XXI Marxeta






Camins històrics de l’entorn de Mataró

Desnivell: +735 metres aprox.

Distància: 20 Km. aprox.

Punt de partida: Parc Central de Matraró.

Recorregut:
Travessem el Parc Central i seguidament pugem pel Passeig Carles Padrós i Riera de la Figuera Major cap al pas existent per sota de C-32 Autopista del Maresme. Deixem enrere el tram urbà i avancem pel Pla dels Capellans. Xino-xano anem fent via fins travessar l’antic Camí dels Contrabandistes, ara molt modificat. Continuem caminant i passem propers a la coneguda masia de Can Gener i la casa vermella, des d’un angle ben diferent. Després de passar pel costat del Centre Recreatiu Laru, arribem a la “Font dels Tres Raigs” restaurada l’any 1999 i ara possiblement seca (la mina d’aigua va passar a titularitat d’Aigües de Mataró i des de llavors funciona amb aigua de la xarxa i només quan l’empresa ho decideix). Aquí comença un itinerari molt bonic que fa un recorregut per dins dels Parc Forestal del Turó d’en Dori. En poca estona arribem al primer mirador de Mataró, ciutat del litoral mediterrani. Ara ja ens trobem a pocs metres de l‘aparcament del parc forestal on hi ha el control A i l’esmorzar. Desprès d'un breu àpat enfilem fins a la part més elevada del Parc Forestal, passant pel costat del segon mirador a la ciutat i arribarem dalt del Turó d’en Dori amb una cota de 359 metres. Aquest tram ens permet gaudir d'unes bones vistes sobre la vila d’Argentona, Montferrer i Burrac. El camí es bifurca a la dreta per fer el poc conegut “Camí de les Fites”, anomenat així perquè durant el seu recorregut podrem contemplar algunes de les grans fites, de més de 180 cm. i del segle XIX, que delimiten el terme entre Mataró i Argentona. Més endavant confluïm amb la pista del “Pont de la Vila” i girem uns pocs metres a la dreta fins a l’encreuament, on de cop, iniciem una decidida davallada pel mig del bosc. Seguim per aquest bonic corriol, que no surt als mapes, fins a confluir al camí que ve de Ca l’Espar (mal anomenat Can Gaspar) i tot flanquejant per la dreta anem fent un llarg recorregut fins a Can Nogueres. Després de poca estona, en una cruïlla, hi trobem el Control de Pas (som gairebé a Dosrius). Fem una petita volta, de baixada, per anar a conèixer la Casa Viva de Can Salvi (altrament dita Can Borràs), un territori molt especial regentat per la Berta i l’Ernest, una parella d’artistes que des de fa més de vint anys ha anat escampant per dins del seus boscos un seguit d’escultures i petites obres. Ara continuem per un recorregut molt elaborat que puja cap al Turó de la Gola per entremig del bosc, però finalment es deixa la part més elevada del Turó per retallar per les planes de la Gola i baixar per la Costa de Can Noms fins arribar a la masia de Can Noms de Manyans. Passem propers a la masia esmentada, i ens desviem per l’esquerra per remuntar l’ample camí fins una cruïlla de quatre camins. Seguim per la dreta on, després de passar pel costat d’una petita caseta amb un súper xiprer, el camí es va tornant corriol i entrem en un dels trams més bonics de l’itinerari d’avui. En el seu recorregut encara descobrirem un parell de les antigues barraques de vinya, ara perdudes enmig del bosc. Un bonic i entretingut recorregut, ens portarà fins al darrere de la deixada masia de Can Castells i baixem a la Font de les basses de Can Castells, on s’ha instal•lat el control B d’avituallament. A continuació, cerquem el camí més curt que ens porti fins a la magnífica masia fortificada de Can Cabanyes i per aquest motiu baixarem pel torrent tot passant pel costat dels distingits roures africans (arbres monumentals i singulars). El camí, una mica inventat per evitar fer una volta innecessària, retalla les distàncies per entrar a Can Cabanyes. Marxem per la porta lateral i continuem la caminada torrent amunt per anar a trobar el Camí de les aigües, però abans encara ens trobarem amb una relíquia del passat, la Font Bona. Una amplia pista ens duu cap al veïnat de Sant Jaume de Traià El turonet on s’assenten les restes de l’ermita de Sant Jaume de Traià, és un indret molt interessant on destaquen uns xiprers atrotinats però amb molts anys de supervivència. Baixem cap a Can Gasarapa per anar a buscar el pas per sota de la C-32 Autopista del Maresme i remuntem el camí que puja paral•lel a l'autopista, amb la intenció d’enfilar-nos fins dalt del Turó de Cerdanyola (179 metres), mal anomenada “Montaña de la Cruz” per la gent del barri. Ultimes esbufegades i des de el cim podem gaudir d’una àmplia vista de Mataró i els seus voltants. Estem ja a la part final i el recorregut es torna més urbà però no del tot, ja que passem per la zona verda de Roques Albes i de l’antic Saltant d’aigua de Can Boada. Per la Via Europa, deixarem enrere la restaurada casa de Can Boada i entrem al Nou Parc Central fins el control d’arribada i punt final.

Breu:
Una bona caminada relativament propera a casa que ens ofereix unes vistes de Mataró i el seu voltant prou interessants. El dia tapadot i grisot no va acabar d’ engrescar-hi, però tot i això hem gaudit d’una gratificant jornada on hem descobert indrets i pinedes de molta bella estampa. Al final de la marxeta l’organització ens ha rebut amb un merescut vermut.

Els caminaires: Jordi i Josep

Print Friendly and PDF