Volta per Sant LlorençMura - Cova de Mura - Turó dels Ducs - Coll d’Estenalles - Pujol de la Mata

---

Volta x Sant Llorenç [camins i corriols] 

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac és un parc natural format pel massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac. 

Té una superfície protegida de 13.694 ha, repartides entre les comarques del Bages, el Vallès Occidental, el Moianès i el Vallès Oriental. 

Els seus cims principals són el Montcau (1.056,7 m) i la Mola (1.101,9 m),on hi ha el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt. 

El singular paisatge del Parc està format per cingles i monòlits de conglomerat rogenc que contrasten amb el verd de les pinedes i els alzinars que colonitzen els faldars i les canals de la muntanya. 

Desnivell: + 550 metres aprox. 

Distància:  13,50 Km. aprox. 

Punt de partida: Mura. 

Des de Matadepaera, prenem la carretera BV-1221 i BV-1223 fins a la població de Mura. 

Estacionem el vehicle al pàrquing municipal de Mura. 

Veure punt de partida a Google Maps. 

Ruta: 

Mura, font, Sant Martí, Font del Formatget, Font del Foradot, Salt de la Blanquera, Cova de Mura, Avenc dels Codolosos, Turó dels Ducs, Pla de Serrallonga, Carena de la Castanyera, Coll de la Garganta, Sant Jaume, Bassa de la Mata, Coll d’Estenalles, Coll de la Sabatera, Sesta de la Foréstega, Pujol de la Mata, Canal del Dragó, Camí de la Costa de la Mata, Font del Xasquet, Sant Antoni, Font de l’Era, Font del Carrer Nou, font, Mura 

Recorregut: 

Sortim en direcció Sud tot passant per una bonica font (sense nom), situada en un xamfrà. 

Abans de sortir del poble, deixem a mà esquerra l’església de Sant Martí. 

Continuem pel Camí de Reixac fins la cabalosa i amagada Font del Formatget.

Prosseguim i en poc, ens apropem a veure l’enclotada Font del Foradot. 

Tornem al Camí de Reixac per continuar fins el bonic Salt de Blanquera que raja amb abundància.

Prosseguim pel mateix camí i més endavant, ens desviem momentàniament per anar a veure la Cova de Mura. 

Tornem al Camí de Reixac per seguir caminant, tot passant pel costat de l’Avenc dels Codolosos.

Continuem muntanya amunt fins l'airós i planerenc Turó dels Ducs. 

Seguidament, caminem pel Pla de Serrallonga i per la Carena de la Castanyera fins el Coll de la Garganta. 

Anem regirant, en sentit Nord, mentre seguim avançant fins Sant Jaume per continuar, tot passant per la Bassa de la Mata, fins el Coll d’Estenalles. 

Seguim en manifesta direcció Nord, amb bones vistes de l’imponent Montcau per la nostra dreta.

Passem pel Coll de la Sabatera i per la Sesta de la Foréstega fins el Pujol de la Mata. 

Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 

Passem pel dintre del cim, un forat de roca que el travessa, i donem la volta al mateix per gaudir de les generoses vistes que ens ofereix.

Tornem uns metres enrere i prenem per l’esquerra un corriol que baixa per la Canal del Dragó. 

Xino-xano, anem davallant força estona per aquesta prou atrotinada canal, fins sortir al Camí de la Costa de la Mata. 

Més planerament, passem pel costat de la dissimulada i bonica Font del Xasquet. 

Seguim la caminada i passem pel costat de Sant Antoni per continuar fins a la cuidada Font de l’Era.

Seguidament, entrem pels carres de Mura per passar pel costat de la Font del Carrer Nou. 

Passem novament pel costat de la Font (sense nom) i en poca estona arribem on tenim estacionat el vehicle. 

Breu: 

Una volta més pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, que ens ofereix un munt de rutes, escalades i grimpades. 

Hem caminat per un seguit de rocs, fonts, salts d’aigua, boscos, coves, turons, arbres i corriols entre d’altres que composen aquesta ruta circular. 

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer aquestes contrades. 

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els caminants: Josep i Rafa

       

Olla de Sant Llorenç del Munt i l'ObacPunta dels Caus Cremats - Roca del Corb Castellsapera - Turó de Tres Creus - Montcau - la Mola

---

L’olla del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac 

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac és un parc natural format pel massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac. 

Té una superfície protegida de 13.694 ha, repartides entre les comarques del Bages, el Vallès Occidental, el Moianès i el Vallès Oriental. 

Els seus cims principals són el Montcau (1.056,7 m) i la Mola (1.101,9 m),on hi ha el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt. 

El singular paisatge del Parc està format per cingles i monòlits de conglomerat rogenc que contrasten amb el verd de les pinedes i els alzinars que colonitzen els faldars i les canals de la muntanya. 

Desnivell: + 890 metres aprox. 

Distància: 22 Km. aprox. 

Punt de partida: Aparcament Torre de l’Àngel. 

Per la carretera BV-1221 de Matadepera a Talamanca, passat el Km. 7, a mà dreta trobem l’aparcament habilitat de la Torre de l’Àngel. 

Veure punt de partida a Google Maps. 

Ruta: 

Aparcament Torre de l’Àngel, Pla de l’Escaiola, Punta dels Caus Cremats, Puig Codina - Collet de l´Arca, Roca del Corb, Collet Estret, Coll de Davi, Castellsapera, Coll de Tres Creus, Turó de Tres Creus, Serra de l’Obac, Coll de Boix, GR-5, Coll de Garganta, Serra de la Mata, Collet del Vent, Sant Jaume de la Mata, la Mata, Coll d´Estenalles, Coll d´Estella, Montcau, Coll d´Eres, Ruta dels 3 Monts, Carena del Pagès, Roure del Palau, Collet dels Tres Termes, el Pi Tort, la Mola, Camí dels Monjos, Can Pobla, Tombes de Can Robert, Can Robert, Aparcament Torre de l´Àngel 

Recorregut: 

Sortim en direcció Oest i creuem la carretera BV-1221 per continuar fins al Pla de l’Escaiola. 

Seguim en la mateixa direcció per apropar-nos a la Punta dels Caus Cremats.

Cerquem el seu punt feble per pujar, amb una petita grimpada, al capdamunt de la Punta dels Caus Cremats que ens ofereix les primeres vistes interessants. 

Desgrimpem i continuem fins al proper Puig Codina que ens brinda unes esplèndides vistes del majestuós massís de Montserrat entre d’altres. 

Prosseguim en direcció Nord, tot passant pel Collet de l´Arca, fins situar-nos al capdamunt de la Roca del Corb. 

Continuem en direcció Nord-oest i passem pels Collet Estret i Coll de Davi per apropar-nos a l’esvelt i ventejat Castellsapera, tot caminant per la carena del Collet Estret. 

Recerquem la canal per on grimpem, hi ha una corda per si fora necessari, i remuntem fins al capdamunt de l’airós Castellsapera. 

Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 

Aprofitem per fer el desdejuni del dia mentre fruïm del panorama en totes direccions. 

Reprenem la caminada i davallem per l’altre vessant fins enllaçar amb el GR-5. 

Caminem sense pèrdua, pel GR esmentat, passem pel Coll de Tres Creus per enlairar-nos seguidament fins al damunt del Turó de Tres Creus, també anomenat Turó de la Pola. 

Xino-xano, caminem i transitem per la carena de la Serra de l’Obac. 

Arribem al Coll de Boix i anem regirant en direcció Est fins arribar al Coll de Garganta.

Transitem per la Serra de la Mata fins el proper Collet del Vent on abandonem momentàniament el GR-5, per arponar-nos a visitar l’ermita de Sant Jaume de la Mata. 

Passem per l’ampli pàrquing habilitat i tornem a recuperar el GR-5 al Coll d’Estenalles.

Més endavant, al Coll d’Estella tornem a abandonar el GR-5 per adreçar-nos cap al cim del Montcau.

Xau-xau, anem remuntant sense defallir i sense pèrdua, pel camí clarament acotat. 

Mig grimpem els últims costeruts metres fins situar-nos sobre el cim del Montcau.

Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 

Al capdamunt, gaudim les generoses vistes de 360º mentre anem identificant tot un munt de cims amb l’ajuda de la profitosa rosa dels vents que disposa. 

També observem tot el camí que hem dut fins ara i el que ens resta fins a la Mola, inconfusible i visible clarament des d’aquest punt. 

Davallem per la vessant Est, també per un camí ben acotat, fins el Coll d’Eres. 

En aquest punt, abandonem definitivament el GR-5 i continuem per la Ruta dels 3 Monts en clara direcció Sud. 

Caminem per la Carena del Pagès i passem pel costat del Roure del Palau fins al Collet dels Tres Termes. 

Continuem pel marcat camí i passem pel costat del Pi Tort per continuar remuntant fins sortir al costat del bonic Morral del Drac. 

Obviem la Canal del Mico i afrontem els últims metres per arribar al cim de la Mola, sostre del massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. 

Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 

Cim inclòs dins del llistat dels 100 cims més emblemàtics de Catalunya, segons l'ICGC i que disposa d'un vèrtex geodèsic.

Gaudim novament de les extenses vistes amb l’ajuda d’un altre il•lustrada rosa dels vents. 

Seguidament, comencem a davallar pel Camí dels Monjos que ens duu sense pèrdua fins a Can Pobla, on tenim reservat el repòs i l’àpat del dia per restablir energies. 

Desprès del bon menjar i de la sobretaula, reprenem la caminada en clara davallada fins a les malmeses Tombes de Can Robert. 

De seguida passem per Can Robert i en poca estona arribem novament a l’aparcament Torre de l’Àngel donant per acabada aquesta Olla de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. 

Breu: 

Excel•lent caminada que ronda per gran part del massís de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. 

Igualment fem, en part, els cims més representatius del mateix. 

Caminada que transita per un seguit de camins, turons, corriols, cims, grimpades, colls, turons, collets, canals i boscos de gran bellesa. 

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquest massís tan espectacular. 

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una rodona jornada de muntanya. 

Els caminants: Gilbert, Josep i Rafa

         

Volta per Sant LlorençMorralet de la Mare de Déu - Roca Petanta - Cova de SescortsMorral del Drac - Canal del Mico - la Mola - les Foradades - Canal de les Bruixes

---

Volta x Sant Llorenç [grimpada de Cap d’Any] 

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac és un parc natural format pel massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac. 

Té una superfície protegida de 13.694 ha, repartides entre les comarques del Bages, el Vallès Occidental, el Moianès i el Vallès Oriental. 

Els seus cims principals són el Montcau (1.056,7 m) i la Mola (1.101,9 m),on hi ha el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt. 

El singular paisatge del Parc està format per cingles i monòlits de conglomerat rogenc que contrasten amb el verd de les pinedes i els alzinars que colonitzen els faldars i les canals de la muntanya.

Desnivell: + 565 metres aprox. 

Distància: 8,40 Km. aprox. 

Punt de partida: Can Robert (a data d’avui tancat).

Per la carretera BV-1221 de Terrassa a Talamanca. 

Situats a Matadepera hem d’anar a cercar el carrer Boixaderes i estacionem el vehicle el més proper possible a l’entrada de la pista (a data d’avui tancada) que donava accés a Can Robert. 

Veure punt de partida a Google Maps. 

Ruta: 

Carrer de les Boixaderes, Camí Moliner, Can Robert, Camí de Can Garrigosa, Forn de Can Garrigosa, Balma Blava, Camí Moliner, Morralet de la Mare de Déu, Roca Petanta, Coves de Sescorts, Morral del Drac,Canal de Mico, Camí dels Melindros, la Mola, Camí dels Monjos, Avenc de Can Pobla, C amí dels Monjos, Foradades de Can Pobla, SL-C 50, Canal de les Bruixes, Carrer de les Boixaderes 

Recorregut: 

Caminem fins a Can Robert per anar a cercar el Camí de Can Garrigosa. 

Més endavant, ens desviem per l’esquerra per anar a visitar el Forn de Can Garrigosa. 

De fet hi ha dos, un força malmés i l’altre forn d’obra que resta en un estat de conservació regular.

Forn de ceràmica de pilar, emprat per la cuita de peces de fang com teules, maons, tègules, cairons, etc. 

Més endavant, abandonem el Camí Moliner i remuntem decididament en direcció Est.

Grimpen un xic per situar-nos al capdamunt de l’airós Morralet de la Mare de Déu. 

Des d’aquest punt, ens apropem a visitar la propera Balma Blava o de l’Arcada. 

Tornem al camí que havíem desat i continuem fins els peus de l’altiva Roca Petanta.

Flanquegem propers a la roca, amb alguna grimpada puntial, fins a les cavitats o Coves de Sescorts. 

Continuem fins apropar-nos al gran Morral del Drac que resta corcat per una fissura amb vistes.

Seguim i grimpem una mica per anar a cercar el inici de la Canal del Mico. 

Un seguit de grapes i algina que altre branca ens permet superar sense gaires dificultats el pas equipat.

Anem a cercar el Camí dels Melindros, per fer una mica de volta abans de plantar-nos a la Mola. 

Xino-xano per corriols de tota mena, ens plantem al Coll de Cavalls i amb una prèvia grimpada continuem caminant fins sortir per sota de la Mola. 

Cim, vèrtex geodèsic, inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims de referència. 

Aprofitem per fer l’àpat del dia mentre un munt de fornits corbs voletegen pel voltant. 

Reprenem la camina pel transitat Camí dels Monjos, la ruta més popular i transitada d’accés a la Mola.

Més endavant, ens apropem a visitar l’Avenc de Can Pobla que ostenta una profunditat d’uns 50 metres aproximadament. 

Tornem al Camí dels Monjos, seguim davallant i un cop passada la roca del Cargol, prenem un corriol a má esquerra que ens duu a les Foradades de Can Pobla. 

Xau-xau continuem caminant pel camí anomenat SL-C 50 fins que l’abandonem per l’esquerra i seguim davallant per la Canal de les Bruixes. 

Sortim a un petit estacionament i continuem fins el proper carrer de les Boixaderes. 

Breu: 

Primera caminada de l’Any per rebaixar els excelsos nadalencs i prendre una mica d’aire. 

Caminada pel cor del Parc de Sant Llorenç, endinsant-nos per camins i enfilant-nos per canals amb alguna que altre grimpada, 

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquest massís tan espectacular. 

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els grimpaires: Gloria, Jesús, Josep i Mercè

Volta per Sant Llorenç del Munt Turó del Gurugú, Castellassa de Can Torres, Canal Amagada [Lucky Txei]la Panxa Contenta, el Vano, Morral del Drac, Canal del Mico, La Mola, Morral de la Codoleda

---

Cercant nous indrets per Sant Llorenç del Munt 

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac és un parc natural format pel massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac. Té una superfície protegida de 13.694 ha, repartides entre les comarques del Bages, el Vallès Occidental, el Moianès i el Vallès Oriental. 

Els seus cims principals són el Montcau (1.056,7 m) i la Mola (1.101,9 m),on hi ha el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt. 

El singular paisatge del Parc està format per cingles i monòlits de conglomerat rogenc que contrasten amb el verd de les pinedes i els alzinars que colonitzen els faldars i les canals de la muntanya. 

Desnivell: + 790 metres aprox. 

Distància: 9,50 Km. aprox. 

Punt de partida: Dipòsits de Matadepera. 

Cal anar al final del carrer de la Vista Alegre de Matadepera, situat a la punta Nord-est d’aquesta població. 

Complicat de descriure, veure a Google Maps.  

Ruta:  

Camí dels Monjos, coll de la Castellassa, Turó del Gurugú, coll de la Castellassa , Mal Pas de la Castellassa, Castellassa de Can Torres, Canal Amagada [Lucky Txei], Camí de la Senyora, Camí de la Font Soleia, collet, Panxa Contenta, collet, El Vano, Font de l’Om, Cova de la Font de l’Om, Morral del Drac, Canal del Mico, La Mola, Camí dels Monjos, Camí de la Senyora, Morral de la Codoleda, Camí dels Monjos 

Recorregut: 

Sortim pel Camí dels Monjos i en poca estona, prenem el camí de la dreta que es dirigeix cap a la Castellassa de Can Torres. 

Arribem al Coll de la Castellassa i ens desviem a mà dreta per un corriol que es dirigeix al Turó del Gurugú. 

Ample i poc conegut turó, que ens ofereix un esplèndid mirador de la Castellassa de Can Torres entre d’altres. 

Tornem al Coll de la Castellassa i continuem pel camí que havíem abandonat. En poca estona passem pel Mal Pas de la Castellassa, pas planer i estret, proper a la cinglera, peró que es creua fàcilment sense cap dificultat. 

Passem pel trencall que dona accés a la Canal Amagada [Lucky Txei], després i tornarem, i ens apropem a observar l’altiva Castellassa de Can Torres i el solitari Bolet de la Castellassa. 

Tornem enrere fins el trencall que havíem obviat i enfilem per la dreta fins la Canal Amagada.

Per l’esquerra entrem a la canal i comencem a progressar per la via equipada Lucky Txei. Un seguit de ganxos, nous i vells, ens ajuden a superar la via sense molta dificultat.

Cal recordar que la via no disposa de cap cable de vida. Abans de sortir, hi ha una campana, que es pot fer sonar a gust del consumidor.

Seguim pel corriol fins trobar el Camí de la Senyora, que seguim per la dreta una llarga estona. Caminem mentre gaudim de les vistes de l’imponent Castellassa i de tot l’entorn. 

Després de caminar un bon rato, atents a les fites, abandonem el Camí de la Senyora i enfilem un costerut corriol que per l’esquerra i amunt, ens duu al Camí de la Soleia. Continuem ara per aquest camí, que a regirant suaument cap a l’esquerra, mentre les vistes canvien. 

Noves vistes del Turó de les Nou Cabres, la Castellassa d’en Dalmau i del Morral del Drac, entre d’altres. 

Passem per sota d’un degotall d’aigua i continuem, sense pèrdua, fins un collet entre la Panxa Contenta i el Vano. 

Pugem fàcilment, en primera instancia, a la Panxa Contenta que disposa de una magnifica visió del Morral del Drac. Igualment disposa d’una bona visió de el Vano, des d’aquesta perspectiva sembla molt més dret del que es realment. 

Tornem al collet i enfilem per la cresta de el Vano, ajudant-nos de mans i peus, grimpada fàcil que li dona una mica més d’al•licient a la caminada. 

Al capdamunt, una fita ens indica la direcció a seguir. Un petit corriol ens porta fins a la Font de l’Om, eixuta en aquesta època, i a la propera Cova de la Font de l’Om, cova que travessa la paret fins l’altre costat de la cinglera.

Tornem enrere i continuem per la canal per la que anem guanyant cota pel mig dels bosc fins sortir a la ruta normal del Coll d’Estenalles a La Mola. S’ha acabat la pau. 

Continuem per aquest transitat camí, en direcció contrària a La Mola, i ens apropem a visitar el Morral del Drac. Traiem el nas per observar la visió de la seva estreta airosa finestra. 

Tornem uns metres enrere, i amb tendència a l’esquerra abandonem el camí, doncs anem a cercar la Canal del Mico. De seguida entrem per un corriol que ens porta a una mena de cova que dona pas a la canal equipada. Fem el mico, amb mans i peus, ràpidament sortim al capdamunt d’aquesta curta canal equipada. 

A continuació, seguim les fites que ens duen, sense pèrdua, a enllaçar amb la ruta normal del Coll d’Estenalles a La Mola. En poca estona arribem a La Mola, on aprofitem per un mos. 

Després del repòs, prenem el Camí dels Monjos que davalla suaument, mentre obtenim una bona vista de la Mola. 

Més endavant, quan arribem al Camí de la Senyora, abandonem el Camí dels Monjos i fem una ziga-zaga, esquerra i dreta per terreny rocallós, per prendre un corriol que es dirigeix i devalla decididament cap a el Morral de la Codoleda. 

Seguim pel corriol esmentat, deixem un trencall a mà dreta, després el prendrem, i continuem fins a la punta del Morral de la Codoleda. Esplèndid mirador, que disposa d’unes excel•lents vistes de la Castellassa de Can Torres, Plecs del Llibre i Turó del Gurugú, entre d’altres. 

Tornem enrere fins el trencall que havíem obviat abans, i prenem aquest corriol per l’esquerra. 

Xino-xano, anem davallant fins el camí que ens ha dut de bon matí al Turó del Gurugú i més endavant enllacem amb el Camí dels Monjos. 

Sense pèrdua, arribem al punt d’inici de la caminada per aquestes contrades. 

Breu: 

Bona caminada que ens permet enllaçar diferents indrets del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, per camins, pistes, corriols, corriolets, grimpades, canals i camins equipats. 

Un recorregut, amb grimpades aïllades, canals i ganxos, cercant miradors per amanir la ruta amb bones vistes. 

Una ruta més, de tantes, que podem combinar i traçar al nostre gust per aquest esplèndid massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac. 

Tot plegat, hem gaudit d’una bona jornada de muntanya en tots els sentits. 

Els caminants: Josep i Mercè

 

Roca del Salt dels Cavallsvia Aresta dels Cavalls V

---

Una de les arestes més estètiques de Sant Llorenç del Munt 

Sant Llorenç del Munt / Zona La Mola / Roca del Salt dels Cavalls / Via Aresta dels Cavalls

Punt de partida: Dipòsits de Matadepera.
Cal anar al final del carrer de la Vista Alegre de Matadepera, situat a la punta Nord-est d’aquesta població. 
Complicat de descriure, veure a Google Maps.

Aproximació: 3/4 d’ hora aprox.
Sempre en sentit Nord, anirem a estones propers al torrent i a estones mig grimpant per la roca. Creuem la pista que es dirigeix a Can Pobla i continuem sempre amunt sense perdre de vista la Roca del Salt dels Cavalls com a referència.
Camí perdedor, amb un munt de corriolets derivats, que requereix llegir el terreny amb una mica d’intuïció.

Llargs : 
L1 30 m IV / IV+ / IV / V / IV
primer llarg per escalfar fins un ressalt on és troba el pas clau i reunió un xic incomoda
L2 30 m IV / IV+ / IV / III
sortim per la dreta amb inici un xic vertical per roca que cal controlar, l’aresta va tombant fins la còmoda reunió 
L3 30 m III / IV / III l
llarg fàcil fins un petit muret amb grans còdols, roca que cal controlar igualment
L4 25 m IV+ / V / IV
llarg clau de la via, es cerca un díedre sota un desplom amb ambient i roca molt delicada, superat el pas clau , anem regirant per la dreta fins la reunió en una savina
L5 m IV+
últim llarg de cortesia amb un curt pas de bloc que requereix decisió 

Descens: 
Continuem pel llom de l’aresta un metres fins trobar una instal•lació de ràpel. Per l'esquerra fem un ràpel de 25 metres aprox. que ens situa a una canal. Seguidament es baixa còmodament per la canal esmentada fins a peu de via. 

Breu: 
Una aresta amb una línia captivadora dintre d’aquest Parc Natural de Sant Llorenç del Munt que ens ofereix una infinitat d’activitats.
Sant Llorenç disposa d’una roca que et pot agradar més o menys, que a vegades t’afegeix un plus de tensió e incertesa, però que és una de les característiques pròpies de l’escalada en aquesta zona.
Hem gaudit d’una escalada continuada i plaent que transita estèticament pel fil de l’aresta fins al capdamunt, on podrem gaudir de les excel•lents vistes de l’entorn.

Cordada: PeP & PeP