Una cresta pel Massís de “les bruixes”
Itinerari:
El mirador – Refugi Lluis Estasen – Tartera – Cresta de Cabirols – Cabirol Inferior – Cabirol Superior – El Gat – El Calderer – L’enforcadura – Tartera – Refugi Lluis Estasen – El mirador
Aproximació:
Deixem el cotxe a l’aparcament del mirador i ens dirigim al refugi Lluís Estasen. Seguim pel sender PR-123 que du a la tartera que baixa de l’enforcadura i ruta normal d’ascensió al Pollegó Superior. Un cop als peus de la tartera anem derivant a la dreta tot buscant caòticament, sense cap marca ni fita, el cordal de la mateixa Cresta de Cabirols.
Cresta:
Ens enfilem per la mateixa per un caos de pedres, sense cap línea concreta, tot buscant la ruta més evident amb trepades fàcils fins el Pic de Cabirols. Tenim davant nostre una visió aèria del refugi així com dels cims de l’Alt Berguedà i de la Cerdanya. Davant mateix es troba un fals cim on trobem les primeres dificultats. Un pas delicat i molt aeri ens acosta a una mena de torreta on si troba l’ instal•lació del primer ràpel. Des d’aquí tenim una perspectiva singular de les orelles del gat. Un ràpel de 30 metres llargs fins la bretxa Est del gat. Un ràpel espectacular amb un timball de cal Déu fins una còmoda reunió, amb un pitó idoni per a muntar reunió. Som al damunt, concretament al clatell del famós gat. Dins de l’esmenta’t gat sortim per una xemeneia de III+ i anem a buscar la segona instal•lació de ràpel situada sota l’orella Oest del gat. Un segon ràpel, no tan espectacular, de 28 metres que conclou a la coneguda bretxa Oest del gat. Aquí finalitzen varies de les vies d’escalada de la cara Nord, entre elles la gran clàssica via Homedes. Seguim en simultani les marques vermelles que ens condueixen fins el collet de la cova des d’on s’observa plenament el Calderer. En aquest punt unes pintades ens mostren el camí a seguir per anar a cercar el Calderer. Flanquegem unes plaques inclinades, penjades sobre el buit. Tot seguit una ample canal pedregosa ens porta a l’aresta. Una aresta amb passos de III, fàcil però molt aèria. Seguim el cordal de la mateixa tot superant una placa de III com a últim obstacle de rellevància abans de fer cim. Ja hi som al Calderer. Hi ha l’opció de continuar per terreny equipat amb cadenes fins el Pollegó Superior i tornar per la canal de la Verdet. Naltros ja no teníem més hores de sol i vam enfilar avall. Unes marques grogues ens aniran guiant fins a l’enforcadura per reprendre el camí de tornada.
Breu:
La Cresta del Pedraforca és espectacular, tot un repte, impressionant així com llarga. Aquesta cresta mostra les dues cares del massís ben contrastades. La cara Sud, solejada, la més transitada amb la seva enforcadura tan característica. L’altra, la cara Nord, fosca, obaga, freda amb desnivells que treuen l’alè i que fan que alguns trams de la cresta presentin un ambient molt aeri. Una cresta dintre del Pedraforca, una muntanya singular que va ser bressol de l’escalada a Catalunya. Als anys 20 la paret Nord va ser tot un repte per l’escalada catalana. Passarem per diversos cims que coronen la paret Nord i pel damunt del tant anomenat i peculiar gat. Una cresta potent, del tot recomanable.
Cordades: Felipe i Miquel + Josep i Mercè
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada