Lo Piolet

Ciclant tranquil•lament fins a Callanish Stones (1)

Fitxa de l’etapa:
Distància: 28 km.
Desnivell (+): 218 metres
Ruta: Balallan – Kinloch - Lacasaigh – Achadh Mor – Lochganvich – Garrynahine - Callanais

Presentació de l'etapa:
Continuem ciclant per l’illa de Lewis per terreny més suau. Donat que l’etapa d’avui es curta i còmoda, deixem les alforges a l’allotjament i ens apropem fins a Callanish Stones (1). Després del sopar anem, un altre cop, per veure la posta de sol des de Callanish Stones (1) si la meteo ens ho permet.

Descripció de l'etapa:

Sortim de Balallan per la carretera A859. Avui l’etapa es prou curta com per anar ciclant pausadament i gaudint del paisatge 100% escocès. L’illa de Lewis respira una tranquil•litat que és palesa en tots els seus components. Anem passant nuclis i/o poblacions però atents al la desviació que ens durà a Callanais. Quan portem 9 quilometres aproximadament hem d’abandonar la carretera A859 i prendre a mà esquerra la carretera B8059 en direcció a Achadh Mor, on enllaça amb la carretera A858. Anem fent i arribem a Achadh Mor on enllacem amb la citada carretera A858. Continuem ciclant per la mateixa tot deixant enrere petites poblacions. En la proximitat de Callanais observem a mà esquerra, en la llunyania, altres formacions megalítiques. Seguim fins a Callanais i cerquem l’allotjament per deixar les alforges i anar a fer un tomb. Des de l’allotjament es divisa el perfil inconfusible de les Callanish Stones (1). Ens apropem per donar un cop d’ull per aquest punt d’atracció turístic i seguidament ens aproximem a l’únic restaurant de la zona que està situat a uns 22 quilometres aproximadament des de Callanais. Tastem la gastronomia local i seguidament ens dirigim a veure la posta de sol que la presenciarem des de les Callanis Stones (1). Demà pernoctarem al mateix allotjament, estada programada per recuperar les forces i al mateix temps visitar aquesta zona que presenta diversos punts interessants.

Comentaris:
(1) Callanish és un circ megal•lític situat a la costa Oest de l'illa de Lewis, a Escòcia, que data d'uns 3000-2000 aC, just al període calcolític. Va ser trobat l'any 1857 i es compon de menhirs situats en cròmlech. Les 13 pedres principals formen un cercle de 13 metres de diàmetre amb un monòlit al centre de 4,8 m d'alçada. Pedres menys altes formen una fila doble en direcció Nord, amb línies simples en direcció Est, Oest i Sud. La zona dels voltants del Canallish comprèn uns 21 monuments elevats entre el 3000-2000 aC. El conjunt, s’anomena Canallish en anglès i Clachan Chalanais o Tursachan Chalanais en gaèlic escocès. De tots els monuments, el més conegut seria el Canallish I que compta amb un complex d'unes 50 pedres. Al principi, la construcció contemplava una simple alineació en direcció Sud, fins que se li va afegir un cercle central. Els pots de ceràmica que s'han pogut trobar en la construcció suggereixen una construcció del cercle central cap al 2200 aC. La pedra més gran del cercle central marca l'entrada a un cairn funerari on restes humanes han sigut descobertes. Una campanya d'excavació va porta l'any 1980 al 1981 a concloure que la cambra funerària va ser afegida ulteriorment i que va ser modificada diversos cops.

Allotjament:
Ens allotgem en un confortable i casolà “bed & breakfast” regentat per un peculiar personatge que entre altres coses es dedica a ensinistrar aus rapinyaires. Dins de la mateixa propietat podem veure les diferents aus i altres bestioles. Molt proper a les Callanaish Stones, ens ha permès anar a gaudir de les impressionants i fotogèniques postes de sol que es produeixen en aquest indret amb un caire místic.

Breu:
Una setena etapa tranqui-la i contemplativa. L’illa de Lewis ens sorprèn per la seva tranquil•litat que es respira per tot arreu. Etapa complementada amb les famoses i turístiques Callanish Stones (1). Hem assaborit la gastronomia local a un restaurant, una mica llunyà, ubicat al costat de l’estany Loch an Dunain. Demà tenim previst una ruta circular pel la zona situada més al Nord Oest de l’illa i visitar diferents indrets.