Puig de Dòrria 2547

---

Matinal per estirar les cames 

El Puig e Dòrria està separat de la Tossa del Pas dels Lladres (2663 m) i del Puigmal (2910 m) pel Pas dels Lladres, nom que indica que era utilitzat pels contrabandistes fins fa poc temps. 

Desnivell: + 690 metres aprox. 

Distància: 10,30 Km. aprox. 

Punt de partida: Collet de les barraques. 

Per la carretera N-260, des de Planoles, prenem la carretera local que es dirigeix sense pèrdua al Collet de les Barraques. 

Abans d’arribar al collet esmentat, on una barrera impedeix el pas de vehicles motoritzats, estacionem el vehicle al voltant. 

Veure punt de partida a Google Maps. 

Ruta: 

Collet de les Barraques – Serra d’Estremera - La Vaquerissa - Puig de Dòrria - La Vaquerissa - Serra d’Estremera - Collet de les Barraques 

Recorregut: 

Passem la barrera i continuem per la mateixa carretera asfaltada. 

Uns metres més endavant, prenem a mà esquerra una pista que s’enlaira suaument. 

Més endavant, en un parell de girs, sortim a la carena de la Serra d’Estremera i continuem, a mà esquerra, pel llom de la mateixa. 

Xino-xano, anem guanyant metres per un marcat corriol que ronda pel mig d'un preciós bosc.

Mentre anem pujant per La Vaquerissa, en continuada i marcada direcció Nord-oest, la vegetació va minvant mentre que les vistes panoràmiques s’eixamplen. 

Sense pèrdua i sense pausa, seguim el marcat camí mentre gaudim de les vistes del majestuós Puigmal i de la menystinguda Tossa del Pas dels Lladres. 

Uns metres abans d’arribar al Pas dels Lladres, atents a les fites, girem a mà esquerra i enfilem en direcció inequívoca i sense una traça clara, cap al nostre objectiu. 

En poca estona arribem al Puig de Dòrria, vèrtex geodèsic, amb una cota de 2.547 metres, que ens ofereix unes magnifiques vistes de l’entorn. 

Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 

Un grapat de voltors ronden majestuosament pel cel ennuvolat i ventós. 

Podem distingir entre d’altres, el Puigmal, Tossa del Pas dels Lladres, Gorrablanc, l’Olla de Nuria, Serra de Montgrony, així com un munt de cims de la Cerdanya entre d’altres. 

Després de la contemplació i d’un petit refrigeri, reprenem la tornada. 

Ens dirigim cap al Pas dels Lladres on regirem a mà dreta per començar a davallar. 

Des d’aquest punt, davallem en mantinguda baixada tot desfent el camí de pujada. 

Xau-xau, anem davallant sense pèrdua, mentre gaudim les esplèndides vistes que ens envolten i d’un grup d’isards que ronden per les costes del Puigmal. 

Sense més complicacions, arribem a la barrera del Collet de les Barraques, on tenim estacionat el vehicle. 

Breu: 

Matinal per estirar les cames amb el jovent i perquè gaudeixin d’aquest entorn immillorable. 

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més aquestes contrades. 

Tot plegat, hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els caminants: Jas, Josep, Mercè i Nur

       

Puigpedrós 2915

---

Sostre de les comarques Gironines i Sostre comarcal de la Cerdanya 

El Puigpedrós (nom preferent a la Baixa Cerdanya), o Puig de Campcardós (nom habitual a l'Alta Cerdanya), és una muntanya de 2.915 metres situada entre els municipis de Ger, Guils de Cerdanya i Meranges, a la comarca de la Cerdanya i la comuna de Porta, a l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord. 

És el cim més alt de les comarques gironines, així com el més alt de la comarca de la Cerdanya.

Desnivell: + 780 metres aprox. 

Distància: 13,70 Km. aprox. 

Punt de partida: Refugi de la Feixa. 

Propers a Puigcerdà, prenem la carretera GIV-4035 en direcció a Guils de Cerdanya i a continuació cap a l’estació d'esquí nòrdic Guils-Fontanera.

Passat l’estació d'esquí, es continua per una pista de terra força atrotinada apta (a data d’avui) per turismes (no baixos) on s’ha de circular a pas de bou fins situar-nos al propi Refugi de la Feixa. 

Veure punt de partida a Google Maps. 

Ruta: 

Refugi de la Feixa, pista de la Feixa, trencall, estany de Malniu, Serrat de les Perdius Blanques, Pic de les Molleres del Puigpedrós, les Molleres, Puigpedrós, vèrtex geodèsic, les Molleres, Pic de les Molleres del Puigpedrós, Serrat de les Perdius Blanques, estany de Malniu, trencall, pista de la Feixa, Refugi de la Feixa 

Recorregut: 

Avancem per la pista de la Feixa fins una cruïlla de camins per on abandonem la mateixa pista i prenem un camí que s’endinsa pel bosc en sentit Nord. 

Caminem sense sortir del camí, acotat per ser una zona delimitada de protecció del tristament amenaçat Gall Fer. Hi ha rètols amb les recomanacions e indicacions dels Agents Rurals. 

Al final d’aquest camí, sortim a l’Estany de Malniu, un estany natural d'origen glacial situat a l'oest de la Cerdanya a 2250 m sobre el nivell del mar, amb una superfície de 5.9 hectàrees i una fondària màxima de 13.5 metres. 

Voregem l’estany per l’esquerra i continuem en direcció Oest mentre el camí es va redreçant suaument.

De seguida, el camí puja tot dret i sense contemplacions en direcció al Roc de la Llosa.

Sortim al Serrat de les Perdius Blanques per on continuem muntanya amunt sense defallir. 

Més endavant arribem al Pic de les Molleres del Puigpedrós, porta d’entrada als altiplans de muntanya anomenats “les Molleres”. 

Avancem per aquests altiplans, sovint molls, en clara direcció al cim del Puigpedrós. 

Mentre ens apropem observem que hi han com dues puntes, la de la dreta es el cim reial i la de l’esquerra es on hi ha el vèrtex geodèsic. 

Ens dirigim primerament a la punta de la dreta, cim oficial del Puigpedrós amb una cota de 2.915 metres. 

Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 

Igualment aquest cim es el sostre de la Cerdanya i el sostre de les comarques Gironines. 

Fruïm de les esplèndides i generoses vistes mentre fem un merescut repòs. 

Reprenem la caminada i anem a visitar el punt geodèsic del ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), ubicat a l’altre punta cimera. 

Fem les fotos de compliment i comencem la davallada que passa pel mateix camí de pujada. 

La idea original era fer una ruta circular, per això hem sortit del refugi de la Feixa, però donat que s’estaven complint les prediccions meteorològiques, hem optat per tornar pel mateix camí. 

Així doncs, tornem a passar per les Molleres i pel Pic de les Molleres del Puigpedrós, per començar a davallar definitivament fins l’estany de Malniu. 

Tot baixant, se’ns ha confirmat la decisió de tornar pel mateix camí, doncs la pluja s’ha fet present.

Voregem novament l’estany i acabem de desfer tot el camí fins el refugi de la Feixa. 

Breu: 

Una caminada que ronda per un paisatge d’alta muntanya i que transita per alguns dels racons més bonics de la Cerdanya. 

Igualment aquest cim ostenta diferents etiquetes com 100 cims i sostres de comarca i província, meres excuses per aquesta excel•lent excursió. 

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè

         

Psiloritis 2456

---

El cim més elevat de l’illa de Creta 

Desnivell: + 880 metres aprox. 

Distància: 8,50 Km. aprox. 

Punt de partida: Mygero Refuge. 

Veure punt de partida a Google Maps. 

Recorregut: 

Sortim de l’atrotinat refugi Mygero Refuge situat a 1.600 metres d’altitud, en direcció Nord-est. 

Seguim el marcat camí, tot seguint les marques vermelles i a estones grogues, que ens acompanyaran fins dalt del cim. 

Muntanya amunt, caminem mentre el mar de núvols dona una esplèndida i bonica imatge de fons. 

Sense pèrdua, anem guanyant cota, fins enllaçar amb el camí que ve de l’Altipidis de Nida. 

Enllacem amb aquest camí, per continuar cap a la dreta, flanquejant per sota del cim Aghathias. 

Un xic més planerament, continuem en clara direcció Oest cap a el ja visible cim del Psiloritis. 

Un grapat de gralles de bec grog i vermell, volen a voluntat per sobre nostre mentre canvien de vessant contínuament. 

També un petit ramat de cabres ens observen atentament, al nostre pas pel marcat camí. 

Arribem a una mena de collada, on hi una imatge cedida pel National Museum of Comtemporary Art d’Atenes, En aquest punt podem gaudir de les airoses i panoràmiques vistes de les dues vessants, la que dona al Mar de Creta i la que dona al Mar de Líbia. 

Enfilem els últims metres que ens resten fins arribar al capdamunt del Psiloritis, amb una cota de 2.456 metres d’altitud. 

Dalt del cim, podem fruir de les vistes de 360º que ens ofereix, des d’on podem veure totes les serralades del voltant, el Mar Egea, Mar de Creta, Mar de Líbia, illa de Creta i la illa de Gavdos entre d’altres.

Aprofitem per fer el mos del dia al costat de la capella de pedra, que corona el cim. 

Desprès del bon repòs, comencem la davallada que passa per desfer tot el camí de pujada. 

Mentre davallem , podem observar uns voltors que planegen pausadament per l’horitzó. 

Xino-xano, anem restant cota fins arribar novament al refugi Mygero Refuge. 

Nota: 

El Psiloritis (grec: Ψηλορείτης 'muntanya alta'), històricament conegut com a mont Ida (grec antic: Ίδη), és una muntanya de Creta i el cim més elevat de l'illa, amb 2.456 metres. 

Es troba a la prefectura de Réthimno, a la meitat oest de l'illa. Fou un lloc sagrat per als minoics i, més endavant, per als grecs antics. 

La mitologia grega el fa la llar de la titànida Rea, alhora que al vessant septentrional de la muntanya es troba la cova d'Ida, on es deia que nasqué Zeus. 

Fou en aquella cova que Rea, sa mare, l'amagà per evitar que el devorés Cronos, pare dels déus fins que seria destronat pel mateix Zeus. 

La petita església, a l'àrea de Timios Stavros, feta de pedra ia l'estil de la “mita” cretenca, és única i típica del paisatge cretenc. 

Per la seva història, el seu valor geològic i mediambiental, Psiloritis forma part dels Geoparcs de la UNESCO, cosa que situa la muntanya entre els Geoparcs de gran importància a nivell mundial. 

Breu: 

Excursió pel Parc Nacional de Psiloritis, que alhora és un Geoparc Mundial de l’UNESCO, i ascendirem a través d'un paisatge únic que es va formar fa milions d'anys quan la placa tectònica d'Àfrica va començar a empènyer-se sota la placa europea. 

La ruta transita per un ambient àrid, no exempt de la bellesa unica i particular d’aquesta illa del Mediterrani. 

Tot plegat, hem estirat les cames, hem fet cim i hem gaudit enormement de la muntanya, en tots els sentits.

Els caminants: Ana, Josep, Mercè i Mikel

           

Pic de Peguera 2983

---

Una de les grans muntanyes del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici 

Desnivell: + 1.370 metres aprox. 

Distància: 23,40 Km. aprox. 

Punt de partida: Prat de Pierró. 

Des de Espot prenem la carretera d’Espot a Sant Maurici durant 4 Km. aprox. fins l’aparcament habilitat de Prat de Pierró. 

Veure punt de partida a Google Maps.

Ruta: 

Prat de Pierró, Central Hidroelèctrica de Lladres, túnel, Font Grassa, Estany de Lladres, Refugi Josep M Blanc, Estany Tort de Peguera, Estany de Trullo, Estany Negre, passarel•la, Estany de la Coveta, Estany de la Llastra, Estany Gran de Peguera, Coll de Monestero, Pic de Peguera, Coll de Monestero, Estany de Monestero, Prat de Monestero, els Fangassals, Estany de Sant Maurici, Els Encantats, Sant Maurici, pasarel-la, Camí d’Espot a Sant Maurici, Prat de Pierró 

Recorregut: 

Sortim del Prat de Pierró, per la pista de Prat de Pierró a Peguera. 

Xino-xano, arribem a una bassa artificial, on enllacem amb el Camí de l’Estany Negre. 

Prosseguim endavant i passem per un túnel, per continuar fins a la Pressa de la Font Grassa, corresponent a l’Estany de Lladres. 

Caminem ara pel GR 11-20, sense pèrdua, fins el refugi Josep Maria Blanc. 

Fem nit en aquest refugi, idíl•lica i estratègicament situat entre l’Estany Tort de Peguera i l’Estany de Trullo. 

Al matí següent, reprenem la caminada, passem pel costat del preciós Estany Negre i per una passarel•la metàl•lica continuem en direcció a la Collada de Monestero. 

No cal dir, que la ruta es exageradament fotogènica, amb tot un seguit d’estanys i vistes alpines de primer ordre. 

Passem propers a l’Estany de la Coveta i l’Estany de la Llastra, tot fruint de les magnifiques vistes. 

Més endavant, arribem a una cruïlla on abandonem el GR 11-20, per dirigir-nos clarament cap a la Collada de Monestero. 

Propers al riu Peguera, deixem a mà esquerra l’Estany Gran de Peguera, mentre anem guanyant cota fins situar-nos a la Collada de Monestero. 

Punt d’anada i tornada per ascendir a l’estètic i airós Pic de Peguera. 

Des d’aquesta collada, el Pic de Peguera sembla inexpugnable per qualsevol de les seves costerudes canals. 

Per la pujada al Peguera, anem en diagonal, seguint les fites que ens duen a cercar el punt més feble.

Anem guanyant alçada, grimpant a estones, fins arribar a una xemeneia d’uns 10 metres aprox., únic traçat pel que s’ha de grimpar_escalar amb un seguit de passos de III+ com a molta dificultat. 

Superada aquesta xemeneia, continuem grimpant per un seguit de blocs, tot seguint les fites i/o sentit comú. 

Ens poca estona ens plantem al capdamunt, d’aquest estret, alpí, esquerp i airós cim del Pic de Peguera.

Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 

El Pic de Peguera, també ostenta l’etiqueta afegida de sostre Comarcal del Pallars Jussà, dalt del cim hi ha una placa que ho testimonia. 

Per la baixada, desfem el camí de pujada, tot passant novament per la xemeneia, fins arribar un altre vagada a la Collada de Monestero. 

Fem un mos a la Collada de Monestero, mentre gaudim de les esplèndides vistes dels pics de Muntanyó, Mainera, Tuc de Saburó, Sudorn i Cresta de l’avió, entre molts altres. 

Comencem la davallada, seguint les marques de Carros de Foc, per una costeruda i terrosa pendent.

Atents a les marques, evitem en gran mesura transitar pel mig del caos (grans blocs de granit). 

Xau-xau, anem fent camí una bona estona, fins arribar l’Estany de Monestero. 

Prosseguim pel Prat de Monestero i els Fangassals, mentre la silueta dels Encantats va guanyant presencia. 

Arribem al gran i turístic Estany de Sant Maurici, que disposa d’una impressionant imatge dels Encantats, gran muntanya icònica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici. 

Passem per sota de la pressa del llac de l’Estany de Sant Maurici, per una pasarel-la que ens situa a l’altre costat. 

Ara, continuem per la còmoda pista que circula pel GR-11, fins arribar a l’Ermita de Sant Maurici i Font de l’Ermita. 

Xino-xano, continuem pel GR-11 o Camí d’Espot a Sant Maurici una llarga estona, fins arribar al Prat de Pierró, punt de inici d’aquesta caminada. 

Breu: 

Una excel•lent caminada, per conèixer aquesta part del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici.

Transirtarem per un alpí i captivador entorn de la Vall de Peguera amb els seus preciosos estanys i continuar per la, no menys, atractiva Vall del Monestero, que també disposa d’un seguit d'estanys de gran bellesa. 

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més el Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici , autèntica joia dels Pirineus. 

Tot plegat, hem estirat les cames, hem fet cim i hem gaudit enormement de la muntanya, en tots els sentits. 

Els caminants: Jesús i Josep

   

el Calderer / Pedraforcavia Estasen [original] IV+

---

La gran via clàssica que marcà el inici de l’escalada al Pedraforca 

Berguedà / el Calderer [Pedraforca] / via Estasen [original] 

Punt de partida: Mirador de Gresolet. 

Des de Saldes prenem la carretera del Mirador de Gresolet que ens duu fins el Mirador de Gresolet, on estacionem el vehicle. 

Veure punt de partida a Google Maps.  

Aproximació: 2 hores aprox. 

Des del Mirador de Gresolet seguim les marques de PR, fins el refugi Lluís Estasen. 

Continuem pel PR o Camí del Coll de Verdet fins un gran bloc enmig del camí. 

Abandonem el PR i enfilem muntanya amunt, grimpant pel torrent fins que trobem 2 trams de corda. 

Les cordes ens duen directament al inici de la via. 

Llargs: 

L0 35 m IV – 100 m caminada – 50 m grimpada 

escalem una placa força polida 

caminem 100 metres i grimpem 50 metres fins situar-nos rere el Dit de Riambau

veurem escrit ESTASEN amb pintura verda, que marca el inici de la via oficialment

L1 40 m IV / III+ 

primer llarg oficial de la via, escalem recte fins un arbre on muntem reunió. 

L2 35 m III / IV /III 

continuem escalant recte i més endavant la fletxa ens mena cap a l’esquerra

muntem reunió amb un pont de roca amb cordino i reforçat amb un alien. 

L3 30 m IV+ / IV / III 

sortim recte amunt per una petita fissura on trobarem 3 pitons 

muntem reunió amb un clau i un pont de roca 

L4 30 m IV / IV+ 

llarg essencial de la via, flanqueig aeri amb un pati impressionant anomenat “el Pitó de l’Estasen” 

muntem reunió amb dos pitons 

L5 35 m II 

sortim per una canal fins una mena de circ, anomenat “el Jardí”

L6 100 m II 

grimpem a l’ensemble propers a la gran fissura fins trobar el primer pitó, on mumten reunió

L7 35 m IV+ / IV 

escalada per una placa amb algun pas prou fi, fins el llom de la cresta 

L8 40 m II 

continuem pel llom de la cresta fins una mena de collet 

L9 40 m III+ / IV 

davallem un xic per continuar escalant per una rampa prou malmesa, fins una mena de replà 

L10 150 m aprox. III / II 

sortim per la via “original” per un llarg prou llargarut

sense reunions grimpem per la canal, sense pèrdua, fins sortir al capdamunt del Calderer 

Descens: 2 ¼ hores aprox. 

Continuem per la cresta en direcció al Pollegó Superior fins una primera instal•lació amb una cadena que ens ajuda a baixar per una estreta canal molt dreta, que finalitza amb un tram de corda. 

Remuntem un xic per cercar la segona instal•lació, costa una mica de veure, amb una cadena que ens deixa al peu d’una canal. 

Davallem per aquesta canal prou descomposta, fins enllaçar amb la tartera que prové de l’enforcadura.

Al final de la atrotinada tartera, girem cap a l’esquerra i continuem pel marcat camí fins al refugi Lluís Estasen. 

Només ens resta desfer el camí fins el Mirador de Gresolet. 

Breu: 

Escalada que s’ha de fer un cop a la vida, segons diuen. 

Clàssica entre clàssiques, la “Estasen” es la via més clàssica del Pedraforca i la via que marcà el inici de l’escalada al Pedraforca.

Una via prou exigent físicament, doncs tot plegat s’ha d’invertir unes 10 hores aprox. de cotxe a cotxe. 

La via majoritàriament està desequipada, oferint una escalada d’aventura, tot i les marques de color verd.

Tot plegat, hem gaudit d’una bona jornada d’escalada en un entorn excepcional. 

Cordada: PeP & PeP