Mirador privilegiat
El Parc natural Posets-Maladeta és un Parc Natural al Nord de la comarca de la Ribagorça i Nord-est del Sobrarbe, a la Província d'Osca. Engloba dos dels massissos més elevats dels Pirineus. Abasta els termes municipals de Benasque, Gistaín, Montanui, Sahún i Sant Joan de Pla. Té una extensió de 33.440,60 h. i la seva alçada oscil•la entre els 1.500 m (a la vall) i els 3.404 m (el cim de l'Aneto, el pic més alt dels Pirineus) El parc va ser declarat com a tal per la llei 3/1994 del Govern d'Aragó, el 23 de juny de 1994, sota el nom de parc de Posets-Maladeta. A més de l’Aneto, també es troben altres pics com: la Punta d'Astorg (3.355 m), el Pic Maldito (3.350 m), el Pic del Medio (3.346 m), el Pic de Corones (3.93 m), el Pic de Tempestats (3.290 m), o el Pic de l'Alba (3.118 m).Són d'interès els seus morrenes i estanys (Ballibierna, Cregüeña, Batisielles, els Millars, Remuñe), a més de la flora i fauna pròpies del clima d'alta muntanya.
Desnivell: + 1.100 metres aprox.
Distància: 10 Km. aprox.
Punt de partida: Refugi de Ballibierna o Pescadores.
Passat Benasque ens apropem fins el Plan de Senarta. Des d’aquest punt surt una pista fins al Refugi de Pescadores on estacionem en vehicle. Als mesos d’estiu, des de finals de Juny fins a mig Setembre, la pista resta tancada i cal prendre un autobús que surt de Benasque o del mateix Plan de Senarta on podem estacionar el vehicle.
Ruta:
Refugi de Pescadores - Barranc de Coronas - Ibonet de Coronas - Ibón Inferior - Ibón del Medio - Collado de Cregüeña - Aragüells - Collado de Cregüeña - Ibón del Medio - Ibón Inferior - Ibonet de Coronas - Barranc de Coronas - Refugi de Pescadores
Recorregut:
Sortim del Refugi de Pescadores en sentit Est per una mena de pista seguint les marques del GR-11. En poca estona trobem una bifurcació amb un pal d’indicadors, abandonem el GR i girem en sentit Nord en direcció als Ibones de Coronas. Anem pujant pel barranc de Coronas seguint el camí ben marcat. Camí força transitat ja que comparteix un bona part de la ruta que ascendeix a l’Aneto pel coll de Coronas. Arribem a l’Ibonet de Coronas que voregem pel seu marge dret en costeruda pujada. Les vistes es van eixamplen oferint un fantàstic paisatge pirinenc envoltat d’arestes, salts d’aigua, crestes i cims espectaculars. Xino-xano arribem a l’Ibón Inferior per un sender ben marcat en mantinguda pujada. Continuem amunt una estona més fins arribar a l’Ibón del Medio, encara ben glaçat per l’època. Ens situem al damunt d’uns blocs de pedra i fem una aturada tècnica per repondre les energies i al mateix temps gaudir de tot l’entorn. Des d’aquest punt es divisa clarament la ruta de l’Aneto, cim que no pot faltar al currículum d’un muntanyenc. Igualment tenim una bona visió del nostre objectiu d’avui, un perfecte mirador del massís. Reprenem la marxa i uns metres endavant trobem la bifurcació que per la dreta ens portaria al sostre del Pirineu, naltros seguim recte o per l’esquerra en clara direcció a l’Aragüells. D’ara en endavant la ruta es poc clara, encara que evident, doncs circula per un enorme caos de blocs amb diverses opcions i fites que ens duen al mateix lloc. Voregem alguna que altre congesta per estalviar la molèstia de calçar-se els grampons, cosa que fa que ens desviem una mica del coll de Cregüeña. Anem cercant la ruta més evident propers a l’aresta que vindria del coll esmentat, amb vistes de l’Ibón de Cregueña. Amb fàcil grimpada arribem al cim de l’Aragüells. Des d’aquí dalt, com estava previst, les vistes són magnifiques, oferint-nos un ventall de cims de primera categoria. Podem divisar els cims de: l’Aneto, Maldito, Tempestades, Maladeta, i Alba entre molts altres així com les diferents crestes i estanys. El dia és net, ras i clar però potser massa calorós pel nostre gust. Després d’una bona estona gaudint de les merescudes vistes, reprenem la tornada. Ara ho fem seguint les fites que davallant amb claredat i sense cap dificultat. La resta passa per desfer el camí de pujada aturant-nos a qualsevol broll d’aigua per remullar-nos, doncs la calor es angoixant. Abans d’arribar al refugi fem una reconfortant remullada de peus.
Breu:
Bona ascensió a un “3.000” i magnífic mirador de cims del massís de Posets-Maladeta, paradís de tot muntanyenc. Una angoixant calor, poc freqüent per l’època ens ha fet suar de valent a la baixada. De tota manera hem gaudit d’una esplèndida jornada d’alta muntanya per aquest magnífic massís ple a vessar de grans rutes i precioses ascensions.
Els caminants: Josep i Mercè
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada