Per camins i corriols entre baumes i cingleres
Les restes del castell de Milany es situen a 1.525 m. en un rocall al terme municipal de Vidrà , al límit amb Vallfogona de Ripollès. Trobem cites del castell en documents de l’any 962, com a castell pertanyent al comtat de Besalú. Els primers senyors de Milany foren els comtes de Besalú, que el governaren a través del seu vescomte. El castell es va abandonar a finals del s. XIV, quan va perdre la seva funció defensiva i la família va anar a Vallfogona, cercant una manera de viure més còmoda i pràctica que la del castell. Les poques restes que queden avui responen a la reconstrucció del segle XIII.
Desnivell: + 700 metres aprox.
Distància: 17 Km. aprox.
Punt de partida: Llaés.
Prenem la C-17 en direcció a Ripoll i sortim per Sant Quirze de Besora. Des d’aquest punt prenem la carretera BV-5227 fins a Santa Maria de Besora, des d’on es pren el Camí dels Ferrers (pista cimentada) fins a la població esmentada on estacionem el vehicle.
Ruta:
Llaés - El grau - El Teixidor - Bauma del Teixidor - Bauma de la Baumassa - Bauma de les Fleus - Salt d’aigua - Milany - Castell de Milany - Pla del Castell - Collet de la Font de l’Obi - Mare de Déu de la Cau - El Grau - Llaés
Recorregut:
Sortim de Llaés per la pista en direcció a El Teixidor. Xino-xano passem pel Grau i arribem a la casa del Teixidor. Un petit rètol ens indica que hem de continuar per la dreta de la casa esmentada. ½ quilòmetre més endavant aprox., trobem un camí per la dreta que davalla. Continuem per aquest camí fins a la Bauma del Teixidor, gran bauma amb salt d’aigua inclòs. Retornem al camí que havíem abandonat i continuem pel mateix 1 quilòmetre aprox. fins trobar la Bauma de la Baumassa, una bauma encara en ús com aixopluc i recull pel bestiar. Sortim per la dreta de la pròpia bauma tot prenent un corriol esglaonat. Continuem la caminada i un altre cop, 1 quilòmetre més endavant aprox. Devallem un xic per apropar-nos a la Bauma de les Fleus, bauma un pel més xica que les anteriors. Sempre per boscos frondosos, retornem al camí i seguim avançant i pujant cota mentre les vistes s’eixamplen. Anem gaudint del paisatge i de les vistes que es divisen de les serres de Milany i Bellmunt. Perfectament es pot veure el Santuari de Bellmunt relativament proper. Aproximant-nos al nucli de Milany, un parell de xoriguers alcen el vol per els camps sembrats. Arribem al nucli de Milany, trobem un pal indicador i prenem un corriol que s’enfila per l’esquerra. El corriol puja decididament en direcció al Castell de Milany que ja es divisa clarament. Passem pel costat d’una bassa i arribem als peus del nostre objectiu. Ara anem a buscar la seva esquena per pujar fins al capdamunt. Uns esglaons finals amb l’ajuda d’alguna grapa metàl•lica ens situen dalt del cim “en un tres i no res”. El castell, en fase de reconstrucció, disposa d’una estructura metàl•lica que dóna accés a la que suposadament seria una torre de guaita. Aprofitem per reposar i prendre l’àpat mentre prenem el sol d’aquest dia meteorològicament esplèndid. Un parell de voltors planegen majestuosament pel cel guanyant alçada aprofitant els corrents tèrmics. Podem identificar un munt de cims com el Santuari de Bellmunt, Montseny, Montserrat, Pedraforca, Serra del Cadí, Puigmal i Canigó entre molts altres. Després de gaudir de les vistes, reprenem la marxa desfent el camí fins al Pla del Castell. Seguim carenant per esplèndids prats en direcció Oest . Passem pel Faig de la Font de l’Obi i pel Collet de la Font de l’Obi. Una estona caminant i arribem a la Mare de Déu de la Cau ubicat en una gran explanada on es duu a terme un reconegut aplec. En aquest punt hem d’estar atents, doncs hem d’abandonar el PR i regirar cap a la nostra esquerra. A partir d’ara el camí està molt desdibuixat i poc transitat, les marques i fites son molt escasses i l’ajuda d’un GPS ens serà de gran utilitat. El corriol, recargolat, va davallant amb decisió fins a Can Gallitó. Seguidament ens situem pel damunt del Grau i el voltem pel seu damunt anant a trobar el camí d’anada de l’excursió d’avui. Desfem el camí que havíem fet pel mati i retornem a la població de Llaés.
Breu:
Magnifica ruta per aquestes contrades encara poc explotades turísticament. Ens ha agradat molt la ruta, tant pel contingut com per les vistes i el paisatge que desenvolupa. La ruta circula per grans baumes i camins que s’endinsen per boscos i precioses fagedes. Cal dir que la ruta no segueix cap PR de cap a fi, sinó que va alternant corriols i pistes per anar a buscar les diferents baumes i salts d’aigua. També cal remarcar que el tram des de la Mare de Déu de la Cau fins a El Grau és molt perdedor, cal tenir un bon olfacte rastrejador i s’hi disposeu d’un GPS molt millor. Tot plegat, hem gaudit d’una perfecta jornada de muntanya en tots els sentits.
Els caminants:
Gloria - Jesús - Josep - Josep M - Mercè - Xavi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada