Gola del Ter i Basses d’en Coll

---

Ciclant per arrossars i zones humides 

La Gola del Ter és la desembocadura actual del riu Ter, al municipi de Torroella de Montgrí. 

Els deltes del Ter i el del Daró —tot i que aquest darrer en un grau menor— són els responsables de la continuïtat de platges arenoses que van des de l'Estartit fins a arribar al terme de Begur. 

Desnivell: +15 metres aprox. 

Distància: 28 Km. aprox. 

Punt de partida: Torroella de Montgrí. 

Per la carretera C-31 abans de creuar el pont del riu Ter i d’entrar a Torroella de Montgrí, hi ha una petita Àrea de servei de picnic. 

Un indret idoni per estacionar el vehicle i per iniciar aquesta ruta. 

Veure punt de partida a Google Maps. 

Ruta: 

Torroella de Montgrí, Camí de la Mola de Baix, Gola del Ter (1), Camí de la Mola de Baix, Mas Pla, Carretera a Mas Pinell, pont de fusta, Camí del Rec des Coll, aguait, Gola del Rec des Coll, Basses d’en Coll (2), punt d’informació, Camí dels Eixarts, Mas Gelabert, Carretera GIV-6501, el Daró Vell, Gualta, Pont Medieval de Gualta (3), Torroella de Montgrí 

Recorregut: 

Sortim de l’Àrea de servei de picnic i de l’altre costat de la rotonda iniciem la ruta per l’ampla pista de terra. 

Còmodament, anem ciclant per Camí de la Mola de Baix, sense pèrdua, tot endavant propers a la llera del riu Ter. 

Xino-xano fruint de les vistes i del cant dels ocells, arribem al final de la pista de terra que ens vessa a la Gola del Ter (1). 

Gaudim de les relaxants vistes i girem cua desfent el camí que ens ha dut fins aquest punt. 

Un parell i mig de quilometres més endavant, girem a mà esquerra en direcció al Mas Pla. 

En aquest tram tenim la fortuna de contemplar el vol d’una espectacular Arpella pàl•lida en la proximitat, essent capaços de veure tots el detalls amb complaença. 

Sortim a la carretera de Mas Pinell per la que continuem en direcció de Mar. 

La carretera disposa d’un carril cimentat annex per la circulació de les bicicletes. 

Més endavant, abandonem la carretera esmentada i continuem per la dreta, per un camí que ens duu a un ferm pont de fusta. 

Creuem el pont i davallem un xic fins al Camí del Rec des Coll pel que seguim en direcció de Mar fins un Aguait. 

Fem les observacions d’aus oportunes i continuem ciclant fins la gola formada per propi rec i altres rius del voltant. 

Girem cua novament i en un quilòmetre i escaig, girem a mà esquerra per creuar pel mig de les Basses d’en Coll (2).

Creuem pel mis dels arrossars, lentament, per anar identificant les diferents especies d’aus. 

Sortim de l’altre banda al punt d’informació i seguim pel Carrer del Golf escassos metres per continuar per la dreta per un ample pista de terra que no abandonem fins al Mas Gelabert. 

En aquest tram, novament, tenim la fortuna de contemplar el vol d’una formidable Àguila marcenca en la proximitat, essent capaços altre vegada de veure tots el detalls amb complaença. 

Seguim fins creuar, amb precaució, la carretera C-31 per continuar ciclant per la carretera GIV-6501.

Aquestes carreteres normalment tenen poc transit de vehicles, fent la ciclada prou còmoda. 

En un parell de quilometres, abandonem la carretera GIV-6501, per continuar per la pista de terra que ronda el riu Daró Vell i que, sense pèrdua, ens duu fins a la població de Gualta. 

Aprofitem per fer un refresc a la bonica Plaça Major d’aquest petit nucli. 

Sortim de Gualta i anem a visitar el Pont Medieval de Gualta (3), que es conserva en bon estat tot i la seva antiguitat. 

A continuació ciclem uns metres per la carretera GI-8536 i uns metres més endavant, l’abandonem per continuar per una pista que ens duu directament, tret d’una ziga-zaga, fins a l’Àrea de servei de picnic on tenim estacionat el vehicle. 

Nota: 

(1)  La Gola del Ter és la desembocadura actual del riu Ter, al municipi de Torroella de Montgrí. Antigament el riu desembocava en tres punts de la costa. A més del de la Gola, n'hi havia un entre l'Escala i Sant Martí d'Empúries i l'altre a prop de l'Estartit, en el que es denomina avui Ter Vell; entre aquest i l'actual desembocadura hi ha una sèrie de llacunes litorals. Els arrossars, els aiguamolls i dunes que composen aquest espai d’interès natural són uns ambients naturals amb un elevat valor ecològic. És un espai d’aigua dolça, antiga desembocadura del Daró. Es caracteritza per estar constituït per basses d’extensió variable i envoltades per un dens canyissar. Hi ha una elevada presència d'ànecs durant l'hivern, així com també ardeids i diverses espècies de limícoles. És un espai especialment important per a la fauna, sobretot ocells, donat que és una zona de refugi per moltes espècies migradores del nord i centre d'Europa que escullen aquestes contrades a passar els mesos més freds. Durant les migracions de primavera i tardor és quan hi ha més diversitat de passeriformes que estan de pas entre les àrees de cria i les d'hivernada. 

(2)  Les basses d'en Coll són un sistema de dues basses que constitueixen la desembocadura del rec del Molí, on hi van a parar les aigües dels arrossars de Pals. Es troben localitzades al municipi de Pals i ocupen unes 50 hectàrees de superfície. Formen part de la reserva natural parcial dels Aiguamolls del Baix Ter o Baix Empordà, dins del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. La vegetació de la zona està constituïda per retalls de salzeda i omeda, esbarzers, canyars i canyissars. S'hi troben també dunes mòbils secundàries (dunes blanques) amb borró (Ammophila arenaria); dunes estabilitzades amb comunitats de Crucianellion maritimae i herbassars submergits. La zona és un punt important de cria d'ocells com el martinet menut (Ixobrychus minutus), d'amfibis, invertebrats, etc. Cal destacar-ne, per exemple, la població de tortuguetes (Triops cancriformis). 

(3)  El pont medieval de Gualta és un edifici civil, un pont de cinc arcs desiguals de pedra molt ben conservats sobre el riu Daró. Pont sobre el riu Daró, al camí d'accés al poble de Gualta pel costat nord. Pont de cinc ulls; arcades de forma rebaixada, construït amb pedres grans, desbastades i morter. Els ulls són de diferent llum, o amplada. Per arribar al poble de Gualta pel costat de tramuntana cal passar el vell pont sobre el Daró. Aquest pont conserva en perfecte estat les seves cinc arcades de forma rebaixada (segles XVI-XVII). L'any 1809, al Pont de Gualta, hi hagué un combat contra les forces napoleòniques. Un monòlit, al cap de pont occidental, el commemora. 

Breu: 

Ruta ciclista molt interessant i variada que transcorre per una part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. 

Espai d’interés natural, formada per aiguamolls, arrossars i dunes a l’interior empordanès. 

Altament recomanat, dur uns prismàtics per anar reconeixent les diferents aus característiques d’aquest ambients humits i arrossars. Veure llistat (icona d'ocell) de les especies que hem identificat fàcilment.

Zona exempta de desnivells que ofereixen una còmoda ciclada, sempre sota l’atenta mirada del Massís del Montgrí, coronat pel seu icònic Castell de Montgrí. 

Tot plegat, hem gaudit d’una bona jornada de cicloturisme ornitològic per aquestes contrades.

Els cicloturistes: Josep i Mercè

Espais Naturals i Pobles de l'Empordà

---

Ciclant per l’Empordanet 

L’Empordà és una comarca catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres. En la divisió comarcal de 1936 dues comarques administratives en reberen el nom: l'Alt Empordà i el Baix Empordà, i en una dotzena de municipis més limítrofs a aquestes dues, disseminats actualment entre les comarques del Gironès i el Pla de l'Estany. El nom deriva d'Empúries (Empòrion en grec antic, o Emporiae en llatí) que significa «els mercats». 
És prou conegut que Josep Pla solia anomenar Empordanet la rodalia del seu Palafrugell natal, o la zona compresa entre les Gavarres i el Montgrí, nom que per imitació i un pèl abusivament és utilitzat actualment com a sinònim de Baix Empordà, més literàriament que no pas popular. 

Desnivell: +140 metres aprox.

Distància: 32 Km. aprox.

Punt de partida: Pals.
Des de la C-31 entrem a Pals i ens dirigim al Pavelló Esportiu Municipal. Al costat hi ha un aparcament gratuït on estacionem el vehicle.
Veure punt de partida a Google Maps.

Ruta: 
Pals - Carrer de Quermany - Camí de Mas Salvi - GR 92 - Bosc de Can Pou - PRC 108 - la Pineda de Pals - PRC 108 - Basses d’en Coll - Rec del Molí de Pals - Carretera de la Fonollera - Carretera C 31 - Empordà Golf Club - Camí del Fuster - Camí del Mas d’en Blai - el Daró Vell - Gualta - Camí de Gualta a Fontanilles - Fontanilles - Camí de Palau-sator a Fontanilles - GR 92 - Palau-sator - Torre de les Hores - Carretera de Palau-sator a Fontclara - Fontclara - Sant Julià de Boada - Carretera de Sant Feliu de Boada a Sant Julià de Boada - Sant Feliu de Boada - Camí de Pals a Torrent - Pals 

Recorregut: 
Anem a cercar el Carrer de Quermany pel que ens allunyem de Pals. Creuem per sota de la Carretera C-31 i continuem pel Camí de Mas Salvi. Per diferents camins ens anem creuant amb el GR 92 i ciclant pel mig del frondós Bosc de Can Pou en lleugera i mantinguda pujada.
Més endavant enllacem amb el PRC-108 que no abandonarem en força estona. Continuem en lleugera i sostinguda baixada mentre anem creuant la Pineda de Pals per pistes sorrenques en les que en algun moment que altre, ens farà baixar de la bicicleta.
Xino-xano, anem ciclant fins que sortim a una rotonda de la urbanització de Palsmar i seguim pel davant sense abandonar el PRC-108 esmentat. Passem pel costat del Càmping Neptuno fins que arribem al punt d’informació de les Basses d’en Coll.
Les Basses d’en Coll ocupen unes 48 hectàrees i son un punt important de cria d’ocells, d’amfibis i invertebrats. Avancem pel mig de les Basses d’en coll, aturant-nos de tant en tant per observar les diferents aus que volten. Recomanable dur prismàtics per l’observació de les diferents aus com martinet blanc, martinet ros, esplugabous, capó reial, trist, ànec collverd i gavià argentat entre moltes altres.
Seguim avançant pel mig de les Basses d’en Coll i més endavant, flanquejats per preciosos i fotogènics camps de gira-sols fins que creuar el Rec del Molí de Pals per un pontet. Continuem per la Carretera de la Fonollera fins la Carretera C-31.
Amb precaució, creuem i de l’altre costat, per l’esquerra continuem uns 250 metres aprox. fins que girem a mà dreta per endinsar-nos pel Empordà Golf Club. Creuem pel mig del les enormes instal•lacions del camp de golf fins que sortim pel Camí del Fuster. Camí també flanquejat per bonics camps de gira-sols que més endavant es converteix en el Camí del Mas d’en Blai, amb l’atenta mirada de l’airós Castell de Montgrí.
Creuem el Daró Vell i entrem a la bonica població de Gualta on fem una aturada tècnica a la plaça Major de Gualta per refrescar-nos un xic. Continuem la ruta i passem pel Molí de Gualta, antic molí construït pels comtes de Peralada al segle XVII, i seguim endavant pel Camí de Gualta a Fontanilles.
En poca estona entrem a Fontanilles i ens apropem al petit turó on s’aixeca l’església de Sant Martí per gaudir de les amplies vistes que disposa.
Continuem pel Camí de Palau-sator a Fontanilles que coincideix amb el GR-92 fins a Palau-sator on aprofitem per fer un tomb turístic pels carrers d’aquesta bonica població medieval. Palau-sator il•lustra perfectament un recinte murallat ben definit, les restes de les muralles i torres de defensa.
Continuem, sense pèrdua, per la Carretera de Palau-sator a Fontclara fins a la pròpia població de Fontclara, on ens remullem la closca en la font ubicada en la Plaça de la Vila.
Seguim ciclant en direcció a Sant Julià de Boada per continuar per la Carretera de Sant Feliu de Boada a Sant Julià de Boada fins la pròpia població de Sant Feliu de Boada.
Ja es divisa damunt d’un turó, la turística i preciosa població de Pals mentre continuem ciclant pel Camí de Pals a Torrent. Entrem a Pals pel Carrer d’Enric Fort, tot dret, fins arribar al Pavelló Esportiu Municipal, proper a on tenim estacionat el vehicle.
Deixem els estris i anem a fer visitar el nucli de Pals per acabar d’arrodonir la jornada.

Breu: 
Ruta ciclista molt interessant i variada que transcorre per un àrea protegida formada per aiguamolls, arrossars i dunes, i per un grapat de pobles adormits de l’interior empordanès.
Nuclis medievals ben conservats per aquestes contrades que resten sota l’atenta mirada del Massís del Montgrí, coronat pel seu icònic Castell de Montgrí.
Tot plegat, hem gaudit d’una bona jornada de cicloturismes per l’Empordanet.

Els cicloturistes: Josep i Mercè

Via Verda Ruta Termal

---

Ciclant per les planes selvatanes 

La Ruta Termal connecta la via verda del Carrilet II, a l’altura de Cassà de la Selva, amb la Via Augusta o Camí Ral, a prop del PGA Golf de Catalunya. El seu traçat, que presenta un suau pendent, permet gaudir d’una gran diversitat paisatgística, propiciada pels camps de conreu, els boscos de roureda i la plana selvatana, des d’on es pot contemplar la magnífica panoràmica que formen el massís de les Guilleries i el massís del Montseny. A més, la ruta transcorre pel centre urbà de Caldes de Malavella, on es pot descobrir com l’aigua termal ha esdevingut símbol d’identitat del municipi, ja sigui visitant els balnearis, les Termes Romanes o inclús tastant l’aigua que brolla per les seves fonts a una temperatura pròxima als 60 °C. 

Desnivell: +200 metres aprox.

Distància: 32 Km. aprox.

Punt de partida: Cassà de la Selva.
Per la carretera C-65 entrem a Cassà de la Selva ens dirigim cap a l’Ajuntament per la Rambla Onze de Setembre.
Més endavant, continuem pel Passeig del Ferrocarril i en pocs metres amb la intersecció amb el Carrer del Portal, a mà esquerra, hi ha un ampli estacionament gratuït.
Complicat de descriure, veure el punt de partida a Google Maps.

Ruta: 
Cassà de la Selva - Via Verda Carrilet II - Via Verda Ruta Termal - Veïnat de l’Esclet - Ermita de Sant Vicenç d’Esclet - Aigües Bones - Sender Burro Miquel - Caldes de Malavella - Bassa d’en Rufi - Parc de les Moleres - Termes Romanes - Balneari Vichy Català - PGA Catalunya Resort - Creu de la Mà - Franciac - Església de Sant Mateu de Franciac - Camí de Sant Andreu Salou a Riudellots de la Selva - Mas Garriga - Església de Campllong -Campllong - Carrer del cementiri - Sangosta - Camí de Sant Andreu Salou a Riudellots de la Selva - Cassà de la Selva

Recorregut: 
Sortim en direcció Sud-est pel Passeig del Ferrocarril, passem pel davant de l’antiga estació del Carrilet, i enllacem directament amb la Via Verda del Carrilet II. Continuem per la via verda, sense pèrdua, que passa per damunt de la carretera C-65.
Seguim ciclant, passem per un bonic pont de ferro i més endavant estem atents a la cruïlla de pistes. Abandonem la Via Verda del Carrilet II i continuem per la dreta per la Via Verda Ruta Termal.
Continuem per la pista que travessa el Veïnat de l’Esclet i ens apropem fins a l'Ermita de Sant Vicenç d’Esclet que disposa d’una relativament ben conservada era de batre, en l'agricultura és l'espai de terra, aplanat i ferm damunt el qual hom posa els cereals o llegums per a batre’ls i separar el gra de la palla i del boll.
Seguim per la mateixa pista mentre passem per la zona del Prat de Dall, zones agrícola oberta, a cops inundable que ofereix interessants indrets per l’observació d’aus.
Xino-xano anem ciclant fins que entrem a la urbanització d’Aigües Bones, annexa a Caldes de Malavella. En breu, abandonem la via verda i prenem el Sender Burro Miquel, corriol força malmès per ciclar, però que ens duu directament fins a la Bassa d’en Rufi, bassa recuperada per la biodiversitat i recuperació d’amfibis.
Al costat mateix, hi ha el Parc de les Moleres i la Font de la Mina, on fem una aturada tècnica. La vila de Caldes de Malavella va néixer i ha crescut al llarg dels segles al voltant de les aigües termals. Entrem a Caldes de Malavella i ens dirigim a visitar les interessants Termes Romanes. L’edifici termal va ser construït pels volts de l’any 50 DC. Caldes disposa d’un seguit de visites de gran interès per si ens volem distreure fent el turista.
Sortim de Caldes de Malavella per la Carretera de Llagostera i en poca estona entrem a donar una ullada al Balneari Vichy Català. Continuem la ruta, passem per sota de les vies de tren per un curt i obscur túnel.
Seguin una bona estona, seguint les indicacions de la Via Verda fins a l’enorme camp de golf PGA Catalunya Resort amb control d’entrada. Sense cap impediment ens endinsem, per un vial, pel mateix complex fins a la Creu de la Mà.
Ens allunyem del camp de golf fins que creuem per sota la carretera C-25 i més endavant travessem pel damunt la autopista A2 per apropar-nos fins a Franciac, on acaba la Ruta Termal.
Ara, coincidint amb la Ruta de les Ermites, fem una aturada a l’església de Sant Mateu de Franciac per fer la visita pertinent.
Seguint les indicacions de Riudellots de la Selva, continuem pel Camí de Sant Andreu Salou i més endavant, girem per la dreta en direcció a Sant Andreu Salou. Xino-xano, ciclem fins creuar novament per sobre la línia de tren fins el Mas Garriga.
Seguim avançant fins a l’església de Campllong de la petita població de Campllong. Al costat mateix hi ha el Centre Cívic, on fem un altra aturada tècnica per a refrescar-nos un xic.
Sortim de Campllong i ens endinsem per un bosquet on per un corriol, fent ziga-zagues, sortim al Carrer del Cementiri. Tot just al davant, costa de veure, sense cap tipus de marques, seguim avançant per un estret corriol proper al camps de conreu. Un corriolet força salvatge que creua un rierol on , depenent de les riuades s’ha de superar amb la bicicleta a l’esquena. L'estret corriol, fent ziga-zagues, al cap d’una estona surt a una pista per la que continuem ciclant més còmodament.
Prosseguim per la pista, passem propers al petit nucli de Sangosta fins enllaçar amb el Camí de Sant Andreu Salou a Riudellots de la Selva.
En poca estona entrem pel extrem Sud Oest de Cassà de la Selva, pel Camí del Cementiri i avancem fins l’estacionament i principi de la ruta.

Breu: 
Aquesta ruta circular no es la típica via verda ben pavimentada i tancada al trànsit.
En aquest traçat, s’han aprofitat camins ja existents que ni tan sols s’han reparat.
Tampoc trobarem camins planers, el camí transcorre amb un suau puja i baixa constant i en algún tram per corriols poc definits.
La plana selvatana ens ofereix una bona diversitat de paisatges entre camps de conreu i algun bosc. Tot plegat, hem gaudit d’una excel•lent i relaxada ciclada per aquestes contrades.

Els cicloturistes: Josep i Mercè

Aiguafina [Tossa de Mar]

---

Ciclant per La Selva 

La Serra d'Aiguafina és una serra amb exuberant vegetació, situada al municipi de Tossa de Mar a la comarca de la Selva, amb una elevació màxima de 248 metres. 
Tossa de Mar és una de les poblacions emblemàtiques de la Costa Brava. La bellesa de les seves platges i boscos i del seu patrimoni històric i cultural, fan d'aquest indret un punt de referència obligada per al turisme. La Vila Vella de Tossa és l'únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix a la costa catalana i que va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional l'any 1931, es troba dins d'un recinte emmurallat construït entre els segles XII i XIV, com a defensa pels problemes amb la pirateria, se'n conserva gairebé la totalitat del perímetre original i tres grans torres cilíndriques anomenades desCodolar, de ses Hores i d'en Joanàs. 

Desnivell: +450 metres aprox.

Distància: 20 Km. aprox.

Punt de partida: Tossa de Mar.
Podem accedir per la carretera GI-681 provinent de Llagostera o per la carretera GI-682 provinent de Lloret de Mar. 

Estacionem el vehicle propers a la cruïlla de l’Avinguda Catalunya amb l’Avinguda Ferran Agulló.

Ruta: 
Rambla Pau Casals - Parc de Sa Riera - Riera de Tossa - Sant Eloi - Resclosa de Sant Benet - Molí de Can Garriga - Riera de Terra Negra - Carretera GI-681 - Serra Llarga - Torrent d’Aiguafina - Serra d’Aiguafina - Torrent de Les Pomeres - Parc de Sa Riera - Rambla Pau Casals 

Recorregut: 
Comencem a ciclar per l’avinguda Catalunya fins entrar al Parc de Sa Riera, zona verda d’esbarjo amb diferents equipament esportius. 

Ens apropem a un petit aiguamoll des d’on anem a cercar un corriol que flanqueja la Riera de Tossa pel marge dret. 

Anem fent fins a tocar la carretera GI-861 on uns metres abans hem de girar a mà esquerra per baixar i creuar la Riera de Tossa. 

A l’altre costat seguim per ampla pista i tot just passat el complex turístic de Sant Eloi hem de creuar un estret pont que ens situa en una mena de pla. 

Continuem pedalant entre frondosos boscos tot seguint el curs de la Riera de Tossa. 

Passem propers al Mas d’en Ferro i seguidament pel Molí de Can Garriga. 

La ruta, de moment, no presenta grans dificultats tret d’algun tram amb rocs que incomoden la marxa.

Continuem propers a la Riera de Terra Negra on trobem algun desnivell més acusat fins trobar la carretera GI-861. 

Girem per aquesta carretera amb atenció al transit i baixem uns 400 metres aprox. atents a un senyal de ruta BTT situat a l’altre costat. 

Aquí la cosa canvia radicalment, doncs d’ara en endavant els desnivells son exigents, fins i tot algun tram és quasi impracticable amb la bicicleta. 

Així que anem tirant de cames a dojo, amb paciència i baixant de la bicicleta quan ho requereix el guió.

Xino-xano arribem al Torrent d’Aiguafina on trobem un rètol que ens indica la Font d’Aiguafina. 

Aprofittem per fer una aturada tècnica per recuperar forces. 

Reprenem la marxa, suant la cansalada, endinsant-nos per costerudes pistes properes al Puig de Sobre Montllor amb bones vistes de tot l’entorn. 

Recordant la coneguda frase que diu “després de una pujada sempre ve una baixada” ara tirem avall enmig d’aquest paisatge 100% Mediterrani.

Propers a Tossa, entrem pel costat de la depuradora que dóna accés al Parc de Sa Riera. 

Seguidament , un altre cop, entrem per l’avinguda Catalunya fins al punt d’inici d’aquesta volta sobre rodes.

Breu: 
Bona ruta per conèixer diferents indrets de Tossa de Mar. 

Tot i que és bastant exigent en alguns dels trams, continua sent del tot recomanable pel recorregut i la varietat del paisatge. 

Obligada visita per Tossa de Mar que ha estat escollida com una de les 25 millors platges del món per la reconeguda revista National Geographic.

Els ciclistes: Josep i Mercè

         

Estany de Sils

---

Volta Bici-Ornito pels aiguamolls de Sils 

L'Estany de Sils és un espai natural protegit inclós en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Catalunya. Forma part de la Xarxa Europea d'Espais Naturals Natura 2000, que és el nucli de les polítiques europees de biodiversitat. Fins a mitjans del segle XIX els terrenys inclosos en aquest espai corresponien a un estany que fou dessecat per tal d'obtenir noves terres de conreu i lluitar contra el paludisme. Tanmateix, gràcies a les seves condicions d'especial humitat i inundabilitat, encara es conserven diverses espècies de flora i fauna característiques de zones humides. 

Desnivell: +/- 50 metres aprox.

Distància: 12 Km. aprox.

Punt de partida: Sils.
Des de la C-63 que va des de Maçanet de la Selva cap a Sant Feliu de Guíxols, prenem la carretera C-63 en direcció a Vidreres. Passem aquesta població i continuem per la mateixa carretera fins a Sils. Ens dirigim a l’ampli aparcament situat a l’estació ferroviària on estacionem el vehicle.

Ruta: 
Estació ferroviària de Sils - Llacuna permanent - Riera de Pins - La Torderola -Torrent de Torderola - Polígon industrial Can Macan - Pont de Can Dimoni - Sèquia de Sils - Llacuna permanent - Santa Maria de Sils - Estació ferroviària de Sils

Recorregut: 
Una ruta amb bicicleta, apta per tots els usuaris, combinada amb l’observació d’aus per aquest amable indret amb amplies vistes. Sortim de l’aparcament tot seguint les indicacions i entrem a l’Estany de Sils. Girem cap a l’esquerra pel primer pont de fusta, doncs l’idea és fer un volta en forma de 8, per donar la volta sencera a la “llacuna permanent” i entrar als diferents aguaits. Voltem la llacuna esmentada, fent breus aturades als aguaits, i quasi al final regirem a mà dreta en direcció a La Torderola. Passem per la Riera de Pins ciclant còmodament pel mig de diferents àmbits i boscos de gran bellesa. Les vistes son amplies i relaxants entre aquests boscos sàviament recuperats. Passat el Torrent de Torderola hem de girar cap a la dreta per flanquejar el perímetre del Polígon industrial de Can Macan. Aquest tram és el menys atractiu de la ruta, encara que en poca estona recuperem el concepte inicial. Seguim ciclant mentre anem reconeixent algun que altre ocell com el Gafarró amb el seu airós i cridaner cant. Xino-xano arribem al Pont de Can Dimoni, un antic pont de pedra protagonista de les llegendes que vinculen l’Estany amb el diable. Ara prenem la Sèquia de Sils que circula propera i paral•lela a la via de tren. Dintre d’un bosc de pollancres sentim l’inconfusible cant d’un Picot verd. Seguim endavant, aturant-nos a diferents petits aiguamolls o terrenys semi-inundats situats a l’esquerra on observem unes quantes aus com la Cuereta groga. Arribem al primer pont que hem trobat i tornem a girar cap a la dreta per fer la volta sencera a la “llacuna permanent” i seguidament anar a visitar l’església de Santa Maria de Sils. Ens apropem a la porta de l’església citada i reposem un xic. Reprenem la ruta i tornem a l’aparcament de l’estació ferroviària on tenim estacionat el vehicle.

Breu: 
Volta circular pels aiguamolls de Sils. Una pedalada còmoda, suau, amb l’afegit de l’observació de les aus pels diferents racons de aquests aiguamolls recuperats. No cal dir que és molt recomanable dur uns binocles i ciclar amb calma fent les oportunes aturades per observar i reconèixer les diferents aus.

Veure la ressenya ornitològica de l'Estany de Sils

Els ciclo-birders: Josep, Mercè i Raquel