Escalant pels espadats del congost del Mu
Alòs de Balaguer / Serrat del Poll / via Olga Frontera
Aproximació: 5 minuts aprox.
Des d’Alòs de Balaguer es pren una pista que ronda propera al riu Segre fins que la pista es torna intransitable. En aquest punt, estacionem el vehicle en un petit aparcament.
Prenem un corriol que s’enfila a la paret i en poca estona ens plantem a peu de via.
A l’inici de la via hem de veure les inicials OF.
Llargs:
L1 40 m IV+
primer llarg per placa d’aspecte brut, però amb roca franca
L2 50 m IV+
llarg similar a l’anterior, podem muntar reunió al final del llarg per evitar el fregament de les cordes o a l’inici del següent llarg en un arbret
L3 35 m V
sortim per una fissura esglaonada fins l’extrem dret de la paret, seguidament s’escala amb tendència a l’esquerra fins una reunió força incomoda
L4 35 m V+
anem a cercar el díedre que presenta un rocam bastant precari, seguidament es flanqueja un xic a la dreta per continuar per una placa de roca franca
L5 35 m IV+
llarg força estètic que ronda per fissures i esperons amb una mica d’ambient
L6 35 m IV+
escalada per placa fins un sostret que superem per la dreta
Descens:
Seguim per la carena fins al cim i pel vessant oposat i desgrimpem uns 10 metres aprox. fins una sabina.
Un ràpel de 45 metres aprox. ens deixa enmig de la tartera del Barranc de Namperes.
Davallem per la tartera fins la ruta del Congost del Mu on continuem per l’esquerra fins on tenim estacionat el vehicle.
Breu:
Una aproximació curta ens deixa al peu d’una escalada clàssica per una línea força encertada.
La via presenta les assegurances justes i contades, amb algun que altre aleje, però que es deixa auto-protegir en certa mesura.
Sense ser una roca molt atractiva, l’escalada paga prou la pena per l’entorn ens el que transcorre.
Escalada no recomanada en els mesos d’estiu i dies de calor intensa.
Tot plegat, em gaudit de les vistes i d’una bona jornada d’escalada per aquestes contrades.
Cordada: PeP & PeP
Breu:
Una aproximació curta ens deixa al peu d’una escalada clàssica per una línea força encertada.
La via presenta les assegurances justes i contades, amb algun que altre aleje, però que es deixa auto-protegir en certa mesura.
Sense ser una roca molt atractiva, l’escalada paga prou la pena per l’entorn ens el que transcorre.
Escalada no recomanada en els mesos d’estiu i dies de calor intensa.
Tot plegat, em gaudit de les vistes i d’una bona jornada d’escalada per aquestes contrades.
Cordada: PeP & PeP
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada