Turó del Pou d’en Sala 1265

---

Cota secundaria amb excel•lents vistes 

El Montseny és un massís muntanyós que forma part de la Serralada Prelitoral. 

Aquest massís ha gaudit d'una gran estima popular, des de fa més d'un segle, per raó de les seves riqueses paisatgístiques, naturals i històriques. 

Està situat en el límit entre les comarques del Vallès Oriental, la Selva i Osona, com una barrera entre la Depressió Prelitoral Catalana i la Plana de Vic. Està separat de les Guilleries per una fractura. 

Desnivell: + 865 metres aprox. 

Distància: 14,50 Km. aprox. 

Punt de partida: Club de Polo Sant Antoni. 

Bé des de Seva o des de Viladrau, per la carretera GI-520, entre els quilometres 4 i 5 anem a cercar el trencall que dona accés al Club de Polo Sant Antoni de Viladrau. 

Entrem uns metres pista per aquesta pista i estacionem el vehicle pel voltant. 

Veure punt de partida a Google Maps. 

Ruta: 

Club de Polo, Collet de les Tres Termes, Pla de la Castanyeda, Serrat de l’Oriol, Turó de l’Oriol, Turó del Pou d’en Sala, Pedreres de les Navages, Turó de la Terma d’en Planes, Coll de Font Pomereta, Pla de les Lloses, Gorg Negre, Club de Polo 

Recorregut: 

Sortim en direcció Sud, vorejant el Club de Polo, caminant per l’ample pista fins que l’abandonem per la dreta, recte serà per on tornarem. 

Anem pujant suaument per la pista i obviem una primera pista per la dreta (continuem per l’esquerra) i més endavant obviem una segona pista per l’esquerra (continuem per la dreta) fins arribar al Collet de les Tres Termes. 

En aquest punt, continuem per un camí tot fent una mica de drecera, per sortir novament a una pista que ens duu en poca estona al Pla de la Castanyeda. 

Esplèndid racó ple magnífics castanyers mil•lenaris que transmeten una inquieta tranquil•litat.

Continuem per la pista en direcció Oest fins que la pista regira en sentit Sud-est enfilant el Serrat de l’Oriol. 

Atents, obviem primerament la pista de l’esquerra (continuem per la dreta) i seguidament obviem la pista de la dreta per continuar per un corriol a mà esquerra que remunta decididament. 

Sense pèrdua, seguim el corriol que remunta amb decisió i que ronda integrament per la carena del Serrat de l’Oriol, mentre un parell d’ovelles ens observen encuriosides. 

Passem pel Collet del Roure i un seguit de turonets sense definir fins al capdamunt del Turó del Pou d’en Sala. 

Un turó rodó coronat per una senyera, que ens ofereix unes esplèndides vistes de tot l’entorn. 

Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC. Un repte que ens ofereix l’ascensió a un munt de cims que d’altre manera no hi pujaríem, sovint per desconeixement.

Després de la contemplació, continuem endavant i passem per les Pedreres de les Navages per anar a sortir a una pista. 

Seguim per l’esmentada pista fins a una cruïlla on continuem per l’esquerra.

Passem pel Turó de la Terma d’en Planes i prosseguim fins que abandonem la pista, atents, per apropar-nos per l’esquerra al Coll de Font Pomereda. 

Continuem en franca davallada, seguint el corriol que transita pel mig d’espectaculars fagedes. 

Arribem a un trencall, per la dreta continuaríem fins a Sant Segimon, i continuem davallant per l’esquerra propers al Torrent dels Rentadors. 

Xau-xau, anem davallant pel camí que ronda per mig de boscos de gran bellesa mentre passem pel Pla de les Lloses. 

Més endavant, arribem a un trencall, cal estar atents, que ens duu directament per la dreta al Gorg Negre. 

Una raconada d’una bellesa esplèndida amb un salt d’aigua i una petita bassa d’aigua transparent.

Reposem i gaudim del silenci mentre fem l’observació herpetològica d’una posta de Gripau comú.

Desfem el camí i tornem al camí que havíem abandonat anteriorment per continuar davallant. 

Xino-xano, caminem pel mig del frondós bosc fins arribem a una mena de plana on trobarem una tanca feta amb troncs gruixuts. 

Passem pel damunt de l’esmentada tanca i prosseguim endavant per una pista força atrotinada. 

Arribem a la cruïlla de pistes, on havíem continuat per la dreta al inici de l’anada, i seguim tot recte endavant fins on tenim estacionat el vehicle. 

Breu: 

Esplèndida caminada dintre del sempre espectacular massís del Montseny. 

Un ruta que ronda per alzinars, castanyers, fagedes, corriols, carenes, camins, torrents i salts d’aigua d’una bellesa exultant. 

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquest massís tan preuat. 

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els caminants: Jesús i Josep

Matagalls 1698per l'obaga del Matagalls

---

Trescant per l’obaga del Montseny 

El Montseny és un massís muntanyós que forma part de la Serralada Prelitoral. 

Aquest massís ha gaudit d'una gran estima popular, des de fa més d'un segle, per raó de les seves riqueses paisatgístiques, naturals i històriques. 

Està situat en el límit entre les comarques del Vallès Oriental, la Selva i Osona, com una barrera entre la Depressió Prelitoral Catalana i la Plana de Vic. El Montseny està constituït per tres conjunts muntanyosos ben diferenciats: el Pla de la Calma; el turó de l'Home i les Agudes; i, finalment, el turó de Matagalls. Aquests tres conjunts estan units entre si per colls. El Pla de la Calma és un dels contraforts del massís i està situat a la part més occidental; s'uneix amb el turó de Matagalls (1.697,2 m) pel coll de Collformic. El turó de Matagalls està unit a la carena del turó de l'Home (1.705,8 m) i de les Agudes (1.705,4 m) pel coll de Sant Marçal, que constitueix la capçalera de la conca del riu Tordera. Una gran part d'aquest massís es correspon amb l'espai protegit del Parc Natural del Montseny, establert l'any 1977 i gestionat per la Diputació de Barcelona des del 1977. Fins a l'any 1977 el Montseny no va ser classificat com a Parc Natural, gràcies al treball del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Com a ratificació de l'interès de la zona, el 28 d'abril de 1978, la UNESCO ("Programa home i Biosfera") va declarar aquest parc reserva de Biosfera, i que forma part d'una xarxa internacional de zones protegides representatives dels principals tipus d'ecosistemes mundials. 

Desnivell: + 695 metres aprox. 

Distància: 12,20 Km. aprox. 

Punt de partida: Coll de Bordoriol. 

Per la carretera GIV-5201 si venim de Viladrau o Per la carretera BV-5114 si venim de Campins, arribem a l’estacionament de Can Bordoriol.

Veure punt de partida a Google Maps. 

Ruta: 

Coll de Bordoriol, Font dels Pastors, Coll de Joan, Sant Francesc d’Assis, Camí de la Font dels Llops, Font dels Llops, Camí a Font Rupitosa, Font de l’Avet Blau, Font Rupitosa, Serrat dels Rocs, Coll d’Ordials, Serra dels Salaverts, Matagalls, Collet de l’Home Mort, Coll Pregon, Camí de Coll Pregon, Coll Sabènia, Coll de Joan, Sant Francesc d’Assis, Coll de Bordoriol 

Recorregut: 

Sortim de Coll de Bordoriol, en sentit Sud-oest, per la pista i en poca estona ens desviem a mà dreta per fer donar una ullada a la Font dels Pastors. 

Continuem, sense pèrdua, per la pista fins al Coll de Joan on hi ha una capelleta de Sant Francesc d’Assis. 

En aquest punt, obviem la pista de l’esquerra que es el camí de tornada, i seguim per la pista de la dreta o Camí de la Font dels Llops. 

Xino-xano caminem entre precioses i frondoses fagedes fins a la Font dels Llops. 

Continuem per l’obaga el Matagalls, pel Camí a Font Rupitosa fins la Font de l’Avet Blau i seguidament fins la Font Rupitosa. 

Esplèndides fonts, totes, que brollen neta, cristal•lina i refrescant aigua. 

No cal remarcar, també, la sensació d’assossec que es respira enmig d’aquests extraordinaris boscos. Avancem per la mateixa pista fins la seva fi, on regirem a mà esquerra per un corriol inicialment poc definit. 

Ara pugem per un costerut corriol que transita per la Serra dels Rocs, per terreny més esquerp, mentre es van obrint les vistes de Viladrau. 

Xau-xau, arribem al Coll d’Ordials on girem a mà esquerra per continuar per la Serra dels Salaverts. 

Ja es divisa la silueta dels Matagalls amb la seva omnipresent creu que el caracteritza. 

En poca estona, seguint el fil de la carena,ens plantem al capdamunt del Matagalls amb una cota de 1.698 metres d’alçada, cim que està inclòs en el llistat dels 100 cims de la FEEC. 

Al cim es troba un vèrtex geodèsic (referència 294106001), juntament amb una creu de dimensions considerables, dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer. En aquesta creu, entre altres plaques, n'hi ha una en record del també mossèn Jaume Oliveras i Brossa, excursionista, en memòria de qui es creà la Travessa Matagalls-Montserrat. Aquesta cursa de resistència, en un primer moment, sortia des d'aquest punt, però d'uns anys cap aquí comença primer al Coll Formic i actualment al nucli del Brull. 

Des del cim del Matagalls podem contemplar moltes muntanyes dels Pirineus, d'entre les quals el Cadí, el Puigmal, el Puigllançada o el Canigó. També es pot veure una gran part de les serralada Litoral i la serralada Prelitoral (Collserola, Montnegre i el Corredor, Sant Llorenç del Munt, el Garraf, Santuari del Far, Cingleres de Tavertet...) Es pot observar la plana de Vic i moltes muntanyes dels prepirineus, com el Montsec, les Guilleries i el Pedraforca. 

Desprès de fer un mos i de l’obligada contemplació, reprenem la caminada, en davallada i sentit Est fins el Collet de l’Home Mort. 

Abandonem la carena per davallar, endinsant-nos pel bosc, fins al Coll Pregon on podem observar un homenatge a Pau Casals.

Al nostre entendre, amb tots els respectes, no som partidaris d’anar omplint la muntanya de plaques, monuments i tota mena de simbolismes. Crec que s’hauria de vetllar, guardar, mantenir la natura en el seu pur i legítim estat. 

Obviem el camí de la dreta que ens duria al Coll de Sant Marçal i continuem per l’esquerra tot seguint la pista o Camí de Coll Pregon. 

Còmodament caminem per la pista fins al Coll Sabènia on cal estar atents, veure fites, doncs abandonarem la pista en breu per continuar per un corriol.

Un corriol que ens mena decididament fins al Coll de Joan i capelleta de Sant Francesc d’Assis. 

Només ens resta seguir la pista fins al Coll de Bordoriol on tenim estacionat el vehicle. 

Breu: 

Esplèndida caminada, ruta serena i tranqui-la, lluny de les transitades rutes que venen de Coll Formic i Coll de Sant Marçal. 

La caminada ronda per esplèndides fagedes i nombroses fonts que resten a l’obaga del Matagalls. 

El punt culminant el trobarem al cim, un cim de referència amb molta historia al darrere. 

Tot plegat, hem gaudit d’una bonica i tranqui-la caminada per aquestes contrades.  

Els caminants: Gloria, Jesús, Josep i Mercè

Les Agudesvia Itzi IV+

---

Una de les escasses vies d’escalada clàssica al Montseny 

Montseny / les Agudes / Via Itzi

Punt de partida: carretera BV-5114.
Per la carretera BV-5114, passat Santa Fe, deixem el vehicle al quilometre 23,8 en un petit estacionament per a tres vehicles aprox.
Veure el punt de partida a Google Maps. 

Aproximació: 50 minuts aprox.
Sortim enfront de l’estacionament per un corriol que s’enlaira decididament.
Seguim pel corriol esmentat, a estones poc definit, en forta pujada fins una tartera. 

Continuem propers a la tartera fins trobar un ressalt que grimpem fins l’aresta separada per dues canals.

En un arbre a peu de l’aresta trobarem l’inici de la via.

Llargs :
L1 30 m III / IV / IV+
sortim per l’aresta fàcilment per blocs fins el desplom que es supera amb un pas atlètic 
L2 40 m III / IV- / IV / IV+
continuem per unes plaques amb passos atlètics aïllats 
L3 30 m III / IV / IV+ / III
cerquem la ferma i vertical placa de la dreta 
L4 50 m II / III / IV
llarg un xic desdibuixat que es pot fer al gust fins sortir al capdamunt dels graons dels Castellets

Descens: 
Crestegem fins el proper cim de les Agudes, cim inclòs en el llistat “100 cims, un repte d’altura” de la FEEC.
Seguidament , baixem fins la collada Sesagudes i prenem el PR cap a Santa Fe.
Passem per la Font de Briançó i més endavant, abandonem el PR esmentat que continua per la dreta. Naltros continuem recte per una pista que s’endinsa per la Jaça de les Eugues.
Sense pèrdua, continuem fins la tartera per on havíem pujat i davallem per la mateixa fins a l’estacionament.

Breu: 
Al cim de les Agudes hi havíem pujat de moltes maneres, només ens faltava pujar-hi escalant.
Una via relativament fàcil, amb passos de més dificultat, idònia per iniciar-se en l’escalada de via llarga.

Via semi-equipada que disposa, sinó la desequipen, d’una assegurança en els passos més compromesos i d’una altre assegurança en les reunions.
Escalada amb bona roca força atractiva per l’entorn que l’envolta.
Tot plegat, hem gaudit d’una escalada plaent dintre de l’esplèndid Parc Natural del Montseny. 

Cordada: PeP & PeP

 

Volta pel Montseny [sostres del Massís]Les Agudes 1705 - Turó de l’Home 1705 - Turó Gros 1640la Forca del Montseny i l’Abraçada eterna

---

Estirant les cames pels sostres del Massís del Montseny 

El Montseny és un massís muntanyós que forma part de la Serralada Prelitoral. Aquest massís ha gaudit d'una gran estima popular, des de fa més d'un segle, per raó de les seves riqueses paisatgístiques, naturals i històriques. Està situat en el límit entre les comarques del Vallès Oriental, la Selva i Osona, com una barrera entre la Depressió Prelitoral Catalana i la Plana de Vic. Està separat de les Guilleries per una fractura.
El Montseny està constituït per tres conjunts muntanyosos ben diferenciats: el Pla de la Calma; el turó de l'Home i les Agudes, i, finalment, el turó de Matagalls. Aquests tres conjunts estan units entre si per colls. El Pla de la Calma és un dels contraforts del massís i està situat a la part més occidental; s'uneix amb el turó de Matagalls (1.697,2 m) pel coll de Collformic. El turó de Matagalls està unit a la carena del turó de l'Home (1.705,8 m) i de les Agudes (1.705,4 m) pel coll de Sant Marçal, que constitueix la capçalera de la conca del riu Tordera.

Desnivell: + 735 metres aprox.

Distància: 12 Km. aprox.

Punt de partida: Santa Fe del Montseny.
Des de Sant Celoni prenem la carretera BV-5114 que ens duu sense pèrdua fins a Santa Fe del Montseny on estacionem el vehicle. Cal consultar i tenir en compte que en dates assenyalades, la circulació de vehicles queda restringida per evitar aglomeracions, hi s’ha de prendre un bus que surt des de la població de Campins.

Ruta:
Santa Fe - riera de Santa Fe - Torre d’en Leonard - Casa Partida - la Forca del Montseny (1) - Cal Trompo - Pla dels Ginebrons - el Convent - Font de Briançó - Collada Sesagudes - Les Agudes -Collada Sesagudes - Coll Sacarbassa - Coll Sesbasses - Turó de l’Home - Coll Pregon - Coll de Pla Amagat - Turó Gros - Pla dels Pous - l’Aveteda - l’Abraçada (2) - Font de Passavets - Santa Fe 

Recorregut:
Al costat mateix de l’estacionament podem observar les enormes sequoies de Can Casades. Comencem a caminar en sentit Nord-est, passem pel costat de Santa Fe i creuem un pont que en situa a l’altre marge de la riera de Santa Fe. Deixem per la dreta la casa Torre d’en Leonard i un xic més endavant l’enigmàtica Casa Partida. Seguidament ens dirigim cap a Cal Trompo i abans d’arribar, prenem un corriol que per la dreta, en poca estona, ens duu fins a la Forca del Montseny (1). Una de les diverses curiositats que amaga el Massís del Montseny. Tornem al camí i passem pel costat de Cal Trompo fins al primer trencall que prenem per la dreta. Continuem pel mig de fantàstiques fagedes pel Pla dels Ginebrons mentre un petit grup de porcs senglars fuig davant la nostra presencia. Xino-xano arribem fins el Convent ubicat al Pla de l’Espinal. Seguim pel costat esquerra del Convent i creuem, amb atenció, la carretera BV-5114. De l’altre costat surt un corriol senyalitzat amb marques vermelles, que s’enfila muntanya amunt pel mig de frondoses fagedes. Xino-xano, sense pèrdua,anem seguint els indicadors i les marques vermelles mentre anem guanyant cota. Al nostre pas, trobem un Cercavores que ens observa amb cautela, bonic ocell resident al nostre país i relacionat en àmbits de muntanya.  Més endavant, arribem a la Font de Briancó on fem una petita aturada aprofitant la fresca aigua que raja. Continuem en sentit Nord-est fins al Collada Sesagudes i seguidament pel seu cordal fins al cim de Les Agudes, primer cim del dia. Cim inclòs en el llistat “100 cims, un repte d’altura” de la FEEC. Avui les vistes son esplèndides, doncs ahir va bufar el vent amb intensitat. Podem distingir el Matagalls, Serra d’Ensija, Pedraforca, Serra del Cadí, Serralada del Montnegre, el Maresme, la Mola i l’omnipresent Montserrat entre d’altres. Fem les fotos pel record i reprenem la caminada desfent el camí fins al Collada Sesagudes. A continuació, en sentit Sud-oest, anem seguint per la carena obviant els cims secundaris. Xau-xau, deixem enrere el Coll Sacarbassa i Coll Sesbasses. Enfilem l’últim repetjó fins al capdamunt del Turó de l’Home, segon cim del dia i sostre del Massís del Montseny. Novament les vistes que s’estenen son excepcionals, fins i tot podem veure la ciutat de Barcelona. Reprenem la marxa i en sentit Sud-est fins al Coll Pregon i continuem per una pista que ronda per la esquerra del poc interessant Puig Sesolles. Continuem en sentit Est fins al Coll de Pla Amagat i a continuació enfilem els darrers metres fins al capdamunt del Turó Gros, tercer cim del dia. Altre cop les vistes que disposem som magnifiques, podem veure la silueta de tota la carena que hem trescat. A continuació, en sentit Nord, anem baixant per un corriol perdedor i poc definit, que circula fent ziga-zagues pel Pla dels Pous. Més endavant, pel mig del bosc, arribem a una pista que prenem i seguim per la dreta. Ara còmodament, anem seguint la pista atents a una desviació que hem de prendre per anar a veure la segona curiositat amagada de l’excursió. En el tercera desviació que ofereix la pista, l`hem d’abandonar i prendre un corriol que s’endinsa al bosc per l’esquerra. Un corriol amb els primers metres poc definits i que davalla decididament pel mig d’una impressionant Aveteda. Més endavant el corriol gira cap a la dreta i hem d’estar atents per trobar l’Abraçada (2), una petita fita ens indica la seva ubicació. Un altre de les diverses curiositats que amaga el Massís del Montseny. Seguim pel mateix corriol fins a sortir novament a la pista que havíem abandonat. Sense pèrdua, anem seguint les indicacions fins a la Font de Passavets, amb un minso rajolí d’aigua i embrossada per milions de fulles. Continuem i creuem, amb atenció, la carretera BV-5114 per seguir avançant per l’altre vessant. Novament caminem per un camí que circula sota una espectacular fageda. Gaudint l’aquest esplèndid camí, sense pèrdua, arribem a Can Casades amb les seves sequoies com a punt de referència. Arribem a l’estacionament on donem per finalitzada aquesta interessant jornada de muntanya.

Curiositats:
(1) diu la llegenda de la Forca del Montseny que algú va deixar fa més de mig segle una forca oblidada al capdamunt d’un faig quan era estret i jove. Amb el pas dels anys el faig va créixer i va anar engolint la forca que resta com clavada.
(2) l’Abraçada te enllaçats eternament un avet i un faig. Diu la llegenda que fa molt i molt temps hi havia un noi i una noia que no es coneixien de res. Un dia els joves anaven passejant pel bosc i es van trobar. Ell va pensar que ella era molt maca i es van enamorar. Ella era filla del castell de Montsoriu i ell fill del castell de Montclús i les dues famílies estaven enfrontades. Durant un temps els dos enamorats es veien d’amagat al bosc però arribà el moment en què les seves famílies ho van descobrir i els van prohibir veure’s mai més. A la noia la van tancar a la torre més alta del castell de Montsoriu i al noi el van enviar a la guerra, amb la mala fortuna que el van ferir de mort i ella en saber-ho, tenia tanta pena que no volia ni menjar. Ella també va morir. La història va acabar molt tràgicament i les famílies es van adonar del que havien fet i que no havien volgut parlar amb els seus fills, però van decidir com a penitència portar els cossos dels seus fills al bosc del Montseny on s’havien conegut i enterrar-los en aquell indret. I com a símbol del seu amor etern van néixer dos arbres: el faig que simbolitza la noia i l’avet que simbolitza el noi i van créixer abraçats.

Breu:
No hi ha millor manera de finalitzar l’any que fent muntanya. Interessant caminada que recull diferents ingredients per fer més complerta la caminada. El Massís del Montseny disposa d’una gran diversitat de sorprenents paisatges, fauna i flora que no deceben en cap moment. Tot plegat, hem gaudit d’una perfecte jornada de muntanya en tots els sentits.

Els caminants: Josep - Mercè - Sergi

Volta pel Montseny [més oblidat]Turó de Sant Elies 999 - Turó de la Cova 1101 - Turó del Samon 1272Turó de Pi Novell 1225 - Turó d’en Cuc 1237 - el Suï 1319

---

Trescant pel Montseny més oblidat 

El Montseny és un massís muntanyós que forma part de la Serralada Prelitoral. Aquest massís ha gaudit d'una gran estima popular, des de fa més d'un segle, per raó de les seves riqueses paisatgístiques, naturals i històriques. Està situat en el límit entre les comarques del Vallès Oriental, la Selva i Osona, com una barrera entre la Depressió Prelitoral Catalana i la Plana de Vic. Està separat de les Guilleries per una fractura. 

Desnivell: + 1.015 metres aprox.

Distància: 16 Km. aprox.

Punt de partida: Refugis del Montseny (urbanització).
Des de l’AP7 prenem la sortida 11 cap a Sant Celoni. Continuem per la C-35 i en poca estona prenem a mà dreta la carretera BV-5301 cap a Santa Maria de Palautordera i seguim fins al proper Sant Esteve de Palautordera. Abans de sortir del poble, davant del bar La Nau, prenem a mà esquerra una carretera local en direcció als Refugis del Montseny (urbanització). Seguim per aquesta carretera fins que s’acaba l’asfalt i es converteix en pista de terra. En aquest punt estacionem el vehicle pel voltant. 

Ruta: 
Refugis del Montseny (urbanització) - Alzina Rodona - Turó de Sant Elies (1) - Ermita de Sant Elies - Coll de Sant Elies - Turó de la Cova - (2) - Prat Fondo - Prat Fondo de Dalt - Turó del Samon (3) - Coll de Pi Novell - Turó de Pi Novell (4) - Coll de Pou d’en Besa - Turó d’en Cuc (5) - Coll del Roure Gros - el Suï (6) - Coll de Pou d’en Besa - Coll de Palestrins - Font dels Sotracs - Font de Borrell - Refugis del Montseny (urbanització)

Recorregut: 
Comencem a caminar per la mateixa pista i en poca estona passem pel davant de Can Planell. Seguim avançant fins a la cruïlla del Plan Saperera, abandonem la pista principal (per la que tornarem) i prenem a mà dreta una pista secundaria. Més endavant prenem un sender (fita) que s’endinsa pel bosc i en forta pujada ens duu sense pèrdua fins a la cruïlla amb la pista que ja ens durà sense pèrdua fins a l’ermita de Sant Elies. El sender passa per entre alzinars i per trams més descoberts, mentre anem obtenint unes magnifiques vistes de la zona del Matagalls, Les Agudes i Turó de l’Home. De seguida, a mà dreta, podem observar l’Alzina Rodona on val la pena aturar-se un moment. Seguim endavant fins a l’Ermita de Sant Elies, datada del segle XVII i edificada sobre una capella anterior dedicada sa Sant Elies. En un moment, ens apropem al Turó de Sant Elies (1) que disposa d’una torre de guaita forestal i unes excel•lents vistes. Tornem a l’ermita de Sant Elies que voregem pel seu costat dret i ens plantem a Collet de Sant Elies. D’ara en endavant anirem pel fil de la carena buscant els diversos colls i turons fins al Suï, amb generoses vistes a banda i banda. Xino-xano enfilem el camí tot passant pel Turó de la Cova, sempre amb més o menys pujada mantinguda, en clara direcció cap un dels dos principals objectius de la jornada. Seguim avançant pel Prat Fondo i Prat Fondo de Dalt abans d’enfilar la pujada cap al Turó del Samont (3). En poca estona assolim aquest primer objectiu de la jornada, inclòs en el repte d’altura “100 cims” proposat per la FEEC. Un cim, punt geodèsic, que disposa d’unes grans vistes, des d’on podem distingir clarament el Matagalls, Les Agudes, Turó de l’Home, Cingles de Bertí, Tagamanent, Pla de la Calma, La Mola, Montserrat i el Suï entre molts altres. Continuem per la carena i passem pel coll de Pi Novell i coll del Pou d’en Besa on hi ha una cruïlla per la que després ens desviarem a la tornada. Xau-xau anem fent via i passem pel Turó del Pi Novell (4) i Turó d’en Cuc (5) i coll del Roure Gros abans d’enfilar cap a segón objectiu de la jornada. Una costeruda pujada ens deixa dalt del Suï (6) coronat per un amuntegament de pedres, des d’on podem obtenir les mateixes grans vistes que les del Turó del Samont (3). Reposem un xic i comencem la tornada desfent el mateix camí fins al coll del Pou d’en Besa on ens desviarem a mà dreta pel camí abans comentat. El camí baixa decididament, allunyant-se de la carena fins al Coll de Palestrins que disposa d’una bassa d’aigua. En aquest punt hem d’estar atents, doncs hem i prendre un corriol a mà esquerra. Un corriol estret que inicialment davalla decididament i que més endavant es suavitza per anar a buscar la pista que ens durà a la zona del Cortés. Seguin ara per l’ampla pista i en poca estona passem per la minsa i eixuta Font dels Sotracs. Continuem sense pèrdua per la pista i passem propers a la masia del Cortés fins a la Font de Borrell. Ens aturem a remullar-nos un xic, doncs la calor colla de valent, en aquesta ben trobada font que raja aigua fresca i que disposa d’una petita bancada pel repòs. Continuem fins a la cruïlla de principi de la caminada i acabem de desfer la caminada fins a on tenim estacionat el vehicle.

Curiositats: 
(1) El turó del Sant Elies és una muntanya del massís del Montseny que té una altitud sobre el nivell del mar de 999 m. dins del municipi de Sant Pere de Vilamajor. Es troba en el darrer estrep del Pla de la Calma, sobre la vall del riu Tordera. Al cim hi ha una torre de guaita per a incendis forestals del Parc Natural del Montseny. Poc abans d'arribar al cim, hi ha l'ermita de Sant Elies de Vilamajor que dóna nom al turó i s'hi celebra un aplec cada 25 d'abril. Hi afloren materials del cambrià-ordovicià (nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme). També hi trobem afloraments de calcosquists i calcàries del devònic, juntament amb materials del carbonífer (a la base, pissarres, i a sobre, calcàries amb intercalacions argiloses). Aquest últim aflorament, però, tan sols apareix a l'oest, sota el Turó del Samont.
(2) El turó de la Cova o turó de l'Arcova és una muntanya de 1.101 metres que es troba al municipi de Sant Pere de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental entre els turons de la Moixa i de Sant Elies, en els darrers estreps del Pla de la Calma. El cim, format de pedra pissarra, té una petita cavitat que serveix de refugi per en prou feines una persona i ha donat nom al turó.
(3) El turó del Samon o del Samont és una muntanya del massís del Montseny que té una altura sobre el nivell del mar de 1.272 m. Té un doble cim, molt proper entre si. Al cim més alt (1.272 metres), podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 294109001). El cim més baix es coneix com a Pleta del Samon. El seu nom prové del nom del més proper, el Samon, documentat almenys des del segle XIV. És el punt més alt del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor, erròniament atribuït al turó del Pi Novell. Està situat a la part nord del terme municipal, sota els contraforts llevantins de la Calma i en una escala sobre la vall de la Tordera, de manera que és molt més abrupte que la zona sud. Hi afloren materials del cambrià-ordovicià (nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme). També trobem afloraments de calcosquists i calcaris del devònic, juntament amb materials del carbonífer (a la base, xinxes, i a sobre, calcàries amb intercalacions argiloses). Aquest últim bosc, però, tan sols apareix a l'Oest, sota el Turó del Samon.
(4) El turó del Pi Novell és al Massís del Montseny i té una altura sobre el nivell del mar de 1.225 m. És el punt on es troben els termes municipals de Cànoves i Samalús, Montseny, Sant Pere de Vilamajor, i Tagamanent. Erròniament s'ha atribuït al turó del Pi Novell com el punt més alt del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor en detriment del turó del Samont, de 1.272 m. Situat a la part nord-oest del terme municipal, sota els contraforts llevantins de la Calma. Hi afloren materials del cambrià-ordovicià (nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme).
(5) El Turó d'en Cuc és una muntanya de 1.237 metres que es troba entre els municipis de Montseny, Sant Pere de Vilamajor i Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental.
(6) El Suï és una muntanya de 1.319 metres que es troba entre els municipis de Montseny i Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental.

Breu: 
Caminada per un Montseny menys turístic i habitual, encongit davant les omnipresents muntanyes del Matagalls, Les Agudes i Turó de l’Home. La ruta permet carenar i assolir uns cims discrets i modestos, però que disposen d’unes magnifiques vistes en totes les direccions. Tot plegat, hem gaudit d’una bona excursió pel sempre interessant massís del Montseny.

Els caminants: Josep i Mercè