Cresta de Peguera

---

Una petita i esmolada cresta a la Vall de Peguera

Sovint la natura ens sorprèn amb racons preciosos i singulars. És el cas de la cresta de Peguera, al costat del poble abandonat de Peguera. Tot i ser una aresta coneguda, no ha estat gaire divulgada. Fa poc més d'un any es va equipar un interessant itinerari que la recorre d'est a oest.

Horari: 2-3 hores

Dificultat: 
en conjunt, AD 
diversos passos de IIIº, un de IVº i un de IV+ amb 3 ràpels (el segon amb la sortida un xic peliaguda).

Material: 
amb cintes exprés ja podem anar fent, docns els passos claus estan degudament equipats amb químics.

Situació i accés: 
La cresta de Peguera està al cingle del Griell, al N del poblet de Peguera. 
Accedim per la C-16 i entre Cercs i Guardiola de Berguedà, prenem la BV-4025 fins a Fígols. 
Seguim fins al trencall amb la pista de Peguera, on deixem el vehicle i des d'on ja es divisa la cresta.

Aproximació: 
Seguim la pista fins a Peguera, deixem el poble mig abandonat, mig en runes a la nostra dreta en direcció N. Anem pel tros a buscar el punt més baix de la cresta. Una collada que marca l'inici de la cresta. (30 minuts aprox.)

Cresta: 
La cresta es realitza d’Est a Oest. La primera part recorre la carena sense cap dificultat.
Seguim per un tram de mitja grimpada per blocs fins al primer ràpel ben equipat d’uns 10 metres aprox. 
Seguim la cresta, ara ja més perfilada fins a una collada. A l'esquerra veiem una xemeneia IVº equipada amb dos químics. A dalt de la xemeneia, muntem la reunió a la base d’una esvelta agulla amb bagues i un petit pi com a suport. Opcionalment es pot pujar a l’agulla esmentada. 
A partir d'aquest punt comença la part més espectacular de la cresta amb una sèrie d'agulles molt perfilades. 
Trobem el segon ràpel d’uns 15 metres aprox., el més espectacular, ben equipat però amb la sortida vertical, incomoda així com compromesa. 
Seguim per la dreta de la següent agulla. Un bloc amb un avet marca l'inici dels passos de més compromís de tota la cresta. 
Ens situem a sobre del bloc enfilem una fissura marcada i vertical de IV+ assegurada amb dos químics. Arribem al cim de l'agulla on trobem la instal·lació del tercer ràpel, que ens serveix com a base per muntar la reunió. 
El ràpel directe i vertical ens deixa al peu d’un petit prat. 
El retorn es troba camp a través pels prats a discreció fins la pista que ens durà fins el poble de Peguera ubicat sota un turó on oneja la senyera i símbol del nostre petit país. 

Breu:
Un dia frescot però solejat li va afegir més motius per emportar-nos bones sensacions. L’entorn, tret de la cresta, estava a petar de boletaires sense fronteres. 
Una bogeria, hi havia més boletaires que bolets. 

Cordada: Josep i Mercè