Trescant pel Patrimoni Mundial de la UNESCO
Els 16,7 quilòmetres de la segona etapa del Camí Natural, des de la Degollada de Peraza fins a la plaça de Chipude, discorren per un espectacular paisatge d'orografia abrupta, esquitxat de roques i impressionants barrancs. Aquest tram travessa una de les zones de major valor natural de l'illa, el Parque Nacional de Garajonay (1), on es conserva la millor representació de laurisilva de tot l'arxipèlag canari.
Desnivell: + 850 metres / -680 metres aprox.
Distància: 16,70 Km. aprox.
Ruta:
Degollada de Peraza - Los Campo de Las Nieves - Ermita de las Nieves - Mirador del Roque de Agando - Mirador de los Roques - Morro de Agando - Mirador de Tajaqué - Pajarito - Alto de Garajonay (1) - Mirador de Igualero - Ermita de Igualero - Presa China - La Fortaleza (2) - Pavón - Chipude
Recorregut:
El mirador de Degollada de Peraza és el punt de partida d'aquesta segona etapa. El recorregut comença a la senda que apareix a la dreta del panell, per continuar per un tram d'escales adjacent a la carretera GM-2 pel qual s'arriba a una petita zona plana, coneguda pel nom de Los Campos de las Nieves. Els brucs que comencen a apareixen en aquest tram indiquen que ens endinsem a la zona de transició de la vegetació cap als límits del monteverde.
Després de recórrer uns 800 metres, i després de prendre una desviació a la dreta a l'alçada d'un habitatge particular, s'arriba a la intersecció amb la carretera que porta a la Ermita de las Nieves, podent comprovar com el bruguerar va augmentant de talla i desenvolupament segons el camí s'aproxima a aquesta. Una rampa de pedra cap a la dreta condueix fins a l'àrea recreativa de la Ermita de las Nieves, dotada amb nombroses taules i graelles on el viatger pot prendre un descans i gaudir de l'entorn. A l'interior de l'ermita es troba la imatge de la Virgen de la Salud, la festivitat se celebra el segon diumenge del mes d'octubre.
Continuant la ruta, el viatger travessa un punt on el camí s'encaixa entre talussos entapissats per
molses. Baixant entre pins canaris i densos bruguerars s'arriba a la carretera GM-2, a la dreta de la
qual es pot contemplar una espessa massa forestal cobrint els vessants del barranc de Las Lajas. El trajecte prossegueix per una estreta passarel•la metàl•lica paral•lela a la carretera des de la qual es pot apreciar de prop, en un dels talussos, un típic dic volcànic. Uns metres més endavant, el caminant pot aturar-se al mirador on s'erigeix el monument a les víctimes del tràgic incendi forestal de 1984 i, al mateix temps, contemplar la imponent mola del roque de Agando, a la capçalera del barranc de Benchijigua.
El camí continua en direcció al mirador dels Roques des d'on, si les boires tan freqüents a la zona ho permeten, es poden contemplar de nou les escarpades vessants del barranc de Benchijigua.
Un cop creuada la carretera, el camí s'endinsa de ple en el fayal-brezal tan característic de l'illa, on
fayas (Myrica faya) i brucs arboris es combinen amb altres espècies com el acebiño (Ilex canariensis), el follao (Viburnum rigidum) i el Peralillo (Maytenus canariensis), a més d'una gran abundància de falgueres. Creuant de nou la carretera, el camí puja serpentejant entre aquest bosc on heures, llargues cortines de molses i líquens cobreixen els troncs dels arbres. En el sentit de l'avanç, un cartell senyalitza un desviament que el viatger no ha de deixar de prendre, ja que condueix fins a l'espectacular Mirador del Morro de Agando; des d'aquí es contempla en conjunt el Monumento Natural de los Roques, impressionant grup de pitons volcànics que componen un dels paisatges més impactants del camí, amb el roque de Agando de front i els roques de la Zarcita i de Ojila a l'esquerra del mirador. Aquest lloc també serveix per contemplar com la naturalesa lentament torna a colonitzar aquesta zona tan devastada en l'incendi d'agost de 2012, que va afectar 3.000 ha a l'illa i va arrasar més del 20% de la superfície del Parque Nacional de Garajonay (1). De nou al camí principal, una passarel•la de fusta facilita l'encreuament de la carretera GM-2
i condueix fins al mirador de Tajaqué, des del qual, sempre que les habituals boires transportades pels vents alisis ho permetin, es pot contemplar una vegada més la caldera de Benchijigua, un dels grans barrancs de l'illa en què es troba la Reserva Natural Integral del mateix nom.
El camí continua uns metres al costat de la carretera, per després baixar per la vessant on el viatger pot comprovar la lenta però gradual recuperació del bosc a les zones afectades pel pas de l'incendi de 2012, observant com la majoria de les fayas han rebrotat de cep amb vigor. Més endavant, el camí conflueix en una pista forestal que cal agafar a la dreta fins a arribar de nou la carretera. En aquest punt la ruta continua paral•lela a la GM-2, oferint vistes a la zona coneguda com el llom de la Mulata, amb el roque de Agando a l'horitzó, fins a arribar a la rotonda de Pajarito.
A esquerra de l'encreuament, perfectament senyalitzat de la mateixa manera que tot el recorregut, comença un sender ascendent de gairebé 1 km que, en el seu primer tram, mostra al viatger com eren aquestes muntanyes abans de l'incendi de 2012. un fayal-brezal jove, on brucs, fayas i alguns llorers són acompanyats d'un sotabosc clar de cerrajones (Sonchus hierrensis) i ortigones (Urtica morifolia), que escorten al viatger durant l'ascensió al alt del Pajarito. Un desviament a l'esquerra condueix directament al Alto de Garajonay, que amb els seus 1.487 metres d'altitud és el cim més elevat de l'illa, podent observar en dies clars les veïnes illes de Tenerife, La Palma, El Hierro, fins i tot Gran Canària. En aquest lloc, el viatger pot aturar-se i contemplar els nombrosos valls, barrancs, fortaleses i roques de l'illa. Envoltant la construcció en pedra que s'aixeca a l'alt i que representa un conjunt cerimonial dels gomeros prehispánicos, el caminant ha de prendre una pista de pedra cap a la dreta, començant el suau descens cap Igualero. En aquest punt conflueixen diverses rutes, però la senyalització del camí permet sense problemes continuar el recorregut. Amb la imponent silueta d'un dels més singulars accidents geogràfics de l'illa guiant l'avanç, la Fortaleza de Chipude (2), en poc més d'un km es deixa la pista forestal per prendre un sinuós sender descendent a la dreta, des del qual es pot apreciar la tasca de recuperació forestal realitzada a la zona afectada per l'incendi de 2012.
Arribats a la carretera CV-17, el camí continua per la calçada d'accés a Igualero, encara que aviat es
desvia per un corriol a la dreta paral•lel a la carretera i que condueix fins a l'esplanada on se situa el mirador de Igualero. Aquest mirador compta amb un monument al xiulo gomero i amb una ermita construïda en homenatge a San Francisco de Asís, patró del gremi forestal. Val la pena aturar-se en aquest punt i observar una panoràmica completa del barranc de Erque, dins del Paisaje Protegido de Orone, amb el Monumento Natural de la Fortaleza de Chipude (2) com a fons i observar com la densa vegetació del planell central de l'illa queda substituïda per la presència de matolls i, a poc a poc, per un paisatge cada vegada més àrid.
El recorregut continua pel camí asfaltat a l'esquerra de l'ermita i que baixa fins al poble de Igualero. En poc més de 500 metres, i després de prendre una desviació a la dreta, el camí es transforma en un sender que, cap a una vertiginosa vessant i amb la Fortaleza (2) a l'horitzó, envolta el barranc de Erque oferint al viatger un complet panorama del mateix.
Un cop passada la presa China, la ruta contínua uns 700 metres per un tram asfaltat i compartit amb el trànsit rodat, per a posteriorment desviar-se a l'esquerra per un sender que passa sota la cara Nord de la Fortaleza (2), als peus del qual hi ha el nucli rural de Pavón. A les cares gairebé verticals d'aquesta emblemàtica muntanya es pot apreciar una rica flora rupícola, amb espècies amenaçades com el cabezón de sataratá (Cheirolophus satarataënsis) o la siempreviva (Limonium redivivum), entre d'altres endemismes.
Un cop a Pavón, i després de creuar la carretera CV-12 i el barranc d'Iguala, el camí continua uns 900 metres paral•lel a aquesta carretera fins arribar a la localitat de Chipude, terme municipal de Vallehermoso, en la plaça es posa punt final a aquesta segona etapa del Camí Natural.
Curiositats:
(1) El Parque Nacional de Garajonay va ser creat el 1981 amb la finalitat de protegir la millor mostra conservada de laurisilva canària, i va ser inclòs el 1986 a la llista del Patrimoni Mundial per la UNESCO com reconeixement als seus valors naturals, aconseguint així la màxima categoria que pot arribar a un Espai Natural Protegit. Ocupa una extensió de 3.984 ha, localitzant-se en el planell central de l'illa de la Gomera.
La presència durant tot l'any del mar de núvols provocat pel xoc d'aire humit transportat per els vents alisis del nord-est amb els cims de les illes fa que l'aire s'elevi i es condensi formant una zona de boires, indispensable per a l'existència del monteverde canari, formació vegetal dominant i característica del Parc.
Sota el terme de monteverde s'engloben els dos tipus de bosc que ocupen el 85% de la superfície del parc, la laurisilva, bosc nuvolós subtropical amb arbres les fulles s'assemblen a les del llorer,
característica del qual pren el nom, com el viñatigo (Persea indica), el til•ler (Ocotea foetens), el llorer (Laurus azorica), el pal blanc (Picconia excelsa), el acebiño (Ilex canariensis) o el sanquino o sanguinero (Rhamnus glandulosa), amb una gran quantitat de molses, falgueres i plantes herbàcies que ocupen els enclavaments més humits i ombrívols, i el fayal-brezal, formacions amb elevada presència de brucs de port arbori (sent el parc un dels llocs del món on aquestes plantes aconsegueixen més gran) i fayas, que apareixen en llocs més secs, amb pitjors sòls per això solen aparèixer en els límits superiors de la laurisilva i a les zones escarpades i exposades al vent com a resultat de la degradació de la laurisilva per l'acció antròpica.
Al Parque Nacional de Garajonay habiten multitud d'espècies de flora i fauna, comptant amb uns 120 endemismes vegetals i més de 150 animals, el que el converteix en el lloc d'Europa amb major nombre de endemismes per unitat de superfície.
(2) Fortaleza és el nom que reben determinades muntanyes, de parets rocoses i cim més o menys plana. La Fortaleza de Chipude, que aconsegueix una altitud de 1.243 m sobre el nivell del mar i té un diàmetre de 300 metres, és una de les més cridaneres de Canàries, clarament visible des de l'illa de la Palma. El seu origen és intrusiu (traquiandesitas, de naturalesa àcida i gran viscositat), format per l'acumulació de laves molt viscoses gairebé sense recorregut a la superfície que van quedar acumulades a la boca de la xemeneia volcànica i que l'erosió ha deixat al descobert. És Monumento Natural des de 1994, i està inclosa en l'àrea del Paisaje Protegido de Orone, Així mateix, forma part de la Red Natura 2000 com a Zona Especial de Conservación.
Aquesta muntanya, pel que sembla de caràcter sagrat per als gomeros prehispánicos, era coneguda com Argodey en llengua aborigen i conserva un dels conjunts arqueològics més importants de la Gomera havent estat declarat Bien de Interés Cultural.
Breu:
Segona etapa que s’endinsa per l’espectacular Parque Nacional de Garajonay (1). Un parc impressionant que ens ha sorprès moltíssim per la seva humitat, flora i fauna generada pels vents alisis que li proporcionen la coneguda pluja horitzontal. L’etapa discorre pels llocs de més interès, miradors, roques i pel Alto de Garajonay, cim més alt de l’illa de La Gomera. Autèntic cor de l’illa, ple de vida i vegetació amb unes temperatures que poden ser tranquil•lament uns 10 o 12 graus inferiors de ran de mar. Seguim amb molt bones sensacions respecte al que ens resta de la travessa. Per l’illa ens hem mogut amb la
GUAGUA (transport públic de l’illa) tenint la capital de San Sebastián com a base d’operacions.
Els senderistes: Josep i Mercè
