Cresta de Pica d'Estats  [occidental]
Pic Verdaguer 3131
Pica d'Estats 3143







El sostre de Catalunya per la Diada Nacional de Catalunya 

La Pica d'Estats (en francès, Pique d'Estats) és el cim més alt de Catalunya. Es troba entre la comarca del Pallars Sobirà i el departament francès d'Arieja. Està situada al final de la Vallferrera i de la ribera de Sotllo, i és el punt culminant del massís del Montcalm; està constituïda per tres pics, poc separats l'un de l'altre. El pic central, el més alt (3.143,1 m), el pic occidental o Pic de Verdaguer (3.131 m) i el pic oriental o Punta de Gabarró (3.115 m), que és un vèrtex geodèsic. La paret sud de la muntanya forma el frontal del circ glacial on s'ubica l'estany d'Estats. La carena marca la frontera estatal entre Espanya i França, així com l'existent entre Catalunya i Occitània, amb una orientació general que va de nord, nord-oest a sud-est. El metge i excursionista Pere Gabarró i Garcia fou l'autor de la via Gabarró, la descripció d'una nova via d'accés a la Pica d'Estats. 

Desnivell: +1.500 metres aprox.

Distància: 19 Km. aprox.

Punt de partida: Refugi Vallferrera.
Des d'Àreu surt una pista en direcció a la Vall Ferrera. Després d’uns 12 km. aprox. arribem a una mena de pàrquing anomenat La Molinassa. Estacionem el vehicle al seu voltant i ens apropem fins al Refugi Vallferrera.

Ruta: 
La Molinassa - Refugi de Vallferrera - Barranc de Sotllo - Estany de Sotllo - Estany d’Estats - Port de Sotllo - Cresta - Pic Verdaguer - Pica d’Estats - Coll de Riufred - Cometa d’Estats - Port de Sotllo - Estany d’Estats - Estany de Sotllo - Barranc de Sotllo - Refugi Vallferrera - La Molinassa

Recorregut: 
De bon mati traiem el nas i observem un cel ras que fa preveure una bona jornada de muntanya. Cal matinar, doncs avui és la Diada de Catalunya i pujar a la Pica d’Estats te un plus de simbolisme afegit. Sortim del Refugi de Vallferrera en sentit Nord, en mantinguda pujada fins una bifurcació que per la dreta ens duria a la Vall d’Areste. Prenem el camí de l’esquerra que va remuntant el Barranc de Sotllo. Un dia excel•lent ens permet anar gaudint de totes aquestes coses i dels petits detalls que fan muntanya. Més endavant creuem un pont que travessa el torrent i ens endinsem pels Plans de Sotllo. Hi ha força transit de personal, doncs ja és un ritual pujar a la Pica d’Estats en aquesta data tan emblemàtica. Continuem pujant, mentre les vistes s’eixamplen, fins arribar al preciós Estany de Sotllo. Continuem endavant fins arribar al, també preciós, Estany d’Estats amb l’imponent façana de la Pica d’Estats com a decorat de fons. Voregem l’Estany d’Estats pel seu marge esquerra i continuem en sentit Nord, en clara direcció al Port de Sotllo. Enfilem amunt, fent ziga-zagues, per la costeruda tartera fins arribar al Port de Sotllo (2.884 metres). Des d’aquí girem cap a la dreta cercant l’inici de la Cresta Occidental i/o Aresta Oest que ens durà d’una forma més alpina i directe cap al Pic Verdaguer. Iniciem la grimpada, en sentit Est, inicialment amb passos bastant verticals de II-III. Davant nostre va fent via una parella que puja amb la companyia dels seu gos (pastor alemany) amb una solvència que ens captura, només li facilitaven l’ajuda en els passos més llargs i difícils. Seguint les fites, anem avançant pel fil de la cresta superant passos de II-III en la mateixa tònica. Xino-xano anem grimpant per un seguit de canals i díedres, amb unes vistes esplèndides per les dues vessants. Sense majors dificultats arribem al Pic de Verdaguer (3.131 metres) primer cim de la jornada. Des d’aquest mirador gaudim d’unes esplèndides vistes de tota la vall per la que hem pujat de bon matí. Una curta estona i seguim pel cordal de l’aresta fins a la Pica d’Estats (3.143 metres) segon cim de la jornada. Des del sostre de Catalunya, gaudim de les amplies vistes de 360º, identificant un grapat de cims com el Pic de Montcalm, Pic de Sotllo, Pic Verdaguer, Pic Rodó de Canalbona i Punta Gabarró entre d’altres. El perfil de la cresta que ascendeix des de la Punta Gabarró és d’una bellesa extraordinària, algun dia l’haurem de dur a terme. Una estona per la contemplació i emprenem el retorn que el realitzarem per la ruta normal d’ascensió a la Pica d’Estats. Xau-xau, davallem per l’esquena de la Pica, en sentit Nord-est fins al coll de Riufred. Seguidament, en sentit Oest, anem sortejant alguna congesta que resta a la cara Nord de la Pica fins arribar a la Cometa d’Estats. A continuació, en sentit Sud, enfilem la tartera cap al Port que dona accés a l’altre vessant. Flanquejats per la dreta amb el Pic de Sotllo, fent ziga-zagues, anem guanyant cota sense pèrdua fins al Port de Sotllo. La resta passa fer desfer tot el camí de pujada. Xino-xano, anem davallant mentre anem gaudint d’aquest magnífic paisatge d’alta muntanya. Cansats però molt satisfets, arribem a La Molinassa on ens calcem les sabatilles de trekking (un plaer) i tornem a la civilització.

Breu:
Una jornada de muntanya completa en tots els sentits: el sostre de Catalunya per una cresta i en una data tan assenyalada. Hem gaudit de tots els ingredients d’una ascensió d’alta muntanya, no es pot demanar més. De tornada a la civilització ja anem barrinant el pròxim objectiu, es que no tenim remei.

El grupet: Josep i Mercè

Print Friendly and PDF

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada