Una de les muntanyes més mítiques de Guipúscoa
Al cim del Hernio hi ha multitud de creus en record de diferents promeses i peticions; entre elles, un calvari de velles creus de pedra d'on pengen una sèrie de cèrcols i quadrats de ferro.
La tradició diu que tenen el poder de curar aquelles persones que passin per un d'ells, per la qual cosa és comú fer la cerimònia de passar el cos per dins del cèrcol a la recerca de la millora general.
Tots els diumenges del mes de setembre es realitzen romeries, la gent puja amb cintes de colors vermells, verds i blanques (o, com antany, blaus, roses i grogues) i els creients resen i encenen llums en record dels seus difunts: les argizaiolas , espelmes molt fines que s'enrotllen en una taula.
Desnivell: + 660 metres aprox.
Distància: 9,50 Km. aprox.
Punt de partida: Iturriotz (caserio)
Des de Villabona-Amasa per la carretera GI-2631, es pren la carretera cap a Iturriotz.
Veure punt de partida a Google Maps.
Ruta:
Iturriotz, GR-34, Collado de Zelatun, refugi lliure Erniozaleak, Hernio, Aizpel, refugi lliure Erniozaleak, Collado de Zelatun, Gazume, cabana, GR-34, Iturriotz
Recorregut:
Sortim pel costat esquerra del caserío d’Iturriotz, pel GR-34, en suau pujada que transita per un verd i ufanós bosc.
Seguim, sense pèrdua, el camí fins arribar al Collado de Zelatun, fonda amb servei de restauració força sol•licitat.
Abandonem el GR-34 i continuem pel sender, molt marcat, en mantinguda pujada fins una mena de collet on girem cap a l’esquerra fins al refugi lliure Erniozaleak.
Guanyem els últims metres fins al capdamunt del Hernio, coronat per un munt de creus de tota mena.
Gaudim del paisatge i de les esplèndides vistes, podem distingir clarament el Amboto, altre cim molt apreciat d’Euskadi.
Baixem fins al refugi lliure Erniozaleak i just al davant hi ha la (miraculosa) creu amb uns cercles de ferro, que segons diuen les llegendes, si pases per dintre dels mateixos el treu tots els mals.
Mantenim la tradició per si de cas, mai se sap, ens passem els cercles de ferro i ja es veurà el resultat.
Continuem pel camí, en direcció Nord-est, per la carena, fins el proper cim de l’Aizpel, que ens ofereix noves vistes i bones vistes del Hernio.
Desfem el camí fins el refugi lliure Erniozaleak i seguidament fins al Collado de Zelatun.
En aquest punt, abandonem el camí de pujada i ens desviem en sentit Nord-oest en clara direcció al cim de Gazume.
Sense gaires marques ni fites, intuïtivament anem cercant el millor trajecte que ens duu al capdamunt del cim de Gazume.
Cim que disposa d’una característica destral i d’unes idònies vistes del Hernio i dels voltants.
Continuem en direcció Nord-est, en clara davallada, sense marques ni fites, per on es veu més trepitjat, fins a una cabana de pastors.
Un preciós Milà reial vola majestuosament pels prats de pastura a la recerca d’alguna presa.
Seguim davallant, sense pèrdua, pel corriol que ens duu còmodament fins enllaçar amb el GR-34 i camí de pujada.
A continuació, desfem tot el camí de pujada fins al caserío d’Iturriotz.
Breu:
Cim molt apreciat i popular a Guipúscoa, un munt de caminants de tota mena ens han fet costat tota l’excursió, tret del Aizpel i del Gazume.
Una bona ruta, per gaudir de la muntanya amb diferents ingredients i curiositats afegides.
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.
Els caminants: Josep i Mercè
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada