Una muntanya sagrada d’Euskal Herria
El Pic d’Anie o Auñamendi, tot i que resta ubicat plenament en territori francès, és la muntanya sagrada dels bascos, perquè segons ens explica la mitologia basca, Auñamendi és una de les morades de la deessa Mari. A part d'això, hi va haver un temps en què la línia fronterera internacional passava pel Pic d'Anie, i en conseqüència, el vessant sud d'aquesta muntanya estava ubicada en Euskal Herria, en territori navarrès. Però en una època posterior es va fer una comprovació més precisa de la línia fronterera i el Pic d’Anie va quedar ubicat plenament en territori francès. Malgrat aquest detall geogràfic, sentimentalment i culturalment, és una muntanya molt apreciada i arrelada a Euskal Herria.
Cim molt estètic amb la seva forma airosa i piramidal que ofereix una imatge molt alpina. També cal tenir en compte la seva altitud, ja que és el primer cim des del Mar Cantàbric o Golf de Biscaia, que aconsegueix la cota de 2.507 metres, altitud que no supera cap muntanya més cap a l’Est fins arribar a la muntanya de Bisaurín.
Desnivell: + 1.000 metres aprox.
Distància: 13 Km. aprox.
Punt de partida: Coll de Hernaz i/o Coll de la Pierre de Saint Martin.
Per la carretera NA-137, que circula per la Vall de Roncal, arribem fins al Coll de Hernaz i/o Coll de la Pierre de Saint Martin que disposa d’un ampli estacionament.
Complicat de descriure, veure el punt de partida a Google Maps.
Ruta:
Coll de Hernaz - Avenc de San Martín - Font de la Contienda - Coll de Pescamou - Coll de Boticotch - Coll de Le Pourtet - Arres d’Anie - caos càrstic - camí d’anada - Pic d’Anie - Camí de baixada - caos càrstic - Arres d’Anie - Coll de Le Pourtet - Coll de Boticotch - Coll de Pescamou - Font de la Contienda - Avenc de San Martín - Coll de Hernaz
Recorregut:
Davant mateix de l’estacionament, en sentit Sud surt un corriol que s’enfila inicialment per anar regirant ,en sentit Est. Més planerament per un corriol ben marcat continuem fins a la Font de la Contienda, únic punt d’aigua en tota la ruta d’ara en endavant. Continuem flanquejats, per l’esquerra, amb el proper Pic d’Arlas i una preciosa vall, per la dreta, mentre anem avançant còmodament fins al coll de Pescamou. Seguim el camí ben fresat, en sentit Sud-est, i passem pel coll de Boticotch fins que passem pel costat del refugi d’Espeleòlegs. Seguidament anem alternant els prats de pastura amb la roca calcaria.
Entrem definitivament a l’altiplà calcari flanquejats amb Pic Murlong per la dreta , fins al coll de Le Pourtet i seguidament fins a Arres d’Anie. En tot moment tenim al davant nostre l’estètica imatge de l’esquerp i airós Pic d’Anie o Auñamendi.
Entrem definitivament al caos càrstic que ens obliga a estar atents en tot moment a les fites per anar cercant el pas més adient enmig d’aquest caos d’esquerdes, algunes d’elles amb força profundes. Més endavant sortim del caos càrstic i comencen a caminar per un terreny més definit mentre el camí s’enfila decididament per la vessant Oest del cim. Anem guanyant cota fins situar-nos a l’esquena i/o vessant Sud per on anem seguim un corriol que fent ziga-zagues guanya cota decididament. Mentre anem guanyant cota, a la nostra esquena, disposem d’una privilegiada visió de la Mesa de los Tres Reyes.
Arribem a una cruïlla i enllacem amb un corriol que ve per l’esquerra i continuem pel mateix corriol que puja decididament. Xino-xano, sense defallir, guanyem els últims metres fins arribar al capdamunt del Pic d’Anie amb una cota de 2.507 metres. El Pic d’Anie o Auñamendi, ens brinda unes vistes excepcionals de tot l’entorn. Podem distingir la Mesa de los Tres Reyes, Pic de Countendé i els omnipresents massissos dels Pirineus.
Després de la contemplació i un petit repòs, reprenem la marxa començant a davallar pel corriol que baixa decididament fins a la cruïlla per on hem enllaçat anteriorment la pujada. Ara prenem aquest corriol, per la dreta, per fer una petita variant de baixada.
Xau-xau anem davallant fins arribar novament al caos càrstic i enllaçar amb el camí inicial de pujada. Seguidament, anem desfent el camí de pujada, aturant-nos de tant en tant per admirar la bella imatge del Pic d’Anie. Més endavant passem pel refugi d’espeleòlegs i ens aturem a la font de la Contienda per fer un glop d’aigua fresqueta. Passem altre cop propers al Pic d’Arlas fins arribar a on tenim estacionat el vehicle.
Breu:
Un cim que per la seva estètica i bellesa, el teníem a la llista d’objectius principals. Anys enrere vam estar fent muntanya per la Vall d’Echo, la vall d’Ansó i definitivament hem arribat a la Vall de Roncal per conquerir el Pic d’Anie i/o Auñamendi.
Un cim altament recomanat que està envoltat d’un paisatge d’alta muntanya excepcional.
Tot plegat, hem complert un dels nostres objectius de muntanya i hem gaudit d’una esplèndida jornada de muntanya.
Els caminants: Josep i Mercè
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada