta gent hi va expressament per ser un indret màgic, amb diverses teories sobre l’energia positiva. Avui el dia esta molt obert i podrem veure la posta de sol, doncs ahir estava força nuvolat i no ens va permetre gaudir de l’espectacle. Deixem les bicicletes i ens endinsem per les Callanish Stones (4) preparats per viure el moment esperat. Una posta de sol espectacular, única, fotogènica i plena de color. L’intens groc ataronjat es va perdent per l’infinit, entre les pedres, mentre va tenyint tot el cel d’un color rogenc al mateix temps que la llum es va diluint. L’únic i molest inconvenient, són els maleïts e incansables mosquits “midges” que ens han fet la guitza. Després de fer un munt de fotos, un cop finalitzat l’espectacle, repleguem els estris i retornem a l’acollidor allotjament.

Comentaris: 
(1) Dun Carloway (en gaèlic escocès Dùn Chàrlabhaigh) és un broch (fortificació) situat al districte de Carloway, a la costa Oest de l'illa de Lewis. Es tracta d'un broch molt ben conservat i en les seves parets del costat Est arriben fins als 9 metres d'alçada. En alguns punts també hi ha reconstruccions més modernes de la mateixa paret. Dun Carloway va ser construït, probablement, en algun moment del segle I a. C., i la datació per radiocarboni de les restes trobades al broch evidencien que va ser ocupada fins al voltant del 1300. En la base el broch té entre 14 i 15 metres de diàmetre i les parets del voltant tenen 3 metres de gruix. Té planta circular i parets paral•leles que deixen un buit practicable entre les dues i va ser construïda sense morter. Probablement tenia el terra de fusta, envans i sostre de palla, necessaris per fer-lo habitable; però l'única evidència que queda d'això són els forats per els pals i bigues. Juntament amb el sostre, l'estret passadís presumiblement assegurat per una porta de fusta, van ser els punts més vulnerables de la construcció, sobretot al foc. Una escala entre murs, comunica els nivells primer i segon. L'única obertura cap a l'exterior, la porta d'entrada, té unes dimensions inferiors a 107 centímetres d'alçada per 91 d'ampla, i la llinda la pedra més gran de tota la construcció. La doble paret es compon del mur interior, vertical, i del mur exterior amb una inclinació que fa que els passadissos inferiors siguin fàcilment practicables però no així els superiors. En la construcció existien, algunes es conserven, obertures o portes que donaven pas des de l'interior a aquests passadissos, que s'arriben a unir entre plantes mitjançant escalars. Tant els corredors com les escales estan realitzats amb lloses de pedra que es recolzen en dos murs.
(2) Garenin (en gaèlic escocès: Na Gearrannan ) és un municipi de minifundi que es troba a la costa Oest de l'illa de Lewis. Garenin es troba al municipi Carloway i té una població d'al voltant de 80 persones. Avui el poble és més famós pel Blackhouse Village, que consta de 9 restaurades cases de camp tradicionals. El poble es troba al final del camí Garenin, al costat de la badia del poble. En aquestes cases es va viure fins a 1974 i van ser l'últim grup de blackhouses habitades a les illes occidentals. El poble està obert tot l'any, a part de la botiga de regals i una cafeteria que obre durant els mesos d'estiu. The Blackhouse Village ha vist el cicle de la vida a través de generacions de famílies crofting.
(3) Dail Mòr (o Dalmore) és un llogaret situat al costat Nord de Carloway, un important poble de l’illa de Lewis. El llogaret compte amb una espectacular platja de sorra blanca i un bonic cementiri. La platja és una destinació de surf coneguda i esmentada en nombroses guies turístiques.
(4) Callanish és un circ megal•lític situat a la costa Oest de l'illa de Lewis, a Escòcia, que data d'uns 3000-2000 aC, just al període calcolític. Va ser trobat l'any 1857 i es compon de menhirs situats en cròmlech. Les 13 pedres principals formen un cercle de 13 metres de diàmetre amb un monòlit al centre de 4,8 m d'alçada. Pedres menys altes formen una fila doble en direcció Nord, amb línies simples en direcció Est, Oest i Sud. La zona dels voltants del Canallish comprèn uns 21 monuments elevats entre el 3000-2000 aC. El conjunt, s’anomena Canallish en anglès i Clachan Chalanais o Tursachan Chalanais en gaèlic escocès. De tots els monuments, el més conegut seria el Canallish I que compta amb un complex d'unes 50 pedres. Al principi, la construcció contemplava una simple alineació en direcció Sud, fins que se li va afegir un cercle central. Els pots de ceràmica que s'han pogut trobar en la construcció suggereixen una construcció del cercle central cap al 2200 aC. La pedra més gran del cercle central marca l'entrada a un cairn funerari on restes humanes han sigut descobertes. Una campanya d'excavació va porta l'any 1980 al 1981 a concloure que la cambra funerària va ser afegida ulteriorment i que va ser modificada diversos cops.

Allotjament: 
Ens allotgem al mateix confortable i casolà “bed & breakfast” regentat pel peculiar personatge que entre altres coses es dedica a ensinistrar aus rapinyaires. Ahir li vam encarregar un sopar adient pel moment i la situació. Les birres les hem de dur naltros, doncs aquests tipus d’establiments no venen alcohol per les elevades taxes que han de suportar. El resultat ha sigut un sopar de cal Déu, d’aquells que et xucles els dits i quasi sortim rodolant.

Breu: 
Una etapa amb caire turístic i contemplatiu. Hem visitat interessants indrets d’interès nacional amb tranquil•litat. Igualment hem reconegut la drecera, una aïllada carretera local anomenada Pentland Road, que volem prendre demà per evitar tornar a passar altre cop per la mateixa carretera A858. Diem reconèixer, doncs no hi ha cap tipus de senyalització sobre la carretera esmentada.

  Print Friendly and PDF

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada