Pic de la Serrera 2913

---

Un dels 6 pics més alts d’Andorra 

El Parc Natural de la Vall de Sorteny és la major àrea natural protegida d'Andorra. Ocupa en total una superfície de 1.080 hectàrees. El paisatge natural és una reserva botànica de valor, amb més de 750 espècies de plantes prou representatives de la flora dels Pirineus, de les quals 60 tenen un cert grau d'endemicitat També hi ha un petit Jardí Botànic, on hi creixen una gran varietat de plantes per a usos medicinals. 
També cal destacar el Parc pel seu interès faunístic, ja que en ser reserva de caça des de fa 15 anys, s’hi poden veure els isards en cabrades de més de 30 exemplars. També s’hi poden trobar cabirols, marmotes, erminis, tritons pirinencs i sargantanes pallareses, entre d’altres. El Parc té unes 60 espècies d’aus molt especials, com l’àguila daurada, l’àguila marcenca, el trencalòs, el voltor, la perdiu blanca, la perdiu xerra, el gall de bosc, la merla de roca, el trencapinyes i prop de 90 espècies de papallones diürnes. 

Desnivell: + 1200 metres aprox.

Distància: 12,50 Km. aprox.

Punt de partida: Parc Natural de la Vall de Sorteny.
Situats a Andorra prenem la carretera CG-3 de La Massana en direcció a Ordino. Passat la població d’El Serrat veurem una bifurcació cap a la dreta que ens durà a un ample aparcament que barra el pas de la Vall de Sorteny on hi ha un petit centre d’interpretació.

Ruta:
Estacionament - Pista de Sorteny - Camí de la Marta - Estripagecs - Jardí botànic - Portell de Sorteny -Trencall Pic de l’Estanyó - Refugi de Sorteny - GRP1 - Pont de fusta - Pas de la Serrera - GRP1 - Collada de Meners - Cresta - Pic de la Serrera - GRP1 - Mirador - Pas de la Serrera - Pont de fusta - GRP1 - Pista de Sorteny - Refugi de Sorteny - Trencall Pic de l’Estanyó - Portell de Sorteny - Jardí botànic - Estripagecs - Camí de la Marta - Pista de Sorteny - Estacionament

Recorregut: 
Sortim de l’estacionament en sentit Sud i en poca estona prenem per l’esquerra el Camí de la Marta. Un camí ben traçat que fa ziga-zagues, estalvia distancia evitant la pista i ens duu directament al conjunt escultòric de “Estrigapecs als 4 vents”. Seguim en sentit Est per la pista, passem pel Portell de Sorteny i més endavant deixem a mà dreta el trencall que ens duria al Pic de l’Estanyó. Arribem al refugi de Sorteny i seguim pel GRP1 que continua per l’esquerra del refugi esmentat.
Avancem pel GRP1 que ens duu, sense pèrdua, fins a un pontet de fusta. A continuació, regirem en sentit Sud fins al Pas de la Serrera, que barra el pas al bestiar. Seguim pel GRP1 que va regirant en sentit Est i continuem, sense pèrdua, mentre gaudim de les esplèndides vistes i del bestiar que pastura per la zona.
Podem contemplar el majestuós vol de tres o quatre voltors que aprofiten els corrents ascendents de l’aire per planejar a plaer.
Xino-xano, anem guanyant cota fins a situar-nos a la Collada de Meners on es desplega una esplèndida vista dels Estanys de Ransol, Coma de Ransol i Vall de Ransol.
En aquest punt, tenim dues opcions:
Una primera opció que consisteix en davallar uns metres, enllaçar amb el camí que puja de la Vall de Ransol i regirar en sentit Nord.
Una segona opció que consisteix en grimpar directament per una curta xemeneia situada al costat esquerra d’una mena de planell de direccions pintat a la mateixa roca.
Naltros optem per la segona opció i grimpem amb poca dificultat per la xemeneia i seguim avançant pel fil de la cresta en sentit Nord i clara direcció cap al Pic de la Serrera. En poca estona la cresta dona pas a un camí que serpenteja i ascendeix decididament cap al cim. Xau-xau, arribem al Pic de la Serrera amb una cota de 2913 metres, cim inclòs en el llistat “100 cims, un repte d’altura” de la FEEC.
Gaudim de les vistes panoràmiques, mentre anem reconeixent els pics del voltant com Pic de l’Estanyó, Pic de la Cabaneta, Pic de Rulhe, i Pic d’Escobes entre d’altres. Un grapat de gralles volten el cim mentre xisclen amb el seu so estrident tant característic. Després de la contemplació reprenem la marxa seguint el fil de la carena i de seguida comencem a davallar en sentit Sud-oest. Per un terreny d’aventura, sense fites, marques, ni cap mena de corriol marcat, anem davallant amb certa intuïció anat a cercar el GRP1 pel que havíem transitat de pujada. Tot i que la baixada és força feixuga i transita per un terreny pedregós, triem voluntàriament aquesta opció per no tornar pel mateix camí i al mateix temps, estalviar una mica de volta.
Després de la feixuga baixada, el terreny es suavitza i entre el bestiar, enllacem novament amb el GRP1 per continuar muntanya avall. Uns metres abans d’arribar al Pas de la Serera, ens desviem uns metres fins a un mirador (indicat) que ens ofereix unes bones vistes de la Vall de Sorteny. Tornem al GRP1 i passem altre cop pel Pas de la Serrera i a continuació, anem desfent el camí de pujada, sense pèrdua, gaudint de tot el que ens envolta. Passem pel costat del refugi i continuem per la pista i Camí de la Marta fins a l’estacionament sense més dificultats.

Breu: 
Ascensió a un dels 6 cims més alts d’Andorra que circula pel Parc Natural de Sorteny. Una ruta que reuneix la bellesa del paisatge d’alta muntanya amb la presencia d’una fauna i flora exuberant. La grimpada (opcional) després de la Collada de Meners li afegeix un toc més alpí si cal. Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.

Els caminants: Josep i Mercè