GR 131 / La Gomera / Etapa 1 /
San Sebastián de La Gomera-Degollada de Peraza





Trescant pels camins i barrancs de las Cumbres de La Gomera 

Aquesta primera etapa del Camí Natural transcorre entre San Sebastián de La Gomera (1) i el mirador de la Degollada de Peraza (2) en un recorregut ascendent de 9,7 quilòmetres, al llarg del qual és possible contemplar l'arquitectura tradicional i les espectaculars vistes que ofereixen els barrancs del Cabrito i de La Laja, les vessants abancalades mostren la gran tradició agrícola de la zona.


Desnivell: + 1037 metres / -96 metres aprox.

Distància: 9,70 Km. aprox.

Ruta: 
San Sebastián de La Gomera (1) - Cañada del Herrero - Lomo de Las Vueltas - El Higueral - Ayamosna - La Vegueta - Degollada de Peraza (2)

Recorregut: 
Un panell informatiu situat a l'entrada del port de la capital illenca marca l'inici de l'etapa. després recórrer uns metres pel passeig marítim, i seguint la senyalització que apareix al llarg del recorregut, la ruta envolta el parc de la Torre del Conde per l'Avinguda del Quinto Centenario per continuar, un cop creuat el barranc de la Villa, per la Cañada del Herrero i l'avinguda Las Galanas fins a arribar al paratge denominat Cañada del Herrero, on finalitza el tram asfaltat i apareix un nou panell informatiu. S’ha de tenir en compte que aquests primers 1,5 quilòmetres es realitzen íntegrament pel nucli urbà, de manera que és convenient extremar la precaució amb el trànsit rodat.
A partir d'aquest punt comença un exigent ascens, d'una mica més d'un quilòmetre, per una senda empedrada que zigzagueja pel vessant del Lomo de las Vueltas, entre el barranc de Tajinastas (al Sud) i el barranc del Machal (al Nord), fins a arribar al paratge conegut com La Savina o El Higueral. En aquesta part del recorregut ressalten les panoràmiques que s'obtenen de la badia de San Sebastián, amb el Teide de la veïna illa de Tenerife com a fons. El camí, que continua ascendint amb un pendent ara menys pronunciada, s'integra en un paisatge caracteritzat per una vegetació de matoll típic canari amb clar predomini de tabaibas (Euphorbia berthelotii) i balos (plocama pendula).
Després d'aquest primer dur tram de pujada, el caminant deixa enrere la petita població de Ayamosna, el entorn era conegut per ser un dels graners més importants de l'illa. El camí, empedrat en aquest tram, creua la carretera d'accés a la petita població i continua uns metres per una pista asfaltada. De seguida la ruta es desvia a l'esquerra per una senda empedrada, des de la qual el viatger pot gaudir en tota la seva plenitud de les esplèndides vistes que ofereixen els roques del Sombrero i de Magro, tots dos pertanyents al Monumento Natural del Barranco del Cabrito, amb innombrables bancals escalant les vessants. Aquestes autèntiques obres d'enginyeria popular, consistents en la construcció de petits murs verticals de pedra, van aconseguir guanyar una mica de sòl cultivable en l'entorn insular tan poc generós per al cultiu. La majoria d'aquests bancals, en els quals antigament se sembrava blat, ordi i chícharos (nom comú donat a diverses espècies de lleguminoses i als seus llavors), avui es troben coberts per tabaibas i pitas (Agave americana) i són pasturats per bestiar oví i cabrum. Des d'aquest punt s'observa la distribució característica de la vegetació en aquests barrancs, amb nombroses plantes rupícoles i alguna taca aïllada de cardonales sobre els escarpes, en els piemonts i fons de barranc, la vegetació és de matoll amb abundància de balos, argelagues (Launaea arborescens) i tabaibas, mentre que en els vessants s'aprecien algunes concentracions de cardones (Euphorbia canariensis) i palmeres canàries (Phoenix canariensis).
El traçat del camí continua guanyant alçada i aviat comencen a aparèixer bells exemplars dispersos de palmera canària ocupant petites tàlvegs. Aconseguit el coll situat als peus del turó Tagamiche, el camí torna a la dreta i voreja la muntanya de la Vegueta, en direcció al mirador de Degollada de Peraza, transformat en un sender, ben perfilat i protegit en les parts més aèries del seu recorregut per una barana, que discorre a tocar del barranco de Las Lajas i que ofereix unes espectaculars vistes d'aquest, del nucli rural de la Laja i Chejelipes. Al llit del barranc també es poden albirar les preses de Palacios i de Chejelipes.
A la part final d'aquesta etapa comencen a aparèixer els primers brucs (Erica arborea) entre tabaibas, estepes (Cistus monspeliensis), atzavares i palmeres i que acompanyen al viatger en el sender de pujada fins al mirador de Degollada de Peraza (2), on es posa fi a aquesta primera part del Camí Natural; abans de continuar amb la següent etapa del recorregut, és recomanable creuar la carretera GM2 i contemplar una panoràmica del barranc de Juan de Vera.

Curiositats:
(1) San Sebastián, capital i porta d'entrada a l'illa de la Gomera, destaca pel seu històric passat en ser l'últim punt de partida de Cristòfor Colom cap al descobriment d'Amèrica. Com petjades de la seva història destaquen la Torre del Conde o dels Peraza, fortalesa de l'origen medieval i la construcció més antiga conservada a les Illes; l'església de Nuestra Señora de la Asunción, un veritable museu d'art sacre amb obres dels segles XVI al XIX; l'ermita de San Sebastián, aixecada cap a 1530 o l'anomenada Casa de la Aguada, amb el seu pou d'on diu la llegenda que Cristòfor Colom va prendre l'aigua amb què va ser batejat el nou continent. A més, és un extens municipi esquitxat de petits nuclis rurals de belles construccions d'arquitectura tradicional canària, com els de La Laja, Vegaypala o Tejiade, testimonis del seu passat agrícola.
(2) La degollada de Peraza és un lloc que porta a la memòria alguns dels episodis més rellevants i sagnants de la història de la conquesta de l'illa i la submissió dels seus habitants a la corona castellana (el que no té res a veure amb el topònim, ja que degollada és la denominació que té en la parla canària el congost o gola per on troben pas els camins). En les seves rodalies es troba la cova de Guahedum, on va ser mort Hernán Peraza El Jove.

Breu: 
Primera etapa i pressa de contacte amb el GR 131 i/o Camí Natural de las Cumbres de La Gomera. En mantinguda pujada, mentre anem deixant la capital de San Sebastián (1) en la llunyania, ens adonem de les enormes dimensions dels barrancs que solquen i erosionen l’illa. Una etapa molt interessant amb els suficients ingredients per donar-nos molt bones sensacions respecte al que ens resta de la travessa. Per l’illa ens hem mogut amb la GUAGUA (transport públic de l’illa) tenint la capital de San Sebastián (1) com a base d’operacions.

Els senderistes: Josep i Mercè

Print Friendly and PDF

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada