Agulles de Bavella

---

Trescant pel cor les escarpades Agulles de Bavella 

Les Aguilles de Bavella (cors: I Forchi di Bavedda) són punxes rocoses de granit vermell que dominen el turó del mateix nom. A 1218 m, el turó connecta l'Alta Rocca amb la costa est de Còrsega. Aquest massís és més petit però és molt més popular que les "aiguilles de Popolasca". El lloc es caracteritza per cims empinats, grans parets de roca i pins que es torcen pel vent. 

Desnivell: + 870 metres aprox.

Distància: 12 Km. aprox.

Punt de partida: Coll de Bavella.
Des de la població de Zonza, per la carretera D-268 arribem al Coll de Bavella. Estacionem el vehicle a un dels diversos aparcaments que disposa.

Ruta: 
Coll de Bavella - GR 20 - Variant GR 20 - Bocca di U Truvone - pas de cadenes - Bocca Pargulu - GR 20 - Coll de Bavella

Recorregut: 
Sortim del Coll de Bavella, situat a 1218 metres i prenem el GR 20 que tot just surt per davant. Ben a prop hi ha una mena de turonet, amuntegament de pedres, amb la Mare de Déu de les Neus al capdamunt. En poca estona abandonem el GR esmentat i prenem, per la dreta, la variant alpina del GR 20 que disposa de marques de pintura grogues en tot el seu recorregut. El camí ràpidament s’enfila decididament entre les erosionades roques amb formes capritxoses que donen cabuda a l’imaginari. El camí cerca la ruta més lògica entremig de les diverses puntes i agulles de granit. Muntanya amunt, fent marrades, arribem a la Bocca di a Truvone que ens ofereix noves i airoses perspectives de les agulles.
Continuem per un seguit de tobogans fins al pas de les cadenes. Un pas de 15 metres aprox. que disposa d’un parell de cadenes i dos esglaons metàl•lics per superar còmodament l’escassa dificultat amb seguretat. Voregem per l'esquerra les esveltes agulles de l'Acellu i l'Ariettu. Continuem, sense pèrdua, muntanya amunt fins un característic forat a la roca, flanquejat per una airosa i ben plantada agulla a la seva esquerra.
Més endavant arribem a la Bocca Pargulu, punt més alt de la volta, amb una cota de 1662 metres. Des d’aquest punt, el camí davalla clarament per sota d’unes impressionants agulles immerses en la boira. Ràpidament anem perdent cota, per la vall d’Asinau, una bona estona fins enllaçar amb el GR 20 que per la dreta prové del refugi d’Asinau. Naltros continuem per l’esquerra i seguint el GR esmentat que circula per un dens i agradable bosc.
Xino-xano, sense pèrdua, seguim planerament el llarg tram de GR que s’allunya fent amples marrades per rodejar tota la Cresta de Pargulu. Pocs quilometres, abans d’arribar, el camí ens ofereix unes esplèndides vistes de les agulles que hem travessat per damunt. El GR es torna a enlairar un grapat de metres per enllaçar amb el punt on l’havíem abandonat.
Desfem el curt tram del GR fins al mateix Coll de Bavella, on tenim estacionat el vehicle.

Breu: 
Excursió molt popular i concorreguda pels caminants ocasionals i pels caminats del llarg recorregut del GR 20 que creua quasi tota l’illa de Nord a Sud. Bona caminada que ronda per un terreny alpí i d’una gran bellesa paisatgística. Segons el nostre criteri, l’anada es molt més interessant que la tornada força llarga pel GR.
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.

Dintre de la nostra visita a Còrsega, hem dut les següents activitats:

(1)  Le sentier des douaniers

el sender litoral que ronda el Cap de Còrsega

(2)  Monte Cinto

sostre de l’illa de Còrsega

(3)  Agulles de Bavella

les alpines agulles del massís del Monte Incubine

Els caminants: Josep i Mercè

Monte Cinto 2706

---

El sostre de Còrsega 

El mont Cinto (Monte Cintu en cors), amb una alçada de 2.706 m, és el cim més alt de l'illa de Còrsega i el més conegut de l'accidentada ruta del GR20 per les grans muntanyes de l'illa. Còrsega té vora 120 pics que superen els 2.000 m d'altitud, d'entre els quals, el mont Cinto, la Paglia Orba (2.525 m) el mont Rotondo (2.622 m), el mont d'Oro (2.389 m), el mont Renoso (2.352 m) i el mont Incudine (2.134 m) són els de més anomenada. 

Desnivell: + 1.550 metres aprox.

Distància: 12 Km. aprox.

Punt de partida: Estació d’esquí d’Haut Asco.
Des de Ponte Leccia prenem la carretera D-147 que s’endinsa per la Vall d’Asco fins l’estació d’esquí d’Haut Asco. Estacionem el vehicle en l’ampli aparcament.

Ruta: 
Estació d’esquí d’Haut Asco - GR 20 - pont de fusta - GR 20 - coll de Pointe des Éboulis - Monte Cinto - coll de Pointe des Éboulis - GR 20 - pont de fusta - GR 20 - Estació d’esquí d’Haut Asco 

Recorregut: 
Al costat mateix de l’estacionament hi ha un rètol de fusta que ens mena el camí a prendre. Bàsicament hem de seguir el GR 20 fins al coll de Pointe des Éboulis, on l’abandonarem per girar cap a l’esquerra fins al cim. Iniciem la caminada pel mig d’un espectacular bosc alpí, més o menys planerament, fins creuar el torrent de Tighiettu per un pont de fusta.
A continuació el camí s’enfila, fent marrades, decididament entre blocs i passos equipats amb cadenes. Instal•lacions de cadena que, segons el nostre parer, son més útils per caminants que estan duent a terme el GR 20 força carregats i en cas de pluja. El camí no defalleix i continua amunt pel marge esquerra del barranc, flanquejant per sota les impressionants parets de Capu Borba i Bocca Borba que resten a la nostre esquerra. Xino-xano, arribem a una mena de plana on fem una aturada tècnica, mentre contemplem per on s’enarbra el camí sota les airoses agulles. Paisatge i terreny d’alta muntanya garantit.
Reprenem el camí i deixem a l’esquerra l’estany d‘Argentu per continuar, fent marrades, amunt i cercant d’esquivar el cingle que es desprèn per l’esquerra. Xau-xau, arribem al coll de Pointe des Éboulis. Coll i punt de trobada pels que continuen el GR 20, pels que accedeixen a la Pointe des Éboulis i pels que fan el trajecte d’anada i tornada fins al Monte Cinto.
Sense més demora, abandonem el GR i girem per l’esquerra cap al nostre objectiu. Inicialment hem de seguir les marques blanques que en poca estona desapareixen per continuar seguint les marques vermelles i fites que ens encaminaran sense pèrdua. Un seguit d’extenuants tobogans, en sentit Nord-est, per terreny d’alta muntanya ens apropen poc a poc al nostre destí. Més endavant, girem, per terreny més fàcil i en sentit Oest, cap al cim visiblement coronat per una senzilla creu de fusta. En poca estona ens plantem al capdamunt del Monte Cinto, sostre de Còrsega amb una cota de 2706 metres. Aprofitem les vistes que ens ofereix una finestra entre la boira que es va instal•lant pel voltant. Satisfets pel cim, fem unes fotos pel record mentre gaudim de la seva airosa perspectiva.
Reprenem la tornada i desfem el camí fins al coll de Pointe des Éboulis on fem una altre aturada tècnica. Un grapat de gralles de bec groc ronden pel voltant descaradament. Igualment un bonic Cercavores resta a l’aguait d’alguna petita almoina alimentaria.
Continuem la tornada que consisteix en desfer tot el camí de pujada. Lentament anem baixant sense presa però sense pausa, mentre fruïm d’aquest paisatge d’alta muntanya. Finalment arribem a l’estacionament on ens desfem dels estris de muntanya i anem a prendre una merescuda cervesa a la terrassa del davant.

Breu: 
Espectacular i sorprenent cim en un terreny d’alta muntanya. Còrsega ens ha sorprès pel seu sistema muntanyós, potser l'illa s’associa més amb les seves paradisíaques platges.
L’ascensió al Monte Cinto no regala res i cal transitar per terreny de grimpada i passos equipats amb un desnivell acumulat considerable.
Hem gaudit de valent d’una bona jornada de muntanya per aquestes contrades.

Dintre de la nostra visita a Còrsega, hem dut les següents activitats:
(1)  Le sentier des douaniers 
el sender litoral que ronda el Cap de Còrsega
(2)  Monte Cinto
sostre de l’illa de Còrsega
(3)  Agulles de Bavella
les alpines agulles del massís del Monte Incubine


Els caminants: Josep i Mercè

Le sentier des douaniers

---

El sender mariner que volta el Cap de Còrsega 

El Cap de Còrsega (Cap Corse) s'estén al Nord de l’illa amb uns 40 km de llarg de Nord a Sud, i de 10 a 15 km de llarg. El litoral, força accidentat, comprèn poques platges però de gran bellesa. El relleu és descendent i força abrupte fins al mar. Un terç de les torres destinades a protegir l'illa dels atacs navals, eren construïdes al voltant del Cap. 

Desnivell: + 800 metres aprox.

Distància: 24 Km. aprox.

Punt de partida: Macinaggio.
Des de Bastia per la carretera B 80 arribem a la població costera de Macinaggio on estacionem el vehicle.

Ruta:
Macinaggio - Punta Corsica - Platja de Tamarone - Torre de Santa Maria della Chappella - Platja des Illes - Cala Genovese - Cala Francese - Punta de l’Allegno - Torre de l’Agnello - Barcaggio - Tollare - Far de Cap Corse - Port Centuri

Recorregut: 
Sortim de Macinaggio, en sentit Nord, pel sender que tot just comença a ran de mar. En breu arribem a la Punta Corsica amb vistes de Macinaggio i continuem fins a la Platja de Tamarone. Seguidament deixem l’ermita de Santa Maria della Chappella a mà esquerra i arribem a la Torre de Santa Maria della Chappella. Preciosa torre de guaita a ran de mar, en runes, amb un aire místic que fa imaginar les defenses i lluites dels genovesos.
Xino-xano anem fem ruta pel sender, sense pèrdua, mentre passem per les idíl•liques cales Genovese i Francese. Més endavant, el sender es separa un xic del litoral i s’enfila decididament fins a la Punta de l’Allegno. Seguidament el sender davalla fins la Torre de l’Agnello, que permet entrar al seu interior i donar-se una idea de les condiciones que disposava.
Continuem davallant fins arribar a peu de platja per on caminem a ran de mar fins al nucli de Barcaggio. Barcaggio, petita població que disposa de pocs bars i terrasses que brinden l’oportunitat de prendre un refresc abans d’emprendre la segona part de la caminada. Seguim caminant fins al proper nucli de Tollare, encara més petit i sense cap tipus de servei de restauració. El sender s’enfila costerudament deixant avall el nucli de Tollare.
A continuació, el sender davalla decididament a una esplèndida cala per tornar a pujar fins a la carretera que arriba fins al Far de Cap Corse. Des d’aquest punt, el sender va regirant per enfilar-se per una petita vall, sense contemplacions i en sentit Sud-oest, allunyant-se de la costa.
Quan el sender es torna a apropar a la costa, el sender torna a davallar, fent marrades, fins a tocar de mar. Ja amb vistes de Port Centuri, el sender esdevé més planer, facilitant l’arribada en els últims quilometres. Entrem al nucli de Port Centuri, preciosa població marinera, encara que molt turística. Prenem un merescuda cervesa, ben fresca, mentre esperem el taxi que hem acordat per tornar a Macinaggio.

Nota: 
El sentier des douaniers forma part integrant del programa de protecció de la fauna i de la flora de l’espai protegit i ha de promoure el seu desenvolupament. La primera part es va obrir el 1993 i la totalitat del trajecte el 1998. Segons les estimacions del patronat, el camí es utilitzat per 40.000 persones cada any, sobre els 7 mesos més turístics de l'any, entre abril i octubre, això representa una mitjana de 190 persones al dia, molt a prop de les mateixes dades del GR 20 en temporada.

Breu: 
Una ruta que ronda el litoral del Cap de Corse oferint-nos unes vistes esplèndides en tot el trajecte. La ruta no te pèrdua i resta perfectament senyalada en tot moment, de principi a fi.
La caminada es pot dividir en dos trams, si es desitja: Macinaggio-Barcaggio i Barcaggio-Port Centuri, amb distancies i desnivells similars. Naltros vam preferir fer-ho tot en una sola jornada, sortint a trenc d’alba, per tornar a Macinaggio al vespre. Les combinacions de transport son dolentes o inexistents, naltros vam acordar un taxi per tornar des de Port Centuri fins a Macinaggio. A l’oficina de turisme de Macinaggio, ofereixen els telèfons de les companyies de taxi que operen per la zona.
Una caminada molt interessant per estirar les cames per aquest paisatge feréstec i 100% mediterrani.
Hem gaudit en tots els sentits d’aquesta caminada ben trobada que permet conèixer el Cap de Corse en profunditat.

Dintre de la nostra visita a Còrsega, hem dut les següents activitats:
(1)  Le sentier des douaniers
el sender litoral que ronda el Cap de Còrsega
(2)  Monte Cinto
sostre de l’illa de Còrsega
(3)  Agulles de Bavella
les alpines agulles del massís del Monte Incubine


Els caminants: Josep i Mercè