Dolmen de Trullars, Pas de l’escala, Balma Freda
i Ruta de la Pedra Seca de Monistrol de Calders






Trescant pel Moianès 

La Ruta de la Pedra Seca de Monistrol de Calders és un dels itineraris més emblemàtics de la comarca del Moianès per descobrir el ric patrimoni de barraques de vinya, tines i feixes construïdes amb aquesta tècnica tradicional.

Desnivell: + 395 metres aprox. 

Distància: 13,00 Km. aprox. 

Punt de partida: Monistrol de Calders. 
Per la carretera B-124, ens apropem a Monistrol de Calders. 
Estacionem el vehicle als voltants del carrer Avinguda del Doctor Pere Tarrés. 
Veure punt de partida a Google Maps. 

Recorregut: 
Comencem a caminar per carrer de l’Església, tot passant pel costat de la l’Església de Sant Feliu.
Prosseguim per un camí cimentat i de seguida un corriolet ens duu directament al Pedró Xic. 
Continuem pel carrer dels Horts fins al final per seguir per un camí en sentit Est i que va regirant cap al Nord fins arribar al bonic i encalmat Gorg de Saladic. 
Des d’aquest punt, prenem un camí descuidat que avança en sentit Nord-est. 
Més endavant el camí regira en sentit Est i continua muntanya amunt tot passant per un pas de roques que superem fàcilment per sortir a una marcat collet. 
Continuem, sense defallir, per un corriol que s’enlaira decididament fins arribar a un ressalt vertical. 
Per superar aquest ressalt, disposem d’una ferma escala metàl•lica que ens ajuda a guanyar aquest pas de roca. 
A la sortida de l’escala hi ha diverses grapes que ens ajuden a sortir fàcilment. 
Seguidament, caminem per dalt de la carena amb amplies i agraïdes vistes de l’entorn. 
Més endavant, atents, abandonem la pista i seguim per la dreta per una mena de drecera ample que puja directament als Miradors de Trullars ubicats al capdamunt del Serrat dels Guaites. 
Entre els dos miradors hi ha una zona de repòs amb una taula i seients de pedra envoltada d’un petit mur de pedra seca. 
Desprès de la contemplació, tornem enrere per continuar per la pista que havíem abandonat. 
Una pista que ens duu, sense pèrdua, al Dolmen de Pla de Trullars (1), situat al damunt d’un menut turonet. 
Tornem a la pista i prosseguim per la mateixa enllaçant amb el GR-177 "Ronda del Moianès". 
Passem pel costat d’una primera barraca de pedra seca prou atrotinada i uns metres endavant hi ha un altre, però que l’accés habitualment està barrat. 
Seguim caminant pel GR-177, que en poc l’obviem per continuar a mà esquerra fins el Collet de la Baga de l’Om. 
Més endavant, quan la pista davalla i en un revolt tancat, hi ha un indicador de la “Ruta de la Pedra Seca” (3). 
Prenem aquest corriolet que ens aboca a un pista per la que caminem fins l’Hort de l’Om on es troba un altre barraca de pedra seca prou embrossada. 
El camí segueix en suau davallada tot regirant fins un altre barraca de pedra seca, en molt bon estat, ubicada en un camp obert d’oliveres. 
Seguim per la mateixa pista en sentit Sud-oest fins arribar a un altre barraca de pedra seca en força bon estat amb una placa de suposada titularitat. 
Continuem i més endavant ens apropem a donar una ullada al deixat Mas de l’Om. 
Seguidament, caminem fins el Torrent de l’Om que creuem i regirem cap a l’esquerra per continuar per pista fins a que veiem de l’altre costat la dilatada Balma Freda (2). 
Davallem per un corriolet i travessem el torrent per ubicar-nos dintre de l'airosa balma citada. 
Un cop vista l’espectacular balma, desfem el camí fins el punt on hem regirat al Torrent de l’Om. 
De l’altre costat hi ha un altre barraca de pedra seca poc vistosa per l’abundant vegetació que l’envolta.
Prosseguim la caminada en suau i mantinguda pujada fins que ens desviem momentàniament per visitar un altre barraca de pedra seca amb vistes. 
Tornem a la pista i transitem envoltats de camps treballats, creuem un torrent i en poca estona trobem un altre ben conservada barraca de pedra seca. 
Un poc més endavant la pista regira cap a la dreta i trobem un altre ben conservada barraca de pedra seca sota la Casanova. 
Abandonem la pista i passem pel costat de les restes enrunades de la Casanova. 
Continuem endavant i entrem a part alta de l’Urbanització Mas Solà per la que transitem fins arribar al Còdol Gros, una roca de grans dimensions força singular. 
Seguim davallant per un corriol que ens duu directament a la discreta Font dels Enamorats. 
Ja enllacem amb el cami de pujada per arribar al inici de la caminada. 

Nota: 
(1) El Dolmen de Pla de Trullars es un monument megalític del tipus dolmen consistent en una cambra sepulcral, l'estructura visible actualment és el resultat d'una restitució realitzada l'any 2005. 
Es tracta d'un dolmen de cambra simple, amb una caixa de planta rectangular formada per grans lloses falcades a terra i una gran llosa de coberta. 
Al voltant de la cambra sepulcral es reconstruí un túmul de pedra i terres de planta circular. 
(2) La Balma Freda té unes dimensions màximes de 74 metres d'amplada per 12 metres de fons i una alçada irregular que arriba als 10 metres en els punts més alts.
S'observen les restes d'una petita construcció de pedra seca i també detalls morfològics d'erosió. 
Veure croquis de la Balma Freda en aquest ENLLAÇ.
(3) La pedra seca és una tradició constructiva mil•lenària estesa per tota la Mediterrània. 
La pedra es col•locava en sec, sense morter o material d'unió. 
Aquesta arquitectura està plenament integrada al seu medi, aprofitant els recursos i materials que s'hi troben. 
En el recorregut d'aquesta ruta podrem observar diverses construccions fetes amb aquest sistema: barraques de vinya (n'hi ha més de 500 en tot el terme municipal), obres de canalització de torrents i rieres, parets de camins rurals, feixes de vinya, etc. 

Breu: 
Bona caminada amb diferents ingredients e indrets a visitar que la fan prou entretinguda i atractiva.
Una ruta circular per estirar les cames i anar cercant els diferents punts de interès.
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més aquestes contrades. 
Tot plegat, hem gaudit d’una bona caminada. 

Els caminants: Jesús i Josep

          Print Friendly and PDF

Puig Pedrós de Lanós  2842






Notable muntanya del Massís del Carlit 

Desnivell: + 1.100 metres aprox. 

Distància: 14,00 Km. aprox. 

Punt de partida: Estacionament de la Font Viva o de l’antic telefèric industrial de l’E.D.F. 
Entrem a Portè per la “Route des Lacs” i continuem per la pista asfaltada durant uns 3 quilometres aprox. fins a l’estacionament de Font Viva o de l’antic telefèric industrial de l’E.D.F. 
Durant els mesos d’estiu, entre les 9.00 i 18.00 hores, l’estacionament esta regulat i cal pagar un peatge, segons temporada i en efectiu. 
Veure punt de partida a Google Maps. 

Recorregut: 
Sortim de l'aparcament seguint un cartell de "Font Vives"que ens mena per un corriol molt fresat que es dirigeix a l'Estany de Font Viva. 
Un bonic corriol que ronda proper al Rec de l’Estany de Font Viva, que ens ofereix diversos petits i bonics salts d’aigua. 
Anem pujant pam a pam, fins que tenim la visual de l'estany de Font Viva a tocar. 
No ens apropem a visitar-lo i regirem a mà esquerra per un corriolet poc definit que transita per una zona herbada. 
En pocs metres, girem a mà dreta i enfilem muntanya amunt per un corriol que fent ziga-zagues en duu fins enllaçar amb el GR-7. 
En endavant, caminem més planerament i força estona fins arribar a pocs metres de la presa de l'estany de Lanós. 
Continuem per l’esquerra, pel camí que ens duria a la Portella de Lanós i més endavant prosseguim, per la dreta, per una mena de pista abandonada. 
Seguidament, anem flanquejant sense perdre cota fins posar-nos al costat del Rec de la Fada. 
Propers al rec, progressem muntanya amunt a voltes costerudament tot seguint les escasses fites. 
Xino-xano anem guanyant cota fins sortir a una mena d’altiplà amb vistes del cim designat. 
Desprès de creuar aquest altiplà, comencem a pujar amb decisió, tot seguint les escasses fites, per on ens sembli més adequada la progressió. 
Anem pujant pas a pas per aquest amuntegament de pedres que segurament li procuren el nom de "Pedrós" al cim. 
Ens dirigim al Puig Pedrós Sud que ostenta una major alçada, per pocs metres del la punta Nord.
Sense defallir ens plantem al capdamunt de Puig Pedrós de Lanós. 
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 
Envoltats d’una boira pixanera, no podem fruir de les comentades esplèndides vistes que disposa. 
La idea original era transitar per les tres puntes que li donen forma, però amb aquesta emprenyadora boira i amb el terreny xop, decidim per majoria tirar avall pel mateix camí de pujada. 
Arribem a l’altiplà citat anteriorment, tot sortint de la boira pixanera que ens envoltava. 
Seguidament, anem desfent tot el camí de pujada i tot just passat l’estany de Lanós el cel s’esvaeix un xic oferint-nos unes millors vistes de l’esplèndid entorn. 
Mentre anem fent el llarg flanqueig, podem escoltar i veure la brama d’uns cérvols que ronden propers a la llera del Rec de Lanós. 
Xau-xau anem davallant fins arribar a l’estacionament de la Font Viva. 

Breu: 
Esplèndida ascensió, malgrat la boira pixanera cimera que ens ha espatllat l’encant de les vistes. 
La ruta transita per un paisatge 100% alpí, envoltat de cims de gran bellesa. 
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquest massís tan espectacular. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè

        Print Friendly and PDF

SL-C 129 Del Castell de Montesquiu al Castell de Besora






Ruta pels castells de El Bisaura 

Desnivell: + 400 metres aprox. 

Distància: 10,20 Km. aprox. 

Punt de partida: Castell de Montesquiu. 
Per la carretera C-17, passat Vic, prenem la sortida cap a Sant Quirze de Besora i continuem per la carretera C-17z fins a Montesquiu. 
A Montesquiu seguim les indicacions que ens menen cap al Castell de Montesquiu. 
Estacionem el vehicle al aparcament habilitat del Castell de Montesquiu. 
Veure punt de partida a Google Maps. 

Recorregut: 
Sortim de l'aparcament del Castell de Montesquiu i seguim per la carretera asfaltada propera al castell. 
Arribem a la Bassa de la Solana del Castell i continuem per la dreta. 
Seguim per la pista principal que remunta suaument pel Serrat del Castell. 
Sense pèrdua sortim al Pla de Revell i prosseguim per un marcat sender que avança pel Camí del Castell de Montesquiu al Revell. 
Passem pel costat del Revell i continuem endavant, propers als Cingles del Pla del Revell. 
El Pla del Revell ens ofereix unes vistes espectaculars del Pirineu, al Nord, i del Bisaura, al Sud.
Igualment podem divisar i contemplar les vistes del Pedraforca i de Montserrat entre d’altres. 
Més endavant, fem una ziga-zaga davallant un xic per transitar sota de la cinglera.
Sortim al Collet de la Mongia i avancem per una petita carena de pedra marga que uneix el pla del Revell amb el turó que custodia les restes del Castell de Besora. 
Continuem pel Bac del Pla fins la Bassa del Pla, on regirem cap a la dreta i enfilem muntanya amunt. 
Un corriol que s’enfila i ens condueix directament fins al capdamunt del Castell de Besora. 
Sobre una plataforma a uns 1.025 metres d'altitud, trobarem les restes d'aquest Castell i de l'Església romànica de Santa Maria de Besora. 
La visita és merescuda tant pel seu valor arquitectònic i històric com geogràfic. 
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 
Fem la visita obligada al conjunt i pugem per unes escales dalt del campanar per fruir de les vistes. 
Desprès de la contemplació, desfem el camí fins a la Bassa del Pla per continuar pel Camí del Pla de Revell al Castell de Besora, que davalla suaument. 
Xau-xau, caminem per aquest frondós bosc mixt de roure i faig que transita per la Baga del Pla de Revell. 
Fruint del cant dels ocells i de la virtut del silenci, avancem còmodament fins arribar a la Bassa de la Solana del Castell. 
Enllacem amb el camí de pujada i desfem el camí tot passant novament pel costat del Castell de Montesquiu, fins a l'aparcament del Castell de Montesquiu. 

Breu: 
Bona caminada que transita per el Bisaura, una comarca natural (veure detall en aquest ENLLAÇ). 
Una ruta circular que ens ajuda a conèixer el ric patrimoni arquitectònic d'aquestes contrades. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’unes excel•lents vistes de muntanya. 

Els caminants: Clara, Jesús, Josep, Mercè i Sergi

            Print Friendly and PDF

La Munia   3133
Pequeña Munia   3096
Sierra Morena   3090






Grimpant per la Cresta de la Munia 

Entre les valls de Lalarri i Chisagüés, originades per l’erosió de les glaceres quaternàries durant les últimes glaciacions, hi ha el gran massís de La Munia. 

Desnivell: + 1310 metres aprox. 

Distància: 12,75 Km. aprox. 

Punt de partida: Petramula. 
Des de Bielsa ens apropem fins a Chisagües i continuem per la pista fins a Petramula. 
Cal remarcar que els últims 2 kms. només son aptes per vehicles 4x4. 
Important: S’ha de treure un tiquet (de pagament) a Bielsa per poder accedir a Petramula. 
A data d’avui es por treure el tiquet on-line al portal web de l’Ajuntament de Bielsa. 
Veure punt de partida a Google Maps. 

Recorregut: 
Continuem per la pista escassos metres i prenem, per l’esquerra, un corriol que s’encamina muntanya amunt. 
Xino-xano, anem guanyant alçada pel Barranc de Petramula mentre les vistes es van aixemplant generosament. 
Arribem al trencall que per la dreta dona accés al Robiñera i prosseguim fins el Collado de las Puertas.
Aquest collado ens introdueix als preciosos i lluminosos Ibones de la Munia. 
Passem arran del Ibón inferior de la Munia i tot seguit del Ibón superior de la Munia, per continuar en mantinguda pujada pel Circ de la Munia. 
Anem fruïnt de l’envergadura de les admirables vistes de tot arreu fins arribar al Collado de la Munia.
Girem cap la dreta i en un no res comencem a grimpar tot dret pel fil de la cresta. 
Anem fent, cercant la línia més lògica i correcte, doncs o no hi ha fites o n’hi ha en diverses direccions.
Arribem al popular Paso del Gato i el superem fàcilment amb l’ajuda d’una gruixuda cadena que fa confiança. Potser a la sortida hi ha un pas més entretingut i/o exigent. 
Prosseguim per la cresta, sense defallir, grimpant amb atenció, per un seguit de cimalls fins arribar al capdamunt de La Munia. 
Impressionant mirador per tot arreu on podem distingir entre molts altres, l’imponent Monte Perdido i la seva minsa glacera de la cara Nord. 
Desprès de la contemplació, continuem crestejant ininterrompudament fins arribar a la Pequeña Munia.
Des de la Pequeña Munia, la Munia s’albira una muntanya tant imponent com esquerpa.
Continuem endavant i comencem a davallar per una pala, fent ziga-zagues fins el planer Col Paget Chapelle. 
Remuntem els últims metres pel mig de la carena fins plantar-nos al capdamunt del cim de Sierra Morena. 
Ample cim des d’on podem veure detingudament tota la llargaruda cresta de La Munia. 
A continuació tornem a enfilar-nos fins la Pequeña Munia i seguidament, crestejem fins a La Munia.
Tornem a fruir amb les inacabables vistes que ens posa en escena aquest airós cim. 
Continuem la grimpada, ara en davallada, fins arribar novament al Paso del Gato. 
Abans però, com a la pujada, hi ha un pas un xic fi previ a la gruixuda cadena. 
Superat el pas, prosseguim la desgrimpada fins arribar al Collado de la Munia.
Ja amb la feina feta, anem davallant tranquil•lament fins als Ibones on aprofitem per fer una aturada.
Després del repòs, passem pel Collado de las Puertas i desfem tot el camí de pujada per arribar a l’estacionament de Petramula. 

Breu: 
Excel·lent sortida d’alta muntanya que transita en la seva part més alpina, per una llarga cresta que cavalca per 3 cims de 3000 metres. 
Esplèndides vistes des d’aquests airosos cims que ens han fet xalar de valent.
Una grimpada constant i mantinguda amb algun que altre pas aeri, per on cal estar acostumat a aquests tipus de terreny.
Tot plegat, hem estirat les cames una bona estona i hem fruit d’una enlluernadora jornada de muntanya.

Els grimpaires: Josep i Rafa

        Print Friendly and PDF

Fonts i Coves de les costes del Puigmal
Font del Biot - Font de la Margarita - Font de l'Home Mort
Cova del Borrut - Cova del Penitent - Cova de les Encantades






Trescant per les Costes del Puigmal 

Desnivell: + 360 metres aprox. 

Distància: 8,90 Km. aprox. 

Punt de partida: Collet de les Barraques. 
Per la carretera N-260, des de Planoles, prenem la carretera local que es dirigeix sense pèrdua al Collet de les Barraques. 
Abans d’arribar al collet esmentat, on una barrera impedeix el pas de vehicles motoritzats, estacionem el vehicle al voltant. 
Veure punt de partida a Google Maps. 

Recorregut: 
Comencem a caminar tot seguint el GR-11 que regira al Collet de les Barraques i ens ofereix unes esplèndides vistes de les costes del Puigmal entre d’altres. 
Seguim, sense pèrdua, per GR-11 que més endavant, comença a davallar suaument fins arribar a la Font del Biot i a la propera Font de la Margarita. 
Continuem la mantinguda davallada fins arribar al Riu Tosa que creuem per un pont de fusta. 
A l’altre banda, ens acostem a veure la cabalosa Font de l’Home Mort. 
En aquest punt, abandonem el GR-11 i continuem muntanya amunt, per la vall on transita el Torrent del Borrut. 
Fent ziga-zagues i proper al Torrent del Borrut, anem remuntant costerudament, sense marques, fins a l’entrada de la Cova del Borrut. 
Una cova, bon resguard en cas de pluja, que travessem pel seu interior per sortir de l’altre costat.
Seguidament, davallem fins el Torrent del Borrut on hi ha un petit però bonic salt d’aigua. 
Prosseguim de l’altre costat, per les costes del Puigmal, flanquejant a vista. 
Arribats a una carena rocosa, davallem i voltem un xic per trobar la Cova del Penitent. 
Després de la visita, tornem enrere i remuntem amb decisió fins una mena de collet. 
Seguidament, caminem per un corriol, més marcat, que va flanquejant fins arribar a la Cova de les Encantades. 
Una cova força apreciada pels espeleòlegs pel seu interior i que compta a una llegenda que diu: 
“Hi viuen una gran família d'encantades. Cada nit renten una gran bugada que, per una mina subterrània, baixen fins a les coves de Rialb i d'allí la porten a estendre a l'era gran de vora de Queralbs, on la poden veure de bon matí els traginers i els romeus que pugen al santuari de Núria”. 
Desprès, continuem flanquejant per les Costes del Puigmal, creuem el Torrent de les Clotes per seguir fins el Torrent de Font Seca. 
Creuem l’anomenat torrent i regirem a mà esquerra per començar a remuntar suaument. 
Xino-xano, anem guanyant alçada i en poca estona arribem a la Barraca de la Baga de Feliu. 
Continuem avançant per la Costa del Graó, mentre ens anem beneficiant amb les vistes de l’entorn.
Sempre sota l’atenta mirada de l’airós Puigmal, prosseguim la caminada començant a davallar per la Vaquerissa.
Més endavant, abans d’arribar al Collet de les Barraques, prenem un trencall que ens duu a la pista asfaltada. 
Només ens resten uns pocs metres per tornar a l’estacionament habilitat. 

Breu: 
Caminada per les costes del Puigmal a la recerca de fonts i coves del voltant. 
Una ruta, sense fer cim, per conèixer racons menys coneguts que resten a l’ombra del majestuós i airós Puigmal. 
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més aquestes contrades. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’unes excel•lents vistes de muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè

        Print Friendly and PDF