Punta Alta de Comalesbienes  3014





Un gran cim aïllat 

La Punta Alta de Comalesbienes és una muntanya que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El pic, de 3.014 metres, s'alça a llevant del Pantà de Cavallers; en la carena que delimita la Capçalera de Caldes (NO) i la Vall de Comalesbienes (SE); amb el Pic de Comalesbienes al Sud-oest, el Coll Arenós al Nord i el Coll de Comalesbienes a l'Est. En ell està situat el vèrtex geodèsic 258068006 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. El cim fou escalat per primera vegada l'estiu de 1880 per Schrader i H. Passet. 

Desnivell: +1.400 metres aprox.

Distància: 18 Km. aprox.

Punt de partida: Presa de Cavallers.
Circulem per la carretera N-230 en direcció a Vielha. Després de passar per Pont de Suert, en pocs quilometres, prenem la carretera L-500 fins a la presa de Cavallers on s’acaba la carretera esmentada. Hi ha diversos estacionaments a diferents nivells i proximitat de la presa.

Ruta: 
Presa de Cavallers - Pleta de Riumalo - Llastres de la Morta - Refugi Ventosa i Calvell - Estany de Colieto - Estany Gran de Colieto - Bifurcació - Estany de la Roca - Tarterals de Colieto - Coll Arenós - Punta Alta de Comalesbienes - Coll Arenós - Tarterals de Colieto - Estany de la Roca - Bifurcació - Estany Gran de Colieto - Estany de Colieto - Refugi Ventosa i Calvell - Llastres de la Morta - Pleta de Riumalo - Presa de Cavallers

Recorregut: 
1er dia = Aproximació al refugi Ventosa i Calvell 
Aquest itinerari és un dels més agraïts del Pirineu català per l'excepcional bellesa de l’entorn. Sortim pel camí que voreja el marge dret de la presa i estany de Cavallers. Al final de la presa ens situem després d'una curta pujada al planell de Riumalo. En poca estona creuem per un pont el torrent de l’Estany Negre en direcció al Barranc de Les Llastres. Seguint les fites, continuem en costeruda pujada, per la barrera rocallosa de les Llastres de la Morta. El camí està molt ben marcat i en alguns trams fins i tot empedrat. Més endavant, per un terreny més suau, deixem el Barranc de Les Llastres l’esquerra i avancem en sentit Est per un camí elevat sobre el preciós Estany Negre. A mesura que anem guanyant cota, el paisatge s’esbatana d’una manera excepcional oferint-nos uns paisatges d’alta muntanya. Amb les Agulles de Travessani con a decorat de fons i l’Estany Negre enfonsat per la dreta, continuem fins al Refugi Ventosa i Calvell (2.210 metres). Des del mateix refugi tenim una visió panoràmica per l’Oest de l’esquerpa serra de Tumeneia-Besiberri-Comaloforno. Podem reconèixer les airoses puntes granítiques del Pa de Sucre i la Punta Harlé entre d’altres. L'estratègica posició del refugi Joan Ventosa i Calvell, propietat del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) constitueix un magnífic punt de partida de nombroses excursions pels estanys i pics d'aquesta regió d'alta muntanya.
Segon dia = 1er cim (Montardo) 
enllaç <> Montardo
Tercer dia = 2on cim (Punta Alta) i retorn a la civilització 
De bon matí, traiem el nas i observem un cel ras que fa preveure una bona jornada, bones sensacions. Sortim, en sentit Est, pel camí que hi ha darrere del refugi en direcció als Estanyets de Colieto. En lleugera baixada i per un terreny incòmode ens apropem fins a l’Estany de Colieto que voregem pel seu marge esquerra. Seguim en sentit Sud-est fins al proper Estany Gran de Colieto, format per dos estanys quasi units, en un entorn de gran bellesa. Voregem l’Estany Gran de Colieto pel seu marge esquerra i continuem uns 200 metres aprox. fins una bifurcació. Deixem el camí de l’esquerra que ens duria a l’esquerp Coll de Contraix i continuem per la dreta, en sentit Sud, remuntant per unes graonades de roca per la Vall de Colieto. Xau-xau anem guanyant cota fins al bonic Estany de la Roca en un paisatge d’alta muntanya. Voregem l’Estany de la Roca pel seu marge dret i continuem amunt en sentit Sud-oest. Ara anem a buscar el Coll Arenós, primer coll que baixa directament de la cara Nord de la Punta Alta de Comalesbienes. En costeruda pujada, seguint les fites, avancem per un caos de rocs format pels Tarterals de Colieto. Xino-xano, en forta pujada i per un terreny feixuc, arribem al Coll Arenós (2.423 metres) que dóna l’accés a la Vall de Comalespada i la Presa de Cavallers. Des d’aquest coll, ens resta l’últim tram d’ascensió del nostre objectiu d’avui. Girem a mà esquerra, en sentit Sud, i avancem per un terreny de fàcil grimpada per una llarga canal de roca bastant descomposta. Una canal, molt inclinada, per la que anem ascendint amb calma, fent un pas endavant i dos enrere. A pocs metres del cim anem derivant cap a la dreta, en sentit Sud-oest, per un terreny més senzill. En poca estona arribem a la Punta Alta de Comalesbienes (3.014 metres) des d’on obtenim unes vistes impressionants per totes les vessants. Fruïm de les vistes panoràmiques i podem identificar els cims de Montardo, Tumeneia, Cresta dels Besiberris, Pa de Sucre, Ratera i un grapat més de cims. Després d’una estona per la contemplació i el repòs, reprenem la baixada. Primerament, baixem amb cautela fins al Coll Arenós i seguidament anem desfent tot el camí de pujada fins al refugi. Després d’una bona estona arribem al refugi on ens espera una recompensa en forma de cervesa. Recollim els quatres trastets i enfilem muntanya avall, doncs hem de tornar a la civilització. Desfem tot el camí d’aproximació fins a la presa de Cavallers i seguidament fins al pàrquing on tenim estacionat el vehicle. Ens calcem les sabatilles de trekking (sempre serà un paler pels nostres peus) i enfilem carretera i manta fins a la ciutat.

Breu: 
La Punta Alta de Comalesbienes és un dels grans cims de 3.000 metres del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Disposa de diverses rutes per ascendir, com la que puja per la cresta Oest directament des de la Presa de Cavallers. Naltros hem preferit fer nit al Refugi Ventosa i Calvell per poder fer el Montardo. Tots dos dies hem gaudit de la muntanya en tots els sentits. Quant fa bon temps, no pots demanar res més que fruir d’aquest meravellós paisatge d’alta muntanya.

El duo: Josep i Mercè

Print Friendly and PDF

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada