Lo Piolet

Cercant nous indrets i camins

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya força prominent que ha destacat en la tradició catalana, entre altres motius, gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques, que han estat valorades estèticament de forma positiva. Situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat, s'hi aixeca el monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat, una marededéu trobada. El nom prové de la paraula mont, muntanya, i serrat, cadena muntanyosa. Tant serrat com serralada provenen de serra (un seguit de muntanyes), i, precisament, aquesta paraula deriva del llatí serra, que és el nom de l'instrument per serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades una al costat de l'altra, que fan pensar en dents de serra. Precisament, en les representacions heràldiques, Montserrat apareix com un grapat de muntanyes d'or sobre camper de gules, amb una serra d'or tallant-les pel damunt.

Desnivell: + 500 metres aprox.

Distància: 13,5 Km. aprox.

Punt de partida: El Bruc.
Per l’autovia A2 accedim a El Bruc. Abans d’arribar al timbaler del Bruc girem per un dels carres a mà dreta i deixem el vehicle en un estacionament públic.

Ruta:
El Bruc - Torrent de la Diablera - Els Pallers - PR C78 - Refugi Vicenç Barbé - Agulla Superior del Pas del Princep - Torrent de les Grutes - Cova de l’Arcada - Font del Xebret - Clot del Tambor - El Bruc

Recorregut:
Sortim en direcció Nord per pista cap a Can Rovira.

Deixem a la nostra dreta el Mas Grau i a la nostra esquerra Can Rovira. Seguim per la pista en direcció al refugi Vicenç Barbé.

En un gir pronunciat de la pista cap a l’esquerra, prenem una petita drecera que ens farà retallar alguns minuts.

El dia esplèndid ens ofereix unes magnifiques vistes de la zona d’Agulles i Frares Encantats.

Arribem al Torrent de la Diablera on un indicador ens senyala el camí cap el refugi.

Podem endevinar propers als Pallers, les conegudes agulles d’aquesta zona com el Gerro i el Timbaler, amb precioses línees d’escalada. Xino-xano anem fent camí mentre ens apropem als Pallers que es divisen clarament.

Arribem a l’Era dels Pallers i abandonem el camí cap el refugi per anar a visitar-los.

Un camí amb marques verdes ens anirà guiant propers a aquestes peculiars formacions rocoses.

Val la pena arribar fins al final on hi ha una mena de mirador proper a una roca foradada.

Desfem el camí prenem un altre cop el camí cap el refugi Vicenç Barbé que s’endinsa per un bonic bosc. En una estona arribem a l’esmentat refugi on fem una aturarada tècnica.

Reprenem la caminada i seguim pel sender que ve de les Portelles en direcció al Coll de Port.

Anem reconeixen un grapat d’agulles de renom que li donen caràcter a aquesta zona.

Agulles com la Miranda de les Boïgues, la Saca Gran, la Màquina de Tren, la Bitlla, la Bola de la Partió, la Reina, les Bessones, l’Agulla de l’Arbret i un munt més de precioses arestes Bruc tant apreciades pels escaladors.

Passem per la Canal Ampla i seguim endavant cap el Pas del Príncep mentre, un altre cop, anem reconeixent agulles com el Lloro, la Monja, i d’altres precioses agulles.

Passat l’Agulla Superior del Pas del Príncep hem d’estar atents a un corriol amb una fita que davalla per la nostra dreta.

Prenem el corriol esmentat, amb marques vermelles, que va davallant decididament cap el Torrent de les Grutes.

Arribats al cau del torrent esmentat,seguim les marques fins unes grapes metàl•liques que ens ajudaran a superar aquest pas.

Seguim avall pel torrent mentre anem veient algun que d’altre grup de cabres, fins una clara bifurcació on regirem per l’esquerra cap a la Cova de l’Arcada. Una cova de grans dimensions de color vermellós.

Després d’una estona per l’observació seguim la marxa per l’evident corriol fins la Font del Xebret mentre observem per la nostra dreta escaladors que s’enfilen per les parets solejades del Xincarró. Continuem pel llit del Torrent del Tambor, a estones entre la bardissa fins al Clot del Tambor on trobarem camps d’oliveres.

Passem per la dreta del Castell i seguim per pista asfaltada fins a Les Figueres.

Una estona més endavant regirem a mà dreta després a mà esquerra, creuant el Torrent de Santa Maria fins a l’aparcament.

Breu:
Un altre caminada pel massís de Montserrat que ens ofereix una infinitat de rutes.

Una ruta diferent per accedir a la zona d’Agulles i Frares Encantats, diferent de l’habitual i transitada des de Can Maçana.

Un dia solejat, encara que ventós a estones, ens ha permès gaudir d’una bona jornada de muntanya.

Els caminants: Gloria - Jesús - Josep - Mercè - Monica - PeP