Una cresta tant curta com peculiar
Accés:
Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13).
Abans d’arribar al poble de Camarasa hi trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai.
Hem de seguir per aquesta carretera i quan siguem a tocar de la Paret del Cilindre, quasi arribant al poble, trobarem un descampat a mà dreta on deixarem el vehicle.
Aproximació:
Prenem el corriol amunt com si anéssim a la Paret de la Formiguera i abans de desviar-nos a l’esquerra per creuar la riera, seguim recte pel mateix corriol fins a la base de la cresta on veurem els primers parabolts.
Cresta:
1er tram (20 metres) : simple tràmit que es pot fer tranquil•lament com a grimpada
2on tram (45 metres) : traçat interessant amb bonics passos de IV
3er tram (40 metres) : la cresta s’enfila i trobem el pas clau amb un V+ més atlètic que tècnic
4rt tram (50 metres) : maco i senzill pel fil de la cresta amb bones vistes de la zona
Descens:
Tot sortint de la cresta a mà esquerra veurem una fita i un corriol que en direcció a la via de tren, va serpentejant avall fins a retornar al corriol de pujada.
Breu:
La previsió meteorològica anunciava un dia radiant després d’un parell de setmanes de pluges abundants.
Aproximació:
Prenem el corriol amunt com si anéssim a la Paret de la Formiguera i abans de desviar-nos a l’esquerra per creuar la riera, seguim recte pel mateix corriol fins a la base de la cresta on veurem els primers parabolts.
Cresta:
1er tram (20 metres) : simple tràmit que es pot fer tranquil•lament com a grimpada
2on tram (45 metres) : traçat interessant amb bonics passos de IV
3er tram (40 metres) : la cresta s’enfila i trobem el pas clau amb un V+ més atlètic que tècnic
4rt tram (50 metres) : maco i senzill pel fil de la cresta amb bones vistes de la zona
Descens:
Tot sortint de la cresta a mà esquerra veurem una fita i un corriol que en direcció a la via de tren, va serpentejant avall fins a retornar al corriol de pujada.
Breu:
La previsió meteorològica anunciava un dia radiant després d’un parell de setmanes de pluges abundants.
La realitat va ser que no vam veure el sol en tot el dia, endinsats en una boira emprenyadora sense cap mena de resistència.
La boira apart de treure-li interès a la cresta, li afegia una mica d’humitat a la roca.
Així doncs, vam engestir la cresta una mica garratibats, les mans fredes i poca concentració.
Potser amb millor temps haguéssim complementat la jornada amb alguna escalada per la zona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada