Trescant per la Serralada de Marina
El Turó d'en Galzeran o Turó d'en Mates (o també, localment, el Telègraf) és una muntanya de 484 metres situada entre el Maresme i el Vallès Oriental, a la Serra de Marina o de la Conreria. Des del turó d'en Galzeran podem veure la panoràmica més àmplia de tot l'entorn i és el punt d'unió dels municipis d'Alella, Tiana i Martorelles de Dalt.
Hi ha un monòlit geodèsic que fou utilitzat l'any 1794 per a mesurar el meridià de Dunkerque a Barcelona, que serví per a determinar la longitud del metro. Es féu servir per a la triangulació del vèrtex format pel Matagalls, el Puig Rodó i el Turó d'en Galzeran. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 291120001).
Desnivell: + 395 metres aprox.
Distància: 9,45 Km. aprox.
Punt de partida: Sant Fost de Campsentelles.
Deixem de l’autopista B-20 en direcció a Mataró per la sortida 22 cap a Badalona Est. Seguidament prenem la carretera B-500 i/o carretera de Badalona. Més endavant entrem a l’urbanitzacio de Mas Corts i ens apropem fins al carrer Montblanc, 4 on estacionem el vehicle.
Complicat de descriure: veure punt de partida a Google Maps.
Ruta:
Mas Corts - Turó d’en Galzeran - GR 97-3 - Collet de la Font d’en Gurri - Dolmen de Can Gurri - Collet de Can Gurri - Font d’en Gurri - Font del Llorer - GR 97-3 - Dolmen de Castellruf - Font de la Teula - Font del Ferro - Font de la Dinamita - Mas Corts
Recorregut:
Sortim pel mateix carrer amunt fins que es converteix en pista. Desprès de 600 metres aprox. cal estar atent de prendre un corriol que s’enfila per l’esquerra, no hi ha marques. Un corriol estret i emboscat que puja directa i costerudament fins sortir novament a una pista. Continuem pel corriol que tenim en front que ens durà sense pèrdua al capdamunt de la torre de guaita.
Excel•lent mirador del Maresme, que disposa d’un cartell per identificar les aus de pas, segons l’estació. Seguim uns poc metres endavant i prenem un corriol per l’esquerra, que ens duu al verdader Turó d’en Galzeran. Punt geodèsic de referència i cim inclòs en el llistat “100 cims, un repte d’altura” de la FEEC.
Tornem a la pista que havíem deixat i seguim una bona estona per pista i enllacem amb un tram del GR 97-3, obviant tots els trencalls a mà esquerra. Passem pel Collet de la Font d’en Gurri i més endavant, abandonem el GR 97-3 que se’n va per la dreta. Naltros continuem per l’esquerra per la pista que va regirant en sentit Nord fins al Dolmen de Can Gurri.
Fem una visita i seguim per la pista fins al Collet e Can Gurri, mentre continua regirant en sentit Oest. Atents a les indicacions, prenem un corriol que s’endinsa pel bosc fins arribar a la Font d’en Gurri. Continuem pel mateix corriol fins la Font del Llorer i tot seguit sortim novament a la pista per on roda el GR 97-3. Més endavant, abandonem el GR 97-3 per una drecera, indicada amb una fletxa de color blau, per tornar a sortir novament al mateix GR 97-3. En poca estona arribem al Dolmen de Castellruf que també visitem.
Continuem i en pocs metres, abandonem definitivament el GR 97-3 i prenem un corriol, en sentit Oest, que s’endinsa pel bosc fins arribar a la Font de la Teula. Continuem pel mateix corriol fins la Font del Ferro. Seguim pel corriol fins sortir a una pista que ens porta fins un trencall on continuem per l’esquerra, en sentit Sud. En poca estona, abandonem la pista per un corriol un xic embrossat que s’endinsa pel bosc. Cal estar atent, doncs no hi ha marques significatives. Seguim per aquest corriol, ombrívol, fins arribar a la Font de la Dinamita.
Seguim avançant pel corriol fins sortir al costat del Carrer Montblanc, on tenim estacionat el vehicle.
Breu:
Caminada força distreta amb bones vistes del Maresme i que ronda per diverses fonts i dolmens d’aquesta propera Serralada de Marina. No cal dir que el que millor s’ho ha pasat ha sigut en Worphi que no ha part de trotar amunt i avall.
Un cim modest, però que te al darrera aquesta petita historia com important punt geodèsic per mesurar el Meridià que el fa més interessant.
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.
Els caminants: Josep, Raquel i Worphi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada