Pollegó Inferior [fals] 2375per les Coves dels Talibans i la Gran Diagonal

---

Cercant noves rutes pel Pedraforca

El Pedraforca és una emblemàtica muntanya de Catalunya, situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà. Té una forma molt peculiar, formada per dues carenes paral•leles (els pollegons) unides per un coll (l'Enforcadura). El Pollegó Superior té una altitud de 2.506,4 metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2.496,7 metres) i el Pollegó Inferior de 2444,8 m. L'Enforcadura se situa a 2.356,2 m i té una tartera a cada banda. La singularitat de la seva forma, junt amb el fet que el massís no forma part d'una serralada pròpiament dita han convertit la muntanya en una de les més famoses del territori català. El massís de Pedraforca està declarat paratge natural d'interès nacional, i l'entorn forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Hi ha moltes llegendes al voltant de la muntanya del Pedraforca, i per això ha estat i és considerada una muntanya màgica. Una de les llegendes més difoses diu que la nit de Sant Silvestre (31 de desembre) les bruixes es reuneixen al Pedraforca[8] i salten i ballen per sobre de les argelagues. 

Desnivell: + 1.000 metres aprox.

Distància: 8,50 Km. aprox.

Punt de partida: Dipòsit d’aigua (poper a Coll de Jou).
Prenem la carretera de Saldes cap al mirador de Gresolet. Després d’un marcat revolt trobem a mà esquerra una mena d’esplanada o aparcament. Des d’aquest punt neix una pista per l’esquerra, que marxa casi en sentit contrari. Seguim per la pista esmentada uns quant metres fins arribar a un dipòsit d’aigua, antiga zona d’extracció minera de l’empresa Carbones Pedraforca . Estacionem el vehicle al seu voltant.

Ruta: 
Dipòsit d’aigua - Coll de Jou - Costa Ventajola - Torrent de Cal Ninot - Pont de Roca - Cova dels Talibans - Feixa Alta - Gran Diagonal - Tartera - Pollegó Inferior [fals] - Enforcadura - Tartera de Saldes - PR C127 - Coll de Jou - Dipòsit d’aigua

Recorregut: 
Continuem per la mateixa pista fins arribar propers al planell de Coll de Jou des d’on surt, per la dreta, una pista secundària que va remuntant fent ziga-zagues. Avancem fins a trobar un rètol que ens indica el camí de Prat de Reo. Abandonem la pista en aquest punt i comencem a remuntar decididament pel mig del bosc. Xino-xano, sense defallir, anem guanyant cota mentre arribem a una mena de mirador on podem contemplar els nostre primer objectiu del dia, la Cova dels Talibans. Seguim pujant, creuem el Torrent de Cal Ninot fins casi tocar la paret Sud del Pedraforca. Un corriolet marxa molt proper a la paret, incòmode i poc definit en algun tram. Arribem a una mena de tartera que baixa de la canal ubicada sota el gran pont de roca. Remuntant la mena de tartera ja es divisa una corda abans del pont de roca. Ens calcem els estris e iniciem la grimpada, prou vertical però al mateix temps bastant fàcil fins a la corda instal•lada. En cas de dubte es pot assegurar tranquil•lament si fora necessari des de l’inici de la corda. Seguidament flanquegem cap a la dreta fins a l’inici del pont de roca. Ara s’ha de flanquejar en diagonal per l’interior del pont de roca. Aquest flanqueig és el tram més difícil de la jornada. Una grimpada-escalada no gaire complicada de III+ o IV segons l’apreciació, però que presenta una roca molt polida i a cops humida. Hi ha una corda instal•lada que ens facilitarà la progressió, tot i que és millor assegurar-se amb la pròpia corda, donat el estat de la corda fixa que no inspira gaire confiança. Els parabolts de la corda fixa ens serviran de reunió per l’assegurament. Sortim a l’altre banda del pont de roca a una canal herbosa. Ara remuntem aquesta canal d’uns 20 metres aprox. fins al final de la mateixa . Per la dreta grimpem uns metres i ens situem a una mena balconet. Seguidament avancem per un corriolet, força aeri, uns 15 metres. A continuació desgrimpem uns metres fins a la boca del túnel de la Cova dels Talibans. Un costerut túnel de 50 metres aprox. de llargada i 7 d’amplada aprox. Grimpem fàcilment per l’interior del túnel , sense encordar, amb la roca polida i algun pas aïllat de III. Sortim del túnel i remuntem, amb tendència cap a l’esquerra, per situar-nos a la Feixa Alta. Agosarades línees d’escalada solquen les imponents parets de la cara Sud del Pedraforca. Ara davallem un xic vorejant les parets fins a trobar l’inici de l’inconfusible Gran Diagonal. Pugem per aquesta lleixa, una concessió que dóna la cara Sud, amb una amplada suficient com per no tenir “pati” o sensació aèria. Anem grimpant una bona estona fins arribar a la part superior on trobem el punt més compromès que disposa d’una cadena que ens facilitarà la progressió. Sortim de la Gran Diagonal i flanquegem fins a la tartera que baixa del collet entre el Pollegó Inferior i el Pollegó Inferior [fals]. Remuntem aquesta costeruda tartera fins a tocar del collet esmentat. Seguidament girem cap a l’esquerra, intuïtivament, fins al capdamunt del Pollegó Inferior [fals] amb una cota de 2375 metres. Fem l’àpat del dia a corre-cuita doncs hem invertit més temps del previst. En front tenim el Pollegó Superior circumdat per un munt d’excursionistes, ben diferent de la nostra solitària ruta. Una estona per l’observació i reprenem la marxa continuant pel fil del Pollegó un quans metres fins que ens permet baixar a la tartera que puja de Gósol. Remuntem un xic fins a l’enforcadura i comencen la davallada per la transitada tartera. Tot i que el nou camí traçat per evitar el desgast de la tartera és molt pretensiós, la baixada continua sent molt feixuga. Hi baixat diverses vegades per la tartera i sempre m’ha semblat una baixada molt incòmoda. Anar fent una llarga estona i arribem al trencall que per l’esquerra surt un corriol que ens duria al refugi. Naltros seguim recte avall una bona estona fins a trobar el sender PR C127, també anomenat Pedraforca 360º. Prenem aquest sender per la dreta que ens durà al dipòsit d’aigua sense pèrdua. Després d’un bon tros arribem molt a prop de Coll de Jou. Per finalitzar davallem un altre cop per les pistes que ens porten fins al dipòsit d’aigua de nou. Ben arribats a l’aparcament el dia dóna pas a la nit ben il•luminada per una omnipresent lluna.

Breu: 
Atractiva i entretinguda ruta amb diferents ingredients, que creua la cara Sud del Pedraforca pel seu punt més feble. Una concessió que permet assolir diferents puntes d’aquest tant conegut i concorregut massís del Pedraforca. Donat el desgast de les instal•lacions fixes que hi trobarem a les Coves dels Talibans, és aconsellable dur el material propi per a una major seguretat. Durant l’ascensió, fàcilment veurem un munt de gralles que ronden els estimballs de l’imponent cara Sud. Un dia solejat ens ha permès gaudir d’una completa jornada de muntanya.

Els caminants: Josep - PeP - Xavi

Pedraforca 360º / PR-C 127

---

PR-C 127, la ruta que envolta la muntanya 

Itinerari circular per l'emblemàtica muntanya del Pedraforca, dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, que permet contemplar espectaculars vistes de tots els seus vessants. Es discorre al peu del massís entre frondosos boscos per antics camins històrics com el Camí dels Bons Homes, el dels Minaires o la ruta dels Segadors, tot gaudint de singulars paisatges molt ben conservats com la magnífica vall del torrent de les Mulleres i la baga de Gresolet. Les restes d'antigues mines de lignit a cel obert a prop de coll de Jou i la presència del castell medieval d'origen càtar de Gósol parlen del passat més recent i llunyà d'aquestes terres d'alta muntanya. 

---

Desnivell: +/- 1.140 metres aprox.

Distància: 18 Km. aprox.

Punt de partida:
Gósol. Per la C-16 (Eix del Llobregat) en direcció cap al túnel del Cadí, prenem la carretera B-400 fins a Gósol. Estacionem el vehicle a la plaça major.

Ruta: 
Gósol – Font Terrers – Font de la Roca – El Collell – Refugi Lluis Estasen – Coll de Jou – Coll del Cap de la Creu - Gósol

Recorregut: 
Sortim de la plaça major pel carrer Pablo Picasso i seguidament girarem a l’esquerra fins a la plaça on hi ha un safareig i una font amb cap de bou. Seguim pel carrer cimentat fins sortir de la població per una pista de terra. En poca estona, prenem un sender que s’endinsa pel serrat de la Muga. Continuem pel sender, sense pèrdua, fins a l’àrea de picnic de Font Terrers. En tot moment tenim com a decorat de fons, la cara Sud del Cadí, encara força innivada. Deixem a l’esquerra diversos camins i seguim recte, pel costat dret de la bassa per un corriol que ens apropa fins a la torrentera de la Coma dels Carners. En aquest punt abandonem el camí que segueix recte i regirem cap a l’esquerra tot endinsant-nos pel bosc. Més endavant sortim a un prat envoltat de pi negre. Anem deixant enrere la vall, flanquejats pels estètics cims de Costa Cabirolera, Comabona, entre d’altres que formen el Cadí. Passem entre roques i seguim per la vall del riu Cerneres, planejant, sense perdre cota fins a la Font de la Roca. Ara seguim fins al Collell, un magnífic mirador a dues bandes. Per un costat tenim tot el Cadí i per l’altre sens desplega l’airós Pollegó Superior del Pedraforca. Per l’esquerra continua el camí dels Bons Homes, naltros seguim la pista per la dreta, que ve del mirador de Gresolet. Seguim la pista esmentada, mentre passem pel las torrenteres que desaigüen les parets de la cara Nord del Pedraforca. Abans d’arribar al petit telefèric d’aprovisionament del refugi Lluis Estasen, surt un corriol a mà dreta que en poca estona ens situa a la Jaça dels Prats on es troba el refugi. Fem una aturada tècnica i un mos mentre guaitem les reptadores parets de la esquerpa cara Nord, farcida de clàssiques vies d’escalada de renom. Abandonem el sender que ens duria a l’enforcadura i prenem el sender, un xic per sota, que pertany al PRC 127. Un corriol que transcorre pel mig del bosc fins al Coll de Jou. Atents a les marques del PR travessem els prats i continuem per les restes de l’antic camí ral de Saldes a Gósol. Ara caminem flanquejats per les magnifiques parets del Pollegó Inferior on s’hi identifica la transitada Gran Diagonal que dóna pas al cim del Pollegó. Anem fent camí, i en la proximitat de Gósol trobarem el Cap de la Creu, un mirador indicador de tots els cims del voltant com el Cap de la Gallina Pelada entre d’altres. En poca estona entrem a la coneguda població de Gósol.

Breu:
Un ruta rodona (360º) caminada per tot el perímetre del massís del Pedraforca. Un PR que perfectament assenyalat ens anirà descobrint totes les cares d’aquesta màgica muntanya. Un dia solejat ens ha permès gaudir d’una completa jornada de muntanya.

Els caminants:
Gloria – Jesús – Josep – Josep Mª - Mercè – Miguel - Mònica – PeP – Santi


   

Cresta del PedraforcaPics de Cabirols 2318El Calderer 2497

---

Una cresta pel Massís de “les bruixes”

Itinerari:
El mirador – Refugi Lluis Estasen – Tartera – Cresta de Cabirols – Cabirol Inferior – Cabirol Superior – El Gat – El Calderer – L’enforcadura – Tartera – Refugi Lluis Estasen – El mirador

Punt de partida: Mirador de Gresolet. 

Des de Saldes prenem la carretera del Mirador de Gresolet que ens duu fins el Mirador de Gresolet, on estacionem el vehicle. 

Veure punt de partida a Google Maps.  

Aproximació:
Deixem el cotxe a l’aparcament del mirador i ens dirigim al refugi Lluís Estasen. 

Seguim pel sender PR-123 que du a la tartera que baixa de l’enforcadura i ruta normal d’ascensió al Pollegó Superior. 

Un cop als peus de la tartera anem derivant a la dreta tot buscant caòticament, sense cap marca ni fita, el cordal de la mateixa Cresta de Cabirols.

Cresta:
Ens enfilem per la mateixa per un caos de pedres, sense cap línea concreta, tot buscant la ruta més evident amb trepades fàcils fins el Pic de Cabirols. 

Tenim davant nostre una visió aèria del refugi així com dels cims de l’Alt Berguedà i de la Cerdanya.

Davant mateix es troba un fals cim on trobem les primeres dificultats. 

Un pas delicat i molt aeri ens acosta a una mena de torreta on si troba la instal•lació del primer ràpel. 

Des d’aquí tenim una perspectiva singular de les orelles del gat. 

Un ràpel de 30 metres llargs fins la bretxa Est del gat. 

Ràpel espectacular amb un timball de cal Déu fins una còmoda reunió, amb un pitó idoni per a muntar reunió. 

Som al damunt, concretament al clatell del famós gat. 

Dins de l’esmenta’t gat sortim per una xemeneia de III+ i anem a buscar la segona instal•lació de ràpel situada sota l’orella Oest del gat. 

Un segon ràpel, no tan espectacular, de 28 metres que conclou a la coneguda bretxa Oest del gat. 

Aquí finalitzen varies de les vies d’escalada de la cara Nord, entre elles la gran clàssica via Homedes.

Seguim en simultani les marques vermelles que ens condueixen fins el collet de la cova des d’on s’observa plenament el Calderer. 

En aquest punt unes pintades ens mostren el camí a seguir per anar a cercar el Calderer. 

Anem flanquegant unes plaques inclinades, penjades sobre el buit. 

Tot seguit una ample canal pedregosa ens porta a l’aresta. 

Una aresta amb passos de III, fàcil però molt aèria. 

Seguim el cordal de la mateixa tot superant una placa de III com a últim obstacle de rellevància abans de fer cim. Ja hi som al Calderer. 

Hi ha l’opció de continuar per terreny equipat amb cadenes fins el Pollegó Superior i tornar per la canal de la Verdet. 

Naltros ja no teníem més hores de sol i vam enfilar avall. 

Unes marques grogues ens aniran guiant fins a l’enforcadura per reprendre el camí de tornada per la tortuosa tartera.

Breu:
La Cresta del Pedraforca és espectacular, tot un repte, impressionant així com llarga. 

Aquesta cresta mostra les dues cares del massís ben contrastades. 

La cara Sud, solejada, la més transitada amb la seva enforcadura tan característica. 

L’altra, la cara Nord, fosca, obaga, freda amb desnivells que treuen l’alè i que fan que alguns trams de la cresta presentin un ambient molt aeri. 

Una cresta dintre del Pedraforca, una muntanya singular que va ser bressol de l’escalada a Catalunya.

Als anys 20 la paret Nord va ser tot un repte per l’escalada catalana. 

Passarem per diversos cims que coronen la paret Nord i pel damunt del tant anomenat i peculiar gat. 

Una cresta potent, del tot recomanable.

Cordades: Felipe i Miquel + Josep i Mercè