La Monja
via Goma 2 [sortint per la via Normal]  V





Una altre agulla que disposa d’una silueta inconfusible 

Montserrat / Zona Frares Encantats / La Monja

Aproximació: 1 ¾ hora aprox.
Des de Can Maçana ens dirigim cap al refugi Vicenç Barbé i continuem pel Camí de la Portella en direcció al Coll de Porc, amb marques grogues i blanques.
Abans d’arribar al pas del Príncep i gaudint de les vistes de la Monja, prenem un corriol que puja decididament cap al Lloro amb marques blaves.
Seguim amunt i després de passar el coll entre el Dit Xic i el Dit continuem per l’esquerra.
De seguida a mà esquerra prenem un trencall que davalla per una canal força estreta fins al peu del vessant sud del Talp (contrafort de la Monja).
Obviant un munt de corriols que davallen, hem d’anar vorejant-lo en direcció Oest i seguidament remuntar fins al peu del vessant Sud de la Monja.
Una mica més amunt i a la dreta (al damunt d’un entramat d’arbres) comença la via escollida.

Llargs :
L1 20 m IV+ / III
primer llarg a l’ombra per placa amb bona roca 
L2 35 m IV / IV+ / IV / III
llarg amb un petit tram més vertical per placa amb bona roca
L3 40 m III / IV+ / III
llarg per fruir per placa amb bona roca que va davallant fins la idònia reunió 
L4 20 m II / IV
flanqueig net i aeri fins a la cara Nord, que podem auto assegurar amb aliens i un pont de roca 
L5 15 m IV / V
la cirereta del pastís, curt però intens llarg que disposa d’una fissura per auto assegurar-nos després del primer espit 

Descens: 
Ràpel de 35/40 metres per la cara Nord. Continuem en sentit Oest fins enllaçar amb el marcat camí amb marques blaves.
Seguim per aquest camí fins que l’abandonem i prenem la Canal Ample amb marques blanques.
Xino-xano anem davallant fins arribar al refugi Vicenç Barbé i a continuació desfem el camí fins a Can Maçana.

Breu: 
Excel•lent agulla ubicada al cor dels Frares Encantats.
Una aproximació llarga que paga prou la pena encara que només sigui per les excepcionals vistes que disposa. 
Podem gaudir d’unes preferents vistes del Lloro, la Nina, el Dit i el Bisbe entre un munt d’agulles que s’alcen amb desvergonyiment.
Hem fruit de la bona roca que ofereix aquesta via, tret de l’últim llarg a cara Nord on s’ha d’anar amb comte en els últims metres. 
La via ens ofereix una escalada plaent amb algun tram on les assegurança allunyen un xic.
Tot plegat hem gaudit d’una esplèndida i profitosa jornada d’escalada en aquest meravellós massís de Montserrat.

Cordada: PeP & PeP

Print Friendly and PDF