Cresta de Espadas Posets
Diente Royo 3010
Pavots 3121
Las Espadas 3332
Tuca de Llardaneta 3311
Turqueta Roya 3273
Posets 3375






Una cresta de renom 

Una de les crestes més conegudes que ens durà pel damunt de 6 cims de més de 3.000 metres amb un entorn i unes vistes espectaculars. 

Desnivell: +/- 3.200 metres aprox. (des del refugi)

Distància: 12 Km. aprox. (des del refugi)

Ruta:
Refugi Ángel Orús – Vall de Llardaneta – Estany de Llardaneta – Diente Royo – Pavots – Las Espadas - Tuca de Llardaneta – Tuqueta Roya – Coll Jean Arlaud - Posets – Coll del Diente – Canal Fonda – Vall de Llardaneta – Refugi Ángel Orús

Punt de partida: 
Al poble d’Eriste, 3 quilòmetres abans d’arribar a Benasque, prenem a mà esquerra una carretera local que després es converteix en pista. Una pista que va empitjorant a mesura que ens apropem a l’aparcament. Un proper i espectacular salt d’aigua ens indica l’arribada a l’aparcament del Puente d’Espigantosa, situat a 1.550 metres d’alçada.

Aproximació:
Abandonem el vehicle i en poca estona travessem el riu per un pont de ferro. Un sender molt ben marcat ens durà sense pèrdua fins al refugi. Anem guanyant alçada ràpidament, mentre gaudim la bellesa de la Vall de Grist que anem remuntant. Arribem sense més complicacions al Refugi Àngel Orús situat a 2.100 metres d’alçada.

Descripció: 
Sortim del refugi pel GR 11.2 i ruta normal d’ascens al Posets . Un corriol ben definit que passa per una zona rocosa on s’ha d’estar atent a les marques i fites. Més endavant, propers a la Canal Fonda trobem un cartell bifurcador. Recte aniríem per la ruta normal del Posets i, per l’esquerra naltros seguirem cap al coll de Eriste. Anem superant metres mentre el dia s’obra i les primeres llums envaeixen de vida tota la Vall de Llardaneta. El camí va regirant cap a l’esquerra, proper al torrent de LLardaneta, fins a l’estany del mateix nom. Un estany d’alta muntanya, preciós, envoltat de cims esvelts i airosos. Per fer integrament la cresta hauríem d’anar fins al propi coll d’Eriste, i superar uns tram de força dificultat fins al primer cim Diente Royo. Per estalviar temps i feina, des de l’estany anem traçant camí cap al Diente Royo per la vessant N entre el propi cim i el cim de Pavots. Intuïtivament, per camí poc definit, ens plantem al damunt del cim de Diente Royo 3.010 (primer 3.000 de la jornada). Dalt del cim se’ns obra tota la perspectiva de la cresta que es desplega llarga i espectacular fins el colofó final del Posets. Iniciem pròpiament la cresta i grimpem una sèrie de ressalts i blocs fins al cim de Pavots 3.121 (segon 3.000 de la jornada). Anem davallant fins un segon coll, des d’on tenim l’opció d’anar a buscar la Tuca Forau de Neu (cim optatiu per als col•leccionistes de 3.000). Amb la proximitat de Las Espadas la cresta es torna més estreta i compromesa, fins arribar a un dels tres passos clau del recorregut que consisteix en un petit mur de tres metres (III), fàcil però exposat. Un cordino de 15 metres ens serà suficient per donar confiança i superar, si escau, aquests tres principals obstacles. La cresta ara transcorre per un dels trams més espectaculars i aeris del recorregut. Sensació alpina, enfilats pel fil de la cresta amb estimballs de més de 300 metres per banda. Un tram preciós que ens porta de la millor manera possible fins al cim de Las Espadas 3.332 (tercer 3.000 de la jornada). No cal dir que les vistes son impressionants, podem distingir entre d’altres = els pics d’Eriste, Culfreda així com tot el traçat que va des del refugi de Biadós fins al Senyal de Biadós per després enfilar-se fins al Gran Bachimala. Tot seguit se’ns presenta un tram gairebé horitzontal sense cap dificultat afegida. Arribem a la bretxa que ens separa de la Tuca de Llardaneta, on es presenta el segon pas clau del recorregut. Una desgrimpada força delicada que cal prendre’s amb molta atenció i que ens situa sobre una estreta i horitzontal passarel•la d’uns 7 metres de llargada amb un pati impressionat per les dues bandes, on una malpeu segurament seria definitiu. Al final de l’esmentada passarel•la, trobem el tercer i últim pas clau de la jornada. Un mur d’uns cinc metres (III), molt exposat amb un estimball impressionant per la vessant NE, on no cal dir que qualsevol errada és, un altre cop, definitiva. Superada aquesta última dificultat ens plantem ràpidament al cim de la Tuca de Llardaneta 3.311 (quart 3.000 de la jornada). Dalt del cim ja divisem amb proximitat l’objectiu final del Posets, una magnifica vista aèria del peculiar Diente de Llardana i de tota la vall. Seguim pel fil de la cresta, ara tranquil•lament, fins al cim de la Turqueta Roya 3.273 (cinquè 3.000 de la jornada). Dalt del cim observem tot el magnífic perfil de la cresta, des d’el Diente Royo, que hem envestit fins aquest punt. Continuem i davallem fins al coll de Jean Arlaud que dóna pas a l’últim desnivell a superar abans de coronar el final. Per una pala ampla i fàcil, anem fent ziga zages per un terreny tarterós fins al cim del Posets 3.375 (sisè i últim 3.000 de la jornada). Segona cota del Pirineu, després de l’Aneto i per sobre del Monte Perdido. Un cim que desplega unes vistes panoràmiques extraordinàries. Podem citar = la cresta de Las Espadas, massís del Perdiguero, Gourgs Blancs, Clarabides, massís de la Maladeta, el Bachimala, i un grapat de coneguts cims del Pirineu als nostres peus. Després d’unes quantes fotos i un merescut repòs reprenem la marxa per arrodonir la feina.

Descens: 
Per la ruta normal d’ascensió anem davallant fins al coll del Diente on se’ns presenta el Diente de Llardana (altre cim optatiu per col•leccionistes de 3.000). Seguim avall pel pedregós e incòmode corriol fins a retrobar el GR 11.2 que havíem abandonat a tret d’alba. Sense més històries, altre cop superem el tram poc definit i rocós fins arribar al refugi. Prenem una merescuda cervesa mentre reposem i petem una mica la xerrada. La resta passa per desfer el camí d’aproximació fins a l’aparcament dl Puente d’Espigantosa on retrobarem el vehicle. Aquí fem la, tantes vegades repetida, gratificant operació de treure’ns les botes de muntanya i calçar-se un còmode calçat després d’unes quantes hores de caminada.

Breu: 
Una cresta espectacular, airosa, de renom, alpina, tot plegat molt gratificant en tots els sentits. Un solejat i lluminós dia ens va ajudar a completar aquest encarreg que dúiem des de temps enrere. Amb una mitjana dificultat i compromís, ens hem cruspit 6 cims de més de 3.000 metres, i que té com ha premi final el segon cim més alt del Pirineu. Hem gaudit de la grimpada, roca, vistes i de tots els detalls que donen forma a una perfecta jornada de muntanya. Una jornada completa, d’aquestes que sempre recordaràs de bon grat. Las crestes són una de maneres de conquerir un objectiu, potser una de les més alpines i gratificants.

Cordada: Josep – Mercè – PeP

  Print Friendly and PDF

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada