Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Serra de Guara. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Serra de Guara. Mostrar tots els missatges

Salto de Roldán  1126








Salto de Roldán, Peña de San Miguel (Sen) i Peña de Amán (Men) 

La Serra de Guara és una serralada del Prepirineu. El seu punt més alt és el Tossal de Guara amb 2.077 metres d'altitud. Aquesta serra és un massís muntanyós que es troba a la província d'Osca, uns 25 km al nord-est de la ciutat d'Osca. Una gran part del massís està ara inclosa al Parc Natural de la Serra i de les Gorges de Guara, que té una extensió 43 km d'oest a est i 25 km de nord a sud. Tot el territori es caracteritza per la bellesa i espectacularitat dels seus paisatges, fruit d'una complexa estructura geològica i dels processos d'erosió associats a la xarxa hidrogràfica. Profundes i estretes goles de calcària recorregudes per rius com el Flumen, Guatizalema, Vero, Mascún o Alcanadre; malls de conglomerat com els de Vadiello o el Salt de Roldán; barrancs, coves, valls, etc. conformen una impressionant arquitectura natural. També hi ha una variada flora i fauna autòctones entre les que destaquen les aus rapinyaires. De fet, les escarpades parets del Parc fan d'aquest espai una de les reserves d'aus més importants d'Europa. 

El Salto de Roldán (1) és una formació rocosa situada al nord de la ciutat d'Osca, formada per dues grans penyes (o mallos, com es coneixen a la zona), anomenades "de San Miguel" (1.126 m), a l'oest, i "de Amán" (1.121 m), a l'est, que reben popularment els noms de "Sen" i "Men", respectivament. Entre les dues penyes, flueix el riu Flumen en direcció sud, el qual fa de límit entre els municipis de Nueno i Loporzano en aquest indret. A la banda de la penya de San Miguel, hi ha un pic secundari, de 1.036 m, anomenat "pico del Fraile". El Salto de Roldán forma part de les anomenades "sierras exteriores", que delimiten la frontera nord de la Foia d'Osca, i es troba a l'extrem occidental del Parque Natural de la Sierra y Cañones de Guara. 

Desnivell: + 160 metres aprox.

Distància: 3,50 Km. aprox.

Punt de partida: Estacionament del Salto de Roldán (1).
Per la A-23 provinent d’Osca, abans d’arribar a Nueno hem de prendre la sortida cap a la carretera HU-324 en direcció al Mirador del Salto de Roldán.
Una carretera que passat Sabayés s’estreta i recargola fins arribar a l’estacionament del Salto de Roldán (1).

Ruta: 
Estacionament del Salto de Roldán (1) - Ferrada - Peña de San Miguel (Sen) - Ermita de San Miguel - Ferrada - Estacionament - pista de terra - Mirador del Salto de Roldán - pista de terra - Estacionament

Recorregut: 
Des del mateix estacionamet un cartell ens indica el sentit de l’excursió. Sortim per un ample corriol que puja suaument cap a la Peña de San Miguel. Els voltors planegen per arreu i es deixen veure fàcilment mentre passant molt propers a l’estacionament.
Camí sense pèrdua que ens duu a una primera cadena (innecessària) per superar un petit ressalt. Seguim per una mena de faixa amb un cable de seguretat (innecessari) fins al inici de la mini-ferrada.
Un primer tram curt d’esglaons que es supera amb facilitat (no cal assegurar-se) ens posiciona a un segón tram curt amb una escala (no cal assegurar-se) que surt a un corriol que segueix i passa pel costat d’una petita torre defensiva. Tot seguit sortim al capdamunt de la Peña de San Miguel sense més complicacions.
Les apreciacions sobre la necessitat de l’equipament son pròpies i poden variar segons les persones i/o experiència.
Un cop dalt de la Peña ens apropem al costat esquerra per apreciar l’impressionant estimball de la Peña de Amán i Pico del Fraile, tallats pel barranc de Las Palomeras i el seu riu Flumen. Seguidament ens apropem a veure les restes del castell de Sen i l’ermita de San Miguel (segle XII). Les vistes son panoràmiques 360º i ens deixen veure la ciutat d’Osca, Pico del Mediodia, Pico del Aguila, i un munt d’indrets en la llunyania. Al costat hi ha un cartell amb les siluetes dels rapinyaires habituals per aprendre a observar-los e identificar-los.
Després d’una bona estona de contemplació, girem cua i desfem tot el camí fins a l’estacionament. Ara seguim per la pista de terra fins al Mirador del Salto de Roldán per completar una mica la jornada. Caminen planerament fins arribar al mirador esmentat on hi ha uns bancs que ens conviden a reposar tot gaudint d’aquesta perspectiva des de un altre angle.
Una excel•lents vistes de les Peñas de Sen, Men i Pico del Fraile. Amb els prismàtics podem veure un munt de voltors per les parets del Pico del Fraile.
Després, un altre cop, de la contemplació retornem per la mateixa pista fins a l’estacionament.

Curiositats: 
(1) Diu la llegenda que L'any 778, el cavaller Roldán, protagonista de la Cançó de Roldán, nebot de Carlemany, fuig a cavall, de tornada a França, després d'una expedició fallida contra la ciutat musulmana de Saraqusta (Saragossa). Perseguit pels seus enemics, en arribar a la penya d'Amán, realitza un prodigiós salt envers la penya de San Miguel, deixant els enemics enrere; el seu cavall, però, mor a causa del gran esforç. Hom diu que les petjades deixades pels cascos de l'animal són encara visibles avui dia. Aquest escenari i la seva llegenda adquiriren gran notorietat i, segons algunes fonts, les penyes estan fins i tot representades a l'escut de la ciutat d'Osca.

Breu: 
Fàcil però obligada excursió dintre de la Serra de Guara.
Ruta amb l’ingredient de la mini-ferrada que li dóna un xic més de al•licient, a banda de les magnifiques vistes des del capdamunt de la Peña de San Miguel.
Recomanat dur uns prismàtics per l’observació de les aus que planegen molt propers pel tot el voltant dels penya-segats.
Punt i final a aquesta primerenca i breu estada a la Serra de Guara. Suposo que hi tornarem doncs hi ha molta teca per descobrir.

Els caminants: Josep i Mercè

  Print Friendly and PDF

Volta per les Feixes del Mascún







La ruta que travessa els barrancs i les feixes del Mascún 

La Serra de Guara és una serralada del Prepirineu. El seu punt més alt és el Tossal de Guara amb 2.077 metres d'altitud. Aquesta serra és un massís muntanyós que es troba a la província d'Osca, uns 25 km al nord-est de la ciutat d'Osca. Una gran part del massís està ara inclosa al Parc Natural de la Serra i de les Gorges de Guara, que té una extensió 43 km d'oest a est i 25 km de nord a sud. Tot el territori es caracteritza per la bellesa i espectacularitat dels seus paisatges, fruit d'una complexa estructura geològica i dels processos d'erosió associats a la xarxa hidrogràfica. Profundes i estretes goles de calcària recorregudes per rius com el Flumen, Guatizalema, Vero, Mascún o Alcanadre; malls de conglomerat com els de Vadiello o el Salt de Roldán; barrancs, coves, valls, etc. conformen una impressionant arquitectura natural. També hi ha una variada flora i fauna autòctones entre les que destaquen les aus rapinyaires. De fet, les escarpades parets del Parc fan d'aquest espai una de les reserves d'aus més importants d'Europa. 

Desnivell: + 1.050 metres aprox.

Distància: 20 Km. aprox.

Punt de partida: Rodellar.
Per la A-22 un cop passat Barbastro hem de prendre la sortida cap a la carretera A-1227 que ens durà fins a Rodellar. Un cop passat el càmping Mascún ja podem estacionar el vehicle.

Ruta: 
Rodellar - Ruta de la Virgen del Castillo - Cheto - Barranco de la Virgen - Mirador - Barranco del Fabar - Barranco de los Fornazos - Cruïlla de Bagüeste - Barranco Cañada Cerrada - Corrales de Letosa - Cruïlla Saltador de Las Lañas - Barranco de Las Lañas- Riu Mascún - Saltador de Las Lañas - Mascún Superior - Barranco Raisen - Virgen del Barranco - Otín - Barranco de Otín - El Cajigar - La Ciudadela - Cuca Bellostas - Rio Mascún - Mascún Inferior - El Delfín - Fuente del Mascún - Ruta de la Virgen del Castillo - Rodellar

Recorregut: 
Pel costat de Casa Florentino surt un camí entre murs de pedra en direcció al poble de Cheto. Ben aviat un rètol ens indica Cheto i Virgen del Castillo. Seguim per aquest cuidat camí amb marques de Senderos de Guara. Passem pel costat del poble de Cheto i continuem en mantinguda però suau pujada. Més endavant abandonem la ruta de la Virgen del Castillo que gira per l’esquerra, naltros seguim per la nostra dreta avançant pel Barranco de La Virgen. Xino-xano, sense defallir, seguim amunt una bona estona mentre les vistes s’eixamplen. Per la nostra dreta s’alça el Puntal Picariza amb diverses vies d’escalada que solquen les seves parets i al fons la Peña Turuezo. Continuem avançant i passem pel Barranco del Fabar i pel Barranco de los Fornazos fins arribar a El Puntarrón. Una estona més i arribem a la cruïlla de Bagüeste i a seguidament als Corrales de Letosa que es troben en runes. Deixem enrere les runes i continuem endavant atents a un rètol que ens indica el Saltador de Las Lañas. Les vistes dels barrancs son espectaculars, però encara es més espectacular la vista panoràmica dels “Tres Sorores” Monte Perdido, Cilindro i Añisclo. Una magnifica visió de la silueta de tot el massís del Monte Perdido innivat. Ara anem davallant per una empinada faixa herbosa fins arribar a una espectacular feixa que dirigeix cap al Saltador de Las Lañas. Sentim el só de l’aigua mentre caminem per aquesta aèria feixa. Sortim al davant de l’impressionant salt d’aigua del Saltador de Las Lañas. Increïble salt d’aigua del riu Mascún ubicat al fons del Barranco de Mascún Superior. Gaudim una estona de l’observació pel seu voltant, amb precaució doncs els basalts d’aigua estàn congelats. Reprenem la marxa per la vessant oposada en pujada. Avancem per una feixa amb aèries vistes del saltador i del riu fins al Barranco Raisen. En un dels girs de la feixa observem un grup de voltors comuns o “buitres leonados” al cap damunt d’una solitària agulla sense accés pels humans. Aprofitem per fer l’àpat del dia mentre observem aquestes majestuoses aus sense destorbar-los. Després de la contemplació seguim avançant per aquest seguit d’airoses feixes amb unes amplies vistes del barranc. Anem observant un munt de curioses formacions de roca com la anomenada “el caos” entre d’altres. Arribem a la Virgen del Barranco, entrada al despoblat poble de Otín. Per l’esquerra hi ha un corriol que va a la Fuente de Otín, per si ens hem fet curt de provisions d’aigua. Continuem pel costat del cau del rierol en direcció al Barranco de Otín. Sembla que la pujada ja s’acaba i comencem a davallar pel camí tot passant per El Cajigar mentre un munt de formacions ens sorprenen amb les seves formes. Un família de cabres salvatges ronden pel nostre voltant obviant-nos descaradament. En constant davallada passem per les espectaculars formacions de La Ciudadela i de la Cuca Bellostas. Arribem al llit del riu Mascún o Mascún Inferior i seguim pel mateix amb les solejades formacions pel darrere i la coneguda silueta del dofí al davant. Un enorme forat a la roca amb forma de dofí solcat per diferents vies d’escalada que ignoren la gravetat. Alternant vessants del llit del riu arribem a la Fuente o Surgencia de Mascún, un caudalós broll d’aigua que surt de l’interior de la roca. En poca estona regirem cap a l‘esquerra i fent ziga-zagues remuntem el barranc per anar a trobar altre cop la ruta de La Virgen del Castillo. Un grapat de metres més i arribem a Rodellar amb les ultimes llums del dia.

Breu: 
Excel•lent ruta per una de les zones més espectaculars de la Serra de Guara. Llarga caminada que passa per un munt de espectaculars feixes i preciosos indrets i formacions. Zona calcaria desgastada pel pas de l’aigua i del temps que va transformant contínuament el paisatge. Una ruta totalment recomanada amb el Saltador de Las Lañas com a cirereta del pastis. Un segón i més complert tast d’aquest pont que ens hem muntat per visitar la Serra de Guara que (encara que sembli mentida) com dèiem en la ressenya anterior, no l’havíem trepitjat per un motiu o altre. Una temperatura freda compensat amb dia solejat ens ha permès gaudir plenament d’aquesta imprescindible ruta.

Els caminants: Josep i Mercè

  Print Friendly and PDF

Pasarelas del Vero





La ruta més turística de Guara 

La Serra de Guara és una serralada del Prepirineu. El seu punt més alt és el Tossal de Guara amb 2.077 metres d'altitud. Aquesta serra és un massís muntanyós que es troba a la província d'Osca, uns 25 km al nord-est de la ciutat d'Osca. Una gran part del massís està ara inclosa al Parc Natural de la Serra i de les Gorges de Guara, que té una extensió 43 km d'oest a est i 25 km de nord a sud. Tot el territori es caracteritza per la bellesa i espectacularitat dels seus paisatges, fruit d'una complexa estructura geològica i dels processos d'erosió associats a la xarxa hidrogràfica. Profundes i estretes goles de calcària recorregudes per rius com el Flumen, Guatizalema, Vero, Mascún o Alcanadre; malls de conglomerat com els de Vadiello o el Salt de Roldán; barrancs, coves, valls, etc. conformen una impressionant arquitectura natural. També hi ha una variada flora i fauna autòctones entre les que destaquen les aus rapinyaires. De fet, les escarpades parets del Parc fan d'aquest espai una de les reserves d'aus més importants d'Europa. 

Desnivell: + 300 metres aprox.

Distància: 5,50 Km. aprox.

Punt de partida: Alquézar.
Des de Barbastro prenem la carretera A-1232. Passat la Huerta de Vero, en la pròxima cruïlla, s’ha de prendre la carretera A-1233 que ens durà fins a Alquézar.

Ruta: 
Plaça Major d’Alquézar - Rètol Pasarelas del Vero - Barranco de la Fuente - Cueva de Picamartillo - Passarel•la metàl•lica - central hidroelèctrica d’Alquézar - mirador - Puente de Los Baños - mirador - Colegiata de Santa Maria de Alquézar - Plaça Major d’Alquézar

Recorregut: 
Ens endinsem per aquest poble fins a l’inci de la ruta de las Pasarelas del Vero proper a la Plaça Major de Alquézar. Un camí perfectament preparat que davalla encaixonat entre la Peña Castibián, a l’esquerra i els Muros de la Colegiata, a la dreta. Un total de 7 trams ens faciliten el descens fins al Vero. En arribar al llit del Vero, ens hem de desviar un xic per l’esquerra del marge del riu per anar a veure la Cueva de Picamartillo. Un espectacular broll d’aigua sota l’estimball d’unes impressionants parets de gran alçada. Tornem al punt anterior on comença la passarel•la metàl•lica penjada del marge dret del Vero. Avancem per aquestes passarel•les, a cops ajupin-nos obligats per la propia orografía de la roca. Més endavant arribem a la vella presa i a l'antiga central hidroelèctrica de Alquézar. Segurament aquest tram sigui el més espectacular per l’enclotament del gorg i la quantitat d’aigua que desprèn. A continuació el camí s'aparta del riu per serpentejar entre antigues i recargolades oliveres, sempre tan agradables d’observar. Més endavant un rètol ens indica la direcció per tornar a poble seguint la ruta de las Pasarelas del Vero. Naltros girem cap a l’esquerra davallant suaument fins un mirador penjat sobre el propi riu Vero. Des d’aquest mirador podem observar una bonica imatge del poble dalt del penya-segat. Penya-segat amb grans parets que solquen vies d’escalada. D’un temps aquí la Serra de Guara ha guanyat molt prestigi i renom en el món de l’escalada. En tot moment podem observar el majestuós vol dels voltors comuns per damunt nostre, planejant entre els penya-segats a l'aguait de qualsevol presa. Ara continuem camí avall fins a les restes d’una antiga presa . Seguim camí avall fins arribar al medieval Puente de los Baños per afegir una mica més de contingut a la ruta. Després d’una estona girem cua i pugem en direcció a Alquézar per un sender que passa entre marges d’oliveres. Arribats al poble ens apropem a visitar el castell i fortalesa de la Colegiata de Santa Maria de Alquézar amb una curiós claustre romànic trapezoïdal. Restem una estona pel damunt gaudint de les amplies vistes de l’entorn. Ara ens perdem voluntàriament per l’interior d’aquest poble declarat patrimoni historicoartístic pel seu conjunt medieval.

Breu: 
Obligada visita dintre les tres excursions que teníem previstes per la Serra de Guara. Encara que la ruta és curta i molt turística, val la pena aproximar-nos per realitzar aquesta ruta “estrella” per veure aquest paratge de gran bellesa natural. Igualment el poble és força interessant turísticament. Primer tast d’aquest pont que ens hem muntat per visitar la Serra de Guara que (encara que sembli mentida) no l’havíem trepitjat per un motiu o altre. Un dia fred però solejat ens ha permès gaudir plenament d’aquest indret tant interessant.

Els caminants: Josep i Mercè

  Print Friendly and PDF