Cresta del Ferran

---

La formació geològica més representativa de la Garrotxa

La gran majoria de pirineistes considerem que les crestes i els itineraris d'escalada tan sols els trobarem a les muntanyes més altes. La cresta del Ferran, gran desconeguda pels forasters de la Garrotxa, representa una sorprenent excepció.

Dificultat: IV- 
Majoritàriament IIº, IIIº i trams caminant.

Horari: 
5 hores sense aturades (l'horari es pot duplicar per a gent no habituada a l’escalada)

Material: 
corda de 50m, tascons, friends i tot tipus d’estris per improvisar-hi

Accés: del poble d'Oix, prendre la pista d'Hortmoier. La pista pot resultar intransitable per a turismes normals. Es deixa el cotxe en uns prats passat el grau d'Escales.

Aproximació: 
Des del pàrquing travessar el riu per un pont de nova construcció. Mes endavant hem de prendre la bifurcació del camí dels Liberals, que voreja per sota el contrafort de la cresta. Situats al vessant S, unes marques de color vermell ens indican el camí a seguir per grades i lleixes (IIº), fins a l'inici de les dificultats serioses.

Descripció de l'itinerari: 
Al principi pujarem per una paret ajaguda i fissurada amb bones preses (III+ i 30 metres aprox). Superada la primera paret trobarem un gran túnel (tram curiós que li dona peculiaritat a la cresta) que travessa la paret i surt al fil de la cresta. La cresta es va perfilant fins a esdevenir un cordal aeri i estètic (II/III), amb una part intermèdia de bosc. A continuació hi ha un ràpel de 25m fins a una bretxa (opció d’escapada) i a l'altra banda un curt mur de IV-, flanqueig cap a la dreta i de nou el fil aeri (III+). Abans d'assolir el cim tornarem a travessar un llarg tram de bosc.

Descens: 
Pel vessant N. Camí marcat enmig del bosc fins al despoblat nucli de Talaixà. Baixar per la vall orientada a l'oest (GR11) fins a la bifurcació de camins situada a pocs metres del riu. 1h.

Breu:
Una cresta idònia per endinsar-se en el món de les crestes. Idònia per anar posant catxarros i autoassegurances de tota mena dons l'equipament és escàs per no dir inexistent . Una cresta disfrutona amb trams força aeris. La roca calcaria es troba generalment en bon estat, però cal anar amb compte i vigilar amb algun que altre bloc inestable. Pel fil de la cresta cal anar-se auto assegurant-se a l’ensemble per avançar fluidament. Naltros no la vam poder finalitzar. Cal matinar de valent per poder-la realitzar amb la seva totalitat. A les 11 del mati estàvem a peu de cresta posant-nos tot l’equipament. Massa tard. La propera caldrà dormir per la zona i fer l’inci a les 8 hores per anar-hi bé. De tota manera vam gaudir molt del seu ambient feréstec així com de la sensació de fer una cresta amb prou caràcter a una zona de gran bellesa natural. Per acabar d’arrodonir el dia vam a fer la cervesseta a la vila comtal de Besalú amb el seu característic pont romànic. Apa dons aviam si s’animeu i aneu a crestejar una mica. Una salutació.

Les cordades: Mercè_Josep i Aurora_Miquel