Volta per les Feixes del Mascún







La ruta que travessa els barrancs i les feixes del Mascún 

La Serra de Guara és una serralada del Prepirineu. El seu punt més alt és el Tossal de Guara amb 2.077 metres d'altitud. Aquesta serra és un massís muntanyós que es troba a la província d'Osca, uns 25 km al nord-est de la ciutat d'Osca. Una gran part del massís està ara inclosa al Parc Natural de la Serra i de les Gorges de Guara, que té una extensió 43 km d'oest a est i 25 km de nord a sud. Tot el territori es caracteritza per la bellesa i espectacularitat dels seus paisatges, fruit d'una complexa estructura geològica i dels processos d'erosió associats a la xarxa hidrogràfica. Profundes i estretes goles de calcària recorregudes per rius com el Flumen, Guatizalema, Vero, Mascún o Alcanadre; malls de conglomerat com els de Vadiello o el Salt de Roldán; barrancs, coves, valls, etc. conformen una impressionant arquitectura natural. També hi ha una variada flora i fauna autòctones entre les que destaquen les aus rapinyaires. De fet, les escarpades parets del Parc fan d'aquest espai una de les reserves d'aus més importants d'Europa. 

Desnivell: + 1.050 metres aprox.

Distància: 20 Km. aprox.

Punt de partida: Rodellar.
Per la A-22 un cop passat Barbastro hem de prendre la sortida cap a la carretera A-1227 que ens durà fins a Rodellar. Un cop passat el càmping Mascún ja podem estacionar el vehicle.

Ruta: 
Rodellar - Ruta de la Virgen del Castillo - Cheto - Barranco de la Virgen - Mirador - Barranco del Fabar - Barranco de los Fornazos - Cruïlla de Bagüeste - Barranco Cañada Cerrada - Corrales de Letosa - Cruïlla Saltador de Las Lañas - Barranco de Las Lañas- Riu Mascún - Saltador de Las Lañas - Mascún Superior - Barranco Raisen - Virgen del Barranco - Otín - Barranco de Otín - El Cajigar - La Ciudadela - Cuca Bellostas - Rio Mascún - Mascún Inferior - El Delfín - Fuente del Mascún - Ruta de la Virgen del Castillo - Rodellar

Recorregut: 
Pel costat de Casa Florentino surt un camí entre murs de pedra en direcció al poble de Cheto. Ben aviat un rètol ens indica Cheto i Virgen del Castillo. Seguim per aquest cuidat camí amb marques de Senderos de Guara. Passem pel costat del poble de Cheto i continuem en mantinguda però suau pujada. Més endavant abandonem la ruta de la Virgen del Castillo que gira per l’esquerra, naltros seguim per la nostra dreta avançant pel Barranco de La Virgen. Xino-xano, sense defallir, seguim amunt una bona estona mentre les vistes s’eixamplen. Per la nostra dreta s’alça el Puntal Picariza amb diverses vies d’escalada que solquen les seves parets i al fons la Peña Turuezo. Continuem avançant i passem pel Barranco del Fabar i pel Barranco de los Fornazos fins arribar a El Puntarrón. Una estona més i arribem a la cruïlla de Bagüeste i a seguidament als Corrales de Letosa que es troben en runes. Deixem enrere les runes i continuem endavant atents a un rètol que ens indica el Saltador de Las Lañas. Les vistes dels barrancs son espectaculars, però encara es més espectacular la vista panoràmica dels “Tres Sorores” Monte Perdido, Cilindro i Añisclo. Una magnifica visió de la silueta de tot el massís del Monte Perdido innivat. Ara anem davallant per una empinada faixa herbosa fins arribar a una espectacular feixa que dirigeix cap al Saltador de Las Lañas. Sentim el só de l’aigua mentre caminem per aquesta aèria feixa. Sortim al davant de l’impressionant salt d’aigua del Saltador de Las Lañas. Increïble salt d’aigua del riu Mascún ubicat al fons del Barranco de Mascún Superior. Gaudim una estona de l’observació pel seu voltant, amb precaució doncs els basalts d’aigua estàn congelats. Reprenem la marxa per la vessant oposada en pujada. Avancem per una feixa amb aèries vistes del saltador i del riu fins al Barranco Raisen. En un dels girs de la feixa observem un grup de voltors comuns o “buitres leonados” al cap damunt d’una solitària agulla sense accés pels humans. Aprofitem per fer l’àpat del dia mentre observem aquestes majestuoses aus sense destorbar-los. Després de la contemplació seguim avançant per aquest seguit d’airoses feixes amb unes amplies vistes del barranc. Anem observant un munt de curioses formacions de roca com la anomenada “el caos” entre d’altres. Arribem a la Virgen del Barranco, entrada al despoblat poble de Otín. Per l’esquerra hi ha un corriol que va a la Fuente de Otín, per si ens hem fet curt de provisions d’aigua. Continuem pel costat del cau del rierol en direcció al Barranco de Otín. Sembla que la pujada ja s’acaba i comencem a davallar pel camí tot passant per El Cajigar mentre un munt de formacions ens sorprenen amb les seves formes. Un família de cabres salvatges ronden pel nostre voltant obviant-nos descaradament. En constant davallada passem per les espectaculars formacions de La Ciudadela i de la Cuca Bellostas. Arribem al llit del riu Mascún o Mascún Inferior i seguim pel mateix amb les solejades formacions pel darrere i la coneguda silueta del dofí al davant. Un enorme forat a la roca amb forma de dofí solcat per diferents vies d’escalada que ignoren la gravetat. Alternant vessants del llit del riu arribem a la Fuente o Surgencia de Mascún, un caudalós broll d’aigua que surt de l’interior de la roca. En poca estona regirem cap a l‘esquerra i fent ziga-zagues remuntem el barranc per anar a trobar altre cop la ruta de La Virgen del Castillo. Un grapat de metres més i arribem a Rodellar amb les ultimes llums del dia.

Breu: 
Excel•lent ruta per una de les zones més espectaculars de la Serra de Guara. Llarga caminada que passa per un munt de espectaculars feixes i preciosos indrets i formacions. Zona calcaria desgastada pel pas de l’aigua i del temps que va transformant contínuament el paisatge. Una ruta totalment recomanada amb el Saltador de Las Lañas com a cirereta del pastis. Un segón i més complert tast d’aquest pont que ens hem muntat per visitar la Serra de Guara que (encara que sembli mentida) com dèiem en la ressenya anterior, no l’havíem trepitjat per un motiu o altre. Una temperatura freda compensat amb dia solejat ens ha permès gaudir plenament d’aquesta imprescindible ruta.

Els caminants: Josep i Mercè

  Print Friendly and PDF