Lo Piolet

L’etapa reina

Fitxa de l’etapa:
Distància: 55 km.
Senyalització: molt deficient
Ruta: Visegrad-Kisoroszi-Tahitótfalu-Pócsmegyer-Szigetmonostor-Szentendre-Bekasmegyer-Gsillaghegy-Rómaifürdö-Obuda-Budapest

Presentació de l'etapa:
Una etapa completa amb diferents ingredients que la fan molt interessant. Ciclarem per l’interior de l’interessant illa de Szentendre (1). L’última etapa on anirem gaudint dels últims moments d’aquesta aventura que vam iniciar ja fa un grapat de dies i de quilometres. La pluja, per acomiadar-se, ens ha acompanyat tota la jornada, tot un detall. L’arribada a Budapest (3), amb el Parlament de Budapest (4) de fons, posa el punt emotiu després d’haver aconseguit l’objectiu proposat i sense cap enrenou important que destacar.

Descripció de l'etapa:

Sortim de Visegrad per la mateixa carretera incòmoda i transitada que vam descriure ahir. Afortunadament als 4 quilometres aprox. anem a trobar una barcassa que ens transbordarà al poble de Kisoroszi dintre de l’illa de Szentendre (1) per ciclar més còmodament i conèixer aquest tros de terra al mateix temps. Un cop fet el desembarcament, comencem a ciclar mentre el plugim ens dóna la benvinguda per fer la guitza. La pluja, insistent, no ens va abandonar fins que no vam abandonar l’illa; potser no volen forasters. Anem avançant fins la població de Tahitótfalu on ens refugiem dintre una pastisseria amb l’intenció d’evitar, encara que sigui una estona, l’insistent pluja. Tot i el mal temps, és l’última etapa i l’afrontem amb moltes ganes de gaudir dels últims instants. Seguim la ruta i passem en primera instancia per la població de Pócsmegyer i tot seguit arribem a Szigetmonostor. En aquesta darrera població hem de prendre un altre barcassa que ens transbordarà fora de l’illa i retornarem a la ruta habitual. Un cop fet el desembarcament, altre cop, trobarem en escassos metres un exclusiu carril bici que ens du fins a l’interessant població de Szentendre (2) on ens acomodem per fer l’àpat del dia. Reprenem la marxa, mentre la pluja continua fent-se notar. Ara si, les senyalitzacions tornen a aparèixer. El carril bici va alternant trams de terra on ens acabem d’enfangar per donar-li més al•licient a l’etapa final. Una ciutat gran que costa de travessar fins arribar a la banda oposada del Parlament de Budapest (4). Un impressionant edifici que ens servirà de teló de fons per certificar la triomfal arribada a Budapest (3) i la fi de la llarga travessia que hem dut a terme fins arribar a aquest punt.

Comentaris:
(1) L’illa de Szentendre (en hongarès: Szentendrei-sziget) té uns 31 km de llargada amb una amplada màxima de 3,8 km, i és la segona més gran de la part hongaresa del Danubi. L’illa està situada a uns 30 km al Nord de Budapest.
(2) Szentendre és una ciutat al costat del riu Danubi, al comtat de Pest. És coneguda pels seus museus (especialment el Museu Etnogràfic a l'aire lliure), galeries i artistes. A causa del seu aspecte pintoresc, amb un passeig a ran de riu, s'ha convertit en una destinació popular per a turistes que s'allotgen a Budapest. Hi ha moltes instal•lacions, incloses les botigues de souvenirs i restaurants, que atenen a aquests visitants.
(3) Budapest és la capital de Hongria, així com el seu principal centre industrial i comercial. La ciutat té 1.712.210 habitants (2009). És la novena ciutat en tamany de l’Unió Europea. L’àrea metropolitana de Budapest compta amb una població de 2,38 milions de habitants. La ciutat de Budapest és el resultat de l’ unificació en 1873, ocupant amb dos costats del riu Danubi, de las ciutats de Buda y Óbuda, a la riba dreta , amb Pest, a la riba esquerra. El clima de Budapest és templat, amb estius calorosos i hiverns freds i curts. Reconeguda com Patrimoni de la Humanitat, compta amb molts altres atractius en el contexte internacional. Entre ells es troben las vistes de la ciutat des de el riu Danubi, el Castell de Buda, el Pont de les Cadenes, la Plaça dels Herois, el Parlament, el Bastió dels Pescadors, la Basílica de Sant Esteve, monuments antics i medievals, esglésies, castells, i edificis amb arquitectura d’estil turc, barroc, clàssic, romàntic, renaixentista, eclèctic i modernista, 223 museus y galeries (incloent algunes amb col•leccions d’alt nivell internacional). L’any 1934, Budapest va rebre el títol de Ciutat de Balnearis per ser la capital que disposa de més pous d’aigües medicinals i termals del món, coneguda per alguns com la capital mundial de les aigües medicinals. La seva xarxa és única: el rendiment de les aigües termals, amb temperatures de 21 a 78 graus centígrads, que brollen de 118 fonts naturals y dels pous artificials, supera els 70 milions de litres diaris. A Budapest es troben coneguts banys termals públics: Balneari Gellért (Gellért fürdő), Balneari Széchenyi (Széchenyi fürdő) el balneari europeu més gran, Balneari Lukács (Lukács fürdő), Balneari Rudas (Rudas fürdő), Balneari Király (Király fürdő) i Balneari Rác (Rác fürdő).
(4) El Parlament de Budapest, construït pel arquitecte Imre Steindl (1839-1902), professor de la Universitat Técnica, és d’estil neogòtic. La construcció del Parlament va començar el 12 d’Octubre de 1885. Ara conté la corona de Sant Esteve, el símbol del país, en el Saló de la Cúpula.

Allotjament:
Per visitar Budapest (3) necessitarem com a mínim un parell de dies. Per aquest motiu vam triar l’alberg Fortuna, amb tot tipus de comoditats i proper a l’estació de metro per poder accedir fàcilment al cor d’aquesta interessant ciutat.

Breu:
L’entrada a Budapest (3) després de ciclar durant un grapat de dies amb tot tipus d’inclemències meteorològiques és força eufòrica. Arribats al Parlament de Budapest (4) i mentre fem la foto finish amb l’impressionant parlament de fons, el cap va barrinant un recull d’imatges i sensacions de tota la travessada. La satisfacció, òbviament és molt gran. Una satisfacció donada per haver dut a terme un projecte imaginat i elaborat mesos enrere. Al final de tot projecte sempre es fa un resum i el resultat de tot plegat és una experiència i una aventura fantàstiques. Esclar que hi han agut moments durs, com a totes les coses d’aquest món, però ha sigut molt més gratificant del que ens esperàvem. Hem dut a terme un gran projecte, un més entre d’altres, mentre el cap ja va barrinant el proper, no hi tenim remei. Potser això és una de les petites coses que ens donen motius per viure amb il•lusió. Fins la propera.