La marxa per excel•lència de la Vall d’en Bas
Desnivell: + 1.025 metres aprox.
Distància: 21,60 Km. aprox.
Punt de partida: San Privat d’en Bas.
Des de les 06:00 del matí, un seguit d’autocars duen els participants fins Sant Privat d’en Bas. Els autocars deixen als participants a 800 metres de la sortida oficial.
Ruta:
Sant Privat d’en Bas - el Valentí - salt del Sallent - font del Sallent - coll de Ciuret - puig Cubell (1.487 m) - casa de Pla Traver - grau del Pla Traver - camí dels Matxos - can Vidalic - font dels Abeuradors - ermita de Sant Antoni del Porquet - mas Llopart - veïnat de can Trona - Sant Esteve d’en Bas.
Estadístiques: Nombre total de participants 1.120
Curiositats: L’origen del nom de la Lletissonada.
La Lletissonada es remunta 38 anys enrere, quan un grup de joves inquiets d’en Bas van crear aquesta marxa popular per donar a conèixer els racons de la Vall. El nom Lletissonada prové de la planta lletissó, una herba esprimatxada, lletosa i amb una flor petita de color groc. Els nostres avis expliquen que els seus avis i rebesavis els explicaven que aquesta planta va colonitzar el campanar del poble i que per poder-la eradicar se’ls va acudir una idea genial: varen col•locar una corda al voltant del coll d’un pobre burro a fi de pujar-lo campanar amunt perquè se les mengés. Però al cap de poca estona, els habitants d’en Bas, es varen trobar amb dos problemes: amb els lletissons invasors de la mateixa manera com els tenien i amb el burro escanyat. Heus aquí que aparegué de forma despectiva el mot lletissó per anomenar els habitants d’en Bas. Actualment, ser un lletissó és un honor i qualsevol d’ells avui, si li dieu, us acollirà com si fóssiu un habitant més del poble, moltes gràcies lletissó.
Recorregut:
Es comença la caminada a la plaça de l’Església de Sant Privat d’en Bas, per anar cap a la casa de cal Valentí, la Canova i la zona de lleure de la plana Xurri. Continuarem per la pista (és tancada al trànsit) que marxa a ponent per anar a trobar la caseta del cable, on trobarem el primer control. La caseta del cable era part d’una instal•lació, que es va construir l’any 1956, per baixar la fusta del bac de Santa Magdalena. Va estar en funcionament uns deu anys. Aquesta instal•lació era un telefèric, que anava de sobre el cingle del Sallent a la caseta, i era coneguda com el Cable. El motiu era que el cable de suport era provinent d’un cable d’un telefèric, ja vell, de l’estació d’esquí de la Molina. Un cop passat el control, seguirem el camí que ressegueix la riera del Sallent.
En arribar a sota del cingle, el camí puja per les Escales. És l’únic pas que ens permet pujar al cingle del Sallent. En la pujada, tindrem molt bones vistes del salt del Sallent de Sant Privat. Un cop a dalt, anirem pel camí que puja a la casa del Sallent fins a trobar una cruïlla de camins. En aquest punt, anirem pel que marxa a ponent a trobar la font del Sallent. El camí i la font han estat recuperats pel GECA, per a aquesta ocasió. Un cop refrescats continuarem pel camí, fins a trobar la pista que va a la collada de pla Traver o de Ciuret. La seguirem fins al ras de Falgueres. A mig recorregut d’aquesta pista fa unes llaçades, que no farem, agafarem una drecera que ens les estalviarà. Aquesta drecera creua un antic pont d’una sola volta (va ser refet l’any 1958). Un cop en el ras de les Falgueres, deixarem la pista i seguirem un rastre que ressegueix la riera del Sallent, tot passant per la font Fosca també recuperada pel GECA, per a aquesta ocasió. En arribar a dalt, ens retrobem de nou amb la pista. La creuem (per la cara nord tenim la collada de Pla Traver o de Ciuret) i anem a trobar el caire de la muntanya que baixa del puig Cubell, on trobem el camí ben fressat (va ser recuperat per la gent de Vidrà, el 2017, i arreglat pel GECA per a aquesta ocasió), que ens pujarà al cim del puig Cubell (1.485 m), punt més alt del nostre recorregut.
El puig Cubell és un molt bon mirador. Per la cara de llevant tenim el puig Miralles. Per la cara de migjorn, veiem la Vall de Sant Bartomeu, amb l’església romànica de Sant Bartolomeu de Covildases i el mas de Sant Bartomeu. Més al fons, la serra de Curull, amb el puig Tossell, el de les Àligues i el Curull. A la llunyania, surt el Montseny amb els pics de Matagalls i les Agudes. Per la cara de ponent i en primer terme, albirem la serra de Bellmunt amb el seu santuari, el poble de Vidrà i el veïnat de Ciuret. Al fons, sobresurten els Rasos de Peguera, la serra d’Ensija i el Pedraforca. Per la cara nord, les Penyes Altes del Moixeró, la Tosa d’Alp, el Puigllançada i el Puigmal.
El descens el farem tot seguint el camí que baixa per la cara de llevant, fins a trobar l’indret que va a la collada de pla Traver o de Ciuret. El travessarem i baixarem recte fins a la casa de Pla Traver, on tenim el segon control i l’esmorzar. Un cop recuperades les forces, seguirem per la vella pista que baixa a trobar la riera de Sallent tot passant pels Graus. Una mica més avall trobarem una cruïlla de camins. Deixarem el camí pel qual hem vingut i agafarem el que va cap a llevant a trobar la pista que ve de Sallent. La creuarem i anirem a trobar el cingle de Sallent. El resseguirem amb direcció a llevant per poder gaudir dels miradors que ha obert el GECA per a aquesta excursió. Aquests miradors ens permetran gaudir de bones vistes del salt del Sallent de Sant Privat i de les planes d’en Bas. També del puig de Bassegoda i més a la llunyania del Costabona, Esquerdes de Rojà i del massís del Canigó. En acabar el recorregut per sobre de la cinglera, trobem el pla de Palés, on encara podem veure el Pal de Ferro (és l’únic rastre que queda del telefèric de la caseta del cable del bac de Santa Magdalena). Aquí agafarem el camí dels Treballadors (netejat i recuperat pel GECA, per a aquesta Lletissonada) que ens portarà tot creuant el rec del Ginebre a trobar el camí dels Matxos.
El camí dels Matxos és un tros del recorregut de la prova del Quilòmetre Vertical al Puigsacalm que celebra anualment el GECA. Anirem pel camí dels Matxos, fins a trobar la pista forestal que puja de la plana Xurri on trobarem el tercer control. Un cop passat el control, continuarem pel camí per anar a creuar el torrent Bo i trobar el camí de can Turó (camí de tota la vida per pujar a les Olletes i a Santa Magdalena del Mont). El seguirem una mica, tot baixant, fins a arribar al camí de can Vidalic (arranjat pel GECA per a aquesta ocasió). El seguirem en direcció a llevant, fins a trobar les restes de la casa de can Vidalic, tot passant per sobre del clot de la Coma. Aquí agafarem el camí que va a la font de can Vidalic (arranjada pel GECA per a aquesta Lletissonada). Al costat de la font, tenim el gran dipòsit d’aigua del poble de Sant Privat d’en Bas (construït a la dècada dels anys 1970). Un cop refrescats, anirem pel camí que ens baixarà a la casa i a la font dels Abeuradors (també arranjat pel GECA per a aquesta ocasió).
Continuarem pel camí, que ens portarà a trobar la pista de Puigpardines. La seguirem fins a trobar una cruïlla on la deixarem, per continuar pel camí que a trossos serà pista de desemboscar; ens baixarà a l’ermita de Sant Antoni del Porquet, on trobem el quart control. L’ermita és una capella d’una sola nau, amb porta de llinda. Té un ull de bou i un campanar de cadireta. La teulada és de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. És un lloc amb molt bones vistes sobre la Vall d’en Bas, on cada any se celebra, el segon diumenge de gener, el seu Aplec. Un aplec molt concorregut amb esmorzar popular d’hivern, ofici solemne, sardanes i el tradicional sorteig de Sant Antoni.
La baixada la farem pel camí que baixa al collet de Sant Antoni, per continuar fins a trobar la pista que seguirem i que ens portarà al mas Llopart i al Rourell on agafarem la pista asfaltada que tot passant per cal Farro i can Paleta ens portarà a la casa de can Borina. Continuarem pel veïnat de can Trona per anar al pont del Castellnou a trobar el carril bici que ens portarà al parc de l’Estació de Sant Esteve d’en Bas.
Breu:
Aigua i fang a dojo, amb aquest titular podríem resumir la sinopsi d’aquesta caminada d'enguany.
Una de les caminades clàssiques del nostre país que discorre per un entorn de gran bellesa. Només per conèixer i gaudir del recorregut, ja paga la pena. La pluja s’ha presentat puntualment a l’hora de sortida, fenomen que ha fet que els corriols i corriolets fossin un autèntic fangar posant a prova els soferts caminants. Les relliscades i alguna que altre costellada, han estat a l’ordre del dia.
Malgrat els factors meteorològics adversos, hem gaudit de valent en tots els sentits. Una caminada altament recomanada.
Els caminants: Josep i Josep M
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada