El sentinella de la Vall d’Incles
El Pic d’Escobes, esvelta agulla de gneis, es una de les
grans muntanyes andorranes.
Tots els seus accessos requereixen de l’ús de les mans.
Aquest itinerari, bell, sinuós i ple de contrastos, cerca
de la muntanya el seu punt vulnerable, difícil de trobar. L’entorn es immillorable.
Desnivell: + 1.050 metres aprox.
Distància: 15 Km. aprox.
Punt de partida: Pont de la Baladosa.
Per la carretera CG-2 d’Andorra, entre El Tarter i Soldeu, es pren la carretera de la Vall d’Incles fins al final de la mateixa, al Pont de la Baladosa.
S’ha de tenir en compte que durant els mesos d’estiu hi ha un servei de mini-bus a l’entrada de la carretera esmentada per evitar el col•lapse i les aglomeracions de vehicles, que ens durà fins al Pont de la Baladosa.
Ruta:
Pont de la Baladosa – Riu Juclar – Pleta de Juclar – Estany primer de Juclar – Refugi de Juclar – Estany segon de Juclar – Collada de Juclar – Coll de l’Alba – Pic d’Escobes - Pic de Noè
Recorregut:
Sortim en direcció Est del Pont de la Baladosa per un camí que ronda el riu Juclar. Xino-xano anem guanyant alçada mentre el paisatge es torna més alpí. Camí sense pèrdua que ens situa en una llarga estona al mirador i monument de la Pleta del Juclar. Monument en memòria de cinc víctimes mortals d’un accident de helicòpter.
Seguim endavant i arribem a l’Estany primer de Juclar, gran estany d’una bellesa tranquil•litzadora amb la imatge de l’airós Pic d’Escobes que s’alça i desafiant. Aprofitem per prendre un refrescant bany de peus a la vora de l’estany.
Seguidament ens apropem fins el refugi de Juclar que es situa a pocs metres per damunt de l’estany, on farem nit. Un refugi molt acollidor amb un tracte esplèndid.
Després d’un bon sopar, hem observat els estels al costat d’un muntanyenc que hi entenia una mica i ens anava situant i anomenant les diferents formacions.
Ben esmorzats reprenem la marxa i ens apropem a l’Estany segon de Juclar. Creuem entre els dos estanys per continuar la pujada per l’altre vessant fins a la Collada de Juclar.
Una estona més i arribem al Coll de l’Alba que ens ofereix unes vistes esplèndides per tots costats. Ara regirem a mà dreta en clara direcció cap al Pic de Noè. Cal estar atents a les fites que ens aniràn duent pel millor traçat entre el caos de blocs de “gneis” o de granit. A mig caminar i a estones mig grimpar anem guanyant cota ràpidament. A mitja pujada ens sorprèn un ramat d’ovelles que fugen davant la nostre presencia.
Sortim a la cresta que uneix el Pic d’Escobes i Pic de Noè. Ara prenem un corriol per l’altre vessant que es dirigeix cap al Pic d’Escobes. Des d’aquest punt sembla inexpugnable però anem a cercar la seva esquena on una canal ens facilitarà l’ascensió.
En poca estona pugem per la costeruda canal tot seguint les fites. Més endavant una grimpada fàcil i gens exposada ens dóna accés al capdamunt del Pic d’Escobes. Cim inclós en el 1listat "100 cims un repte d'altura" de la FEEC.
Les vistes són excepcionals, podem divisar els pics de Ruf, Rulhe, Alba, Noè, Serrera i Estanyó entre mols altres, així com els estanys de l’Alba, Juclar, Negre de Juclar i Sisclar. Fem les fotos adients i un petit mos tot gaudint de les vistes panoràmiques.
Ara davallem amb cautela i tornem a prendre el corriol fins el fil de la cresta per on hem accedit des de el Coll de l’Alba . Des d’aquest punt tenim a tocar el Pic de Noè. En poca estona i una curta grimpadeta ens plantem al seu damunt.
Les vistes altre cop son esplèndides, així com la magnifica visió del Pic d’Escobes des d’aquest punt. Unes poques fotos més pel record i tornem al punt per on davallarem decididament fins al Coll de l’Alba. Xino-xano anem davallant amb cautela fins al coll esmentat.
Ara només ens resta desfer el camí de pujada, sempre amb l’atenta mirada del sentinella o Pic d’Escobes que reflexa el seu perfil a l’estany. Abans de baixar fins al Pont de la Baladosa, fem una aturada tècnica al refugi per prendre un creveseta ben fresqueta.
Breu:
El Pic d’Escobes, una esvelta agulla de “gneis”, és una dels grans cims andorrans ubicat en un entorn immillorable. Una descripció que hi trobat que defineix perfectament l’objectiu de la jornada.
Hem gaudit molt de les vistes i de tot el que envolta aquests dos cims fronterers amb l’Ariège.
Tot plegat una bona jornada de muntanya al País dels Pirineus.
Els caminants: Gloria - Jesús - Josep - Mercè i Natàlia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada