Lo Piolet

Cercant noves rutes pel Pedraforca

El Pedraforca és una emblemàtica muntanya de Catalunya, situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà. Té una forma molt peculiar, formada per dues carenes paral•leles (els pollegons) unides per un coll (l'Enforcadura). El Pollegó Superior té una altitud de 2.506,4 metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2.496,7 metres) i el Pollegó Inferior de 2444,8 m. L'Enforcadura se situa a 2.356,2 m i té una tartera a cada banda. La singularitat de la seva forma, junt amb el fet que el massís no forma part d'una serralada pròpiament dita han convertit la muntanya en una de les més famoses del territori català. El massís de Pedraforca està declarat paratge natural d'interès nacional, i l'entorn forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Hi ha moltes llegendes al voltant de la muntanya del Pedraforca, i per això ha estat i és considerada una muntanya màgica. Una de les llegendes més difoses diu que la nit de Sant Silvestre (31 de desembre) les bruixes es reuneixen al Pedraforca[8] i salten i ballen per sobre de les argelagues.

Desnivell: + 1.000 metres aprox.

Distància: 8,50 Km. aprox.

Punt de partida: Dipòsit d’aigua (poper a Coll de Jou).
Prenem la carretera de Saldes cap al mirador de Gresolet. Després d’un marcat revolt trobem a mà esquerra una mena d’esplanada o aparcament. Des d’aquest punt neix una pista per l’esquerra, que marxa casi en sentit contrari. Seguim per la pista esmentada uns quant metres fins arribar a un dipòsit d’aigua, antiga zona d’extracció minera de l’empresa Carbones Pedraforca . Estacionem el vehicle al seu voltant.

Ruta:
Dipòsit d’aigua - Coll de Jou - Costa Ventajola - Torrent de Cal Ninot - Pont de Roca - Cova dels Talibans - Feixa Alta - Gran Diagonal - Tartera - Pollegó Inferior [fals] - Enforcadura - Tartera de Saldes - PR C127 - Coll de Jou - Dipòsit d’aigua

Recorregut:
Continuem per la mateixa pista fins arribar propers al planell de Coll de Jou des d’on surt, per la dreta, una pista secundària que va remuntant fent ziga-zagues. Avancem fins a trobar un rètol que ens indica el camí de Prat de Reo. Abandonem la pista en aquest punt i comencem a remuntar decididament pel mig del bosc. Xino-xano, sense defallir, anem guanyant cota mentre arribem a una mena de mirador on podem contemplar els nostre primer objectiu del dia, la Cova dels Talibans. Seguim pujant, creuem el Torrent de Cal Ninot fins casi tocar la paret Sud del Pedraforca. Un corriolet marxa molt proper a la paret, incòmode i poc definit en algun tram. Arribem a una mena de tartera que baixa de la canal ubicada sota el gran pont de roca. Remuntant la mena de tartera ja es divisa una corda abans del pont de roca. Ens calcem els estris e iniciem la grimpada, prou vertical però al mateix temps bastant fàcil fins a la corda instal•lada. En cas de dubte es pot assegurar tranquil•lament si fora necessari des de l’inici de la corda. Seguidament flanquegem cap a la dreta fins a l’inici del pont de roca. Ara s’ha de flanquejar en diagonal per l’interior del pont de roca. Aquest flanqueig és el tram més difícil de la jornada. Una grimpada-escalada no gaire complicada de III+ o IV segons l’apreciació, però que presenta una roca molt polida i a cops humida. Hi ha una corda instal•lada que ens facilitarà la progressió, tot i que és millor assegurar-se amb la pròpia corda, donat el estat de la corda fixa que no inspira gaire confiança. Els parabolts de la corda fixa ens serviran de reunió per l’assegurament. Sortim a l’altre banda del pont de roca a una canal herbosa. Ara remuntem aquesta canal d’uns 20 metres aprox. fins al final de la mateixa . Per la dreta grimpem uns metres i ens situem a una mena balconet. Seguidament avancem per un corriolet, força aeri, uns 15 metres. A continuació desgrimpem uns metres fins a la boca del túnel de la Cova dels Talibans. Un costerut túnel de 50 metres aprox. de llargada i 7 d’amplada aprox. Grimpem fàcilment per l’interior del túnel , sense encordar, amb la roca polida i algun pas aïllat de III. Sortim del túnel i remuntem, amb tendència cap a l’esquerra, per situar-nos a la Feixa Alta. Agosarades línees d’escalada solquen les imponents parets de la cara Sud del Pedraforca. Ara davallem un xic vorejant les parets fins a trobar l’inici de l’inconfusible Gran Diagonal. Pugem per aquesta lleixa, una concessió que dóna la cara Sud, amb una amplada suficient com per no tenir “pati” o sensació aèria. Anem grimpant una bona estona fins arribar a la part superior on trobem el punt més compromès que disposa d’una cadena que ens facilitarà la progressió. Sortim de la Gran Diagonal i flanquegem fins a la tartera que baixa del collet entre el Pollegó Inferior i el Pollegó Inferior [fals]. Remuntem aquesta costeruda tartera fins a tocar del collet esmentat. Seguidament girem cap a l’esquerra, intuïtivament, fins al capdamunt del Pollegó Inferior [fals] amb una cota de 2375 metres. Fem l’àpat del dia a corre-cuita doncs hem invertit més temps del previst. En front tenim el Pollegó Superior circumdat per un munt d’excursionistes, ben diferent de la nostra solitària ruta. Una estona per l’observació i reprenem la marxa continuant pel fil del Pollegó un quans metres fins que ens permet baixar a la tartera que puja de Gósol. Remuntem un xic fins a l’enforcadura i comencen la davallada per la transitada tartera. Tot i que el nou camí traçat per evitar el desgast de la tartera és molt pretensiós, la baixada continua sent molt feixuga. Hi baixat diverses vegades per la tartera i sempre m’ha semblat una baixada molt incòmoda. Anar fent una llarga estona i arribem al trencall que per l’esquerra surt un corriol que ens duria al refugi. Naltros seguim recte avall una bona estona fins a trobar el sender PR C127, també anomenat Pedraforca 360º. Prenem aquest sender per la dreta que ens durà al dipòsit d’aigua sense pèrdua. Després d’un bon tros arribem molt a prop de Coll de Jou. Per finalitzar davallem un altre cop per les pistes que ens porten fins al dipòsit d’aigua de nou. Ben arribats a l’aparcament el dia dóna pas a la nit ben il•luminada per una omnipresent lluna.

Breu:
Atractiva i entretinguda ruta amb diferents ingredients, que creua la cara Sud del Pedraforca pel seu punt més feble. Una concessió que permet assolir diferents puntes d’aquest tant conegut i concorregut massís del Pedraforca. Donat el desgast de les instal•lacions fixes que hi trobarem a les Coves dels Talibans, és aconsellable dur el material propi per a una major seguretat. Durant l’ascensió, fàcilment veurem un munt de gralles que ronden els estimballs de l’imponent cara Sud. Un dia solejat ens ha permès gaudir d’una completa jornada de muntanya.

Els caminants: Josep - PeP - Xavi