Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Crestes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Crestes. Mostrar tots els missatges

Cresta de Vall-llonga V




Esvelt crestall per sobre del pantà de la Llossa del Cavall 

El Solsonès / Roques de Vall-llonga / Cresta de Vall-llonga 

Punt de partida: Km 18,7 de la carretera C-462 
Passat Solsona per la carretera C-55, prenem la carretera C-462 en direcció a Sant Llorenç de Morunys.
Propers al pantà de la Llosa del Cavall, passem tres tunels seguits de curta llargada. 
Abans d’arribar al quart túnel, al quilòmetre 18,7 veiem una pista que surt cap a la dreta. 
En aquest punt i petita esplanada, estacionem el vehicle. 
Veure punt de partida a Google Maps

Aproximació: 10 munts aprox. 
Caminem per la carretera i travessem el túnel amb precaució. 
Creuem tot el viaducte i a la entrada del següent túnel, tot just a mà dreta es troba el inici de la cresta. 

Llargs: 
L1 30 m IV+ / IIV / III 
primer llarg vertical per roca franca 
L2 50 m II / III / II 
llarg sense més pena que gloria, amb reunió a l’alzina del final de l’esperó 
L3 60 m II 
llarg de tràmit, caminant i vorejant per la dreta l’agulló fins un collet 
L4 30 m IV / V / IV+ / IV 
llarg clau de la cresta amb un pas prou dificil per encastament o pel díedre 
L5 80 m I / II 
llargarut llarg de tràmit que podem fer muntant una reunió d’aventura a mig llarg o fent-lo en simultani a gust del consumidor 
Cal fixar-se bé en el parabolt que hi ha al terra abans de iniciar l’últim llarg 
L6 15 m III / IV 
esplèndid llarg, vertical i aeri, per gaudir els últims metres de la cresta 

Descens: 
Desgrimpem cap a un segon cim i després d’aquest segon cim, anem baixant cap a la dreta. 
De seguida anem regirant cap a l’esquerra fins arribar a un collet. 
Seguidament, vorejant la paret, anem davallant tot seguint les escasses fites que ens duen fins a la carretera. 

Breu: 
Entretinguda i atractiva cresta ubicada en un entorn privilegiat. 
La cresta disposa de diferents llargs més o menys difícils i d’un final prou esmolat per fruir de l’escalada. 
Tot plegat, hem gaudit d’una bona jornada d’escalada en un entorn prou feréstec.

Cordada: PeP & PeP

      Print Friendly and PDF

Crestes del Ninet  IV+ / Ae




Escalant per la cinglera dels Mollons 

Pobla de Claramunt / Els Mollons / Crestes del Ninet 

Punt de partida: 
Des de l’autovia A2 anem cap a Igualada i més endavant anem cap a La Pobla de Claramunt. 
Complicat de descriure l’aproximació, veure el Punt de partida a Google Maps

Aproximació: 20 minuts aprox. 
Enfilem per un corriol que tenim tot just al davant. 
Seguim, sense pèrdua, per l’esmentat corriol en clara direcció al Molló Gros. 
Arribant a la base del Molló Gros, continuem pel corriol propers a la paret, fins arribat al inici de la cresta. 

Llargs : 
L1 20 m III / IV / III / II 
primer llarg amb escalada amable fins una sabina força ferma on muntem reunió entre la sabina i un pont de roca 
L2 20 m IV / IV+
escalem propers al díedre amb algun que altre pas finet
L3 10 m II 
canviem de vessant per situar-nos al collet sota el Ninet 
L4 6 m Ae / III
la cirereta del pastis, dos passos de Ae amb sortida fàcil ens situen al capdamunt del Ninet 
L5 15 m III+ / IV
escalem per una placa tombada, fàcil, però amb les presses un xic polides 
Fem reunió a una sabina arran de terra 
L6 20 m II / IV 
escalada plaent per una mena de bavaresa amb fàcil autoprotecció 

Descens: 
Continuem per la carena fins fer cim a la Creu de les Planes. 
Des d’aquest punt prenem un corriol, fresat, que davalla per la nostra dreta. 
Aquest corriol ens duu, sense pèrdua, a una canal equipada amb cordes que ens situa al collet del Molló Gros.
Seguidament, continuem per l’esquerra i davallem fins l’aparcament. 

Breu:
Interessant cinglera, força salvatge, amb diferents zones i tipus d’escalada. 
Cresta menys equipada que la via Àpia del Molló Gros. 
La cirereta del pastis la trobarem enfilant-nos al Ninet amb dos passos de Ae. 
Per arrodonir la jornada hem fet les següents escalades: 
2)  Crestes del Ninet 
Uns Mollons que mereixen una visita, si no més per la seva peculiaritat i entorn amable. 

Cordada: PeP & PeP 

        Print Friendly and PDF

Cresta del Gall
Puig de Bestracà  1056






Crestejant per l’Alta Garrotxa 

L'Alta Garrotxa és un ample territori situat al Prepirineu oriental, que té la consideració de subcomarca. Es troba a cavall de les comarques de la Garrotxa, l'Alt Empordà i el Ripollès. 
És un lloc feréstec i d'orografia extremadament abrupta. 
L'Espai Natural Protegit de l'Alta Garrotxa va ser incorporat al PEIN pel Decret 328/1992, pel qual s'aprova el PEIN. 
Zona especialment rica en fauna on els diversos biòtops presents permeten la bona representació dels diferents grups faunístics (mamífers, ocells, rèptils, amfibis, peixos, lepidòpters, coleòpters), entre els quals cal assenyalar la presència de moltes espècies en bon estat de conservació. 
Aquest espai natural protegit té la particularitat de presentar la coexistència entre els elements pirinencs i mediterranis. 

Desnivell: +760 metres aprox.

Distància:  12,5 Km. aprox.

Punt de partida: Oix. 
Des de Castellfollit de la Roca, per la carretera GIV-5221, ens apropem fins a Oix. 
Continuem per la carretera d’Oix a Beget i en poca estona prenem per la dreta una pista en direcció a Can Pei. 
Pasat Can Pei, uns metres més endavant, deixem el vehicle en un petit estacionament a mà dreta. 
Veure punt de partida a Google Maps

Ruta: 
Can Pei, Riera d’Oix, Pont Trencat, Cresta del Gall, cruïlla, Puig de Bestrracà, Castell de Bestracà, cruïlla, Sant Andreu de Bestracà, Camps de Bestracà, Coll de Bestracà, Camps del Peirer, Carretera d’Oix a Beget, Can Pei 

Recorregut: 
Sortim, en direcció Nord, per la pista que ens duria a Sant iquel d’Hormoier. 
Caminem per la pista que ronda propera a la riera d’Oix, passem un parell de ponts fins situar-nos propers al Grau d’Escales, amb la Cresta del Ferran a mà dreta i la Cresta del Gall a mà esquerra. 
Abans d’arribar al grau esmentat, prenem a mà esquerra, un corriol prou desapercebut, només assenyalat amb una minsa fita. 
Enfilem muntanya amunt pel corriol, sense marques i escasses fites, intuïtivament ens anem derivant cap a la dreta per anar a cercar el fil rocallós de la carena. 
Tram força salvatge i amb molta vegetació, prou incòmode que requereix un xic de paciència fins sortir al fil de la carena per veure una mica l’aigua clara. 
Un cop situats a la cresta pròpiament, sense pèrdua, seguim el llom rocós de la cresta, a estones caminant i a estones grimpant segons ens mani el recorregut. 
Anem fruint de la cresta, sempre amb les esplèndides vistes, a l nostre darrere, de l’espectacular Cresta del Ferran. 
Quan més seguim fielment la cresta rocosa, més evitarem els incomodes i esgarrinxosos trams boscosos. 
Les grimpades son senzilles, per una roca calcaria franca, amb alguns passos aïllats que no superen el III grau i amb escassa o casi nul•la exposició. 
Més endavant apareixen unes, molt gastades, marques vermelles mentre la cresta esdevé una mica més planera. 
Anem alternant trams boscosos i ressalts de roca, mentre anem fruint de les airoses vistes de l’entorn.
Més endavant, ja divisem al fons el final de la cresta, anomenat Puig de Bestracà. 
Arribem a una cruïlla, ruta normal de pujada al Puig de Bestracà des de Oix, per on baixarem desprès.
Ara, continuem per aquest corriol prou fresat, que ens duu, sense pèrdua a les runes del Castell de Bestracà i al Puig de Bestracá. 
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, repte que ens ofereix l’ascensió a un munt de cims que d’altre manera no hi pujaríem, sovint per desconeixement. 
Gaudim de les merescudes vistes mentre reconeixem els cims de l’entorn com Comanegra, Bassegoda, Puigsacalm i el Far entre molts d’altres. 
Desfem el camí fins a la cruïlla anterior i continuem per la dreta, en mantinguda davallada. 
El corriol ens vessa a la romànica ermita de Sant Andreu de Bestrecà, força ne conservada. 
Ara continuem per la pista que ronda pels Camps de Bestrecà fins al Coll de Bestrecà. 
En aquest punt, uns metres més endavant, abandonem la pista i continuem per l’esquerra per un altre petita pista fins als Camps de Peirer. 
Xau-xau, anem davallant i fent camí fins sortir a la carretera d’Oix a Beget. 
A continuació caminem per la carretera, tram força pesat, que ens duu a la cruïlla amb direcció a Can Pei. 
Per aquesta pista esmentada, en poca estona, arribem a on havíem estacionat el vehicle. 

Breu: 
Excel•lent ruta pel que seria la continuació geològica de la coneguda Cresta del Ferran.
Altament recomanat, dur pantalons llargs i samarreta de màniga llarga per evitar les múltiples esgarrinxades. 
Igualment recomanat dur suficient provisió d’aigua i evitar clarament els mesos d’estiu, doncs la cresta es força llarga i exposada al sol. 
La cresta comença a la comarca de l’Alta Garrotxa i acaba a la comarca del Ripollès, doncs el Puig de Bestracá pertany al Ripollès. 
Tot plegat, hem grimpat de valent i hem estirat les cames, mentre fruíem de les esplèndides vistes de l’entorn. 

Els grimpaires: Josep i Mercè

Print Friendly and PDF

Les Agudes pels Castellets
Les Agudes  1705 - Turó de l’Home Mort - Turó del Catiu d’Or - Turó de l’Home  1705






Grimpant pels Castellets 

El Montseny és un massís muntanyós que forma part de la Serralada Prelitoral. Aquest massís ha gaudit d'una gran estima popular, des de fa més d'un segle, per raó de les seves riqueses paisatgístiques, naturals i històriques. Està situat en el límit entre les comarques del Vallès Oriental, la Selva i Osona, com una barrera entre la Depressió Prelitoral Catalana i la Plana de Vic. Està separat de les Guilleries per una fractura. 
El Montseny està constituït per tres conjunts muntanyosos ben diferenciats: el Pla de la Calma; el turó de l'Home i les Agudes, i, finalment, el turó de Matagalls. Aquests tres conjunts estan units entre si per colls. El Pla de la Calma és un dels contraforts del massís i està situat a la part més occidental; s'uneix amb el turó de Matagalls (1.697,2 m) pel coll de Collformic. El turó de Matagalls està unit a la carena del turó de l'Home (1.705,8 m) i de les Agudes (1.705,4 m) pel coll de Sant Marçal, que constitueix la capçalera de la conca del riu Tordera. 

Desnivell: + 600 metres aprox.

Distància: 7,50 Km. aprox.

Punt de partida: Carretera BV-5114.
Passat Santa Fe, entre els quilometres 24 i 25 hi ha un petit aparcament, a mà dreta, per dos o tres cotxes. Al davant mateix hi ha una X amb pintura vermella a l’inici d’una pista en desús que s’endinsa amunt.
Veure el punt de partida a Google Maps.  

Ruta: 
Carretera BV-5114 - Coll Sa-siureda - Carena dels Castellets - Coll dels Castellets - esglaons dels Castellets - Les Agudes - Coll Sesaguides - Turó de l’Home Mort - Turó del Catiu d’Or - Coll de Sebasses - Turó de l’Home - Coll de Sebasses - Serrat del Sot Mal - Font de Briançó - Sot del Mal Pas - Jaça de les Eugues - Carretera BV-5114

Recorregut: 
Pugem per la pista de l’altre costat de la carretera i ens pocs metres prenem un corriolet, a mà esquerra, poc definit que s’enfila en sentit Oest. Sense marques ni cap corriol definit, seguim muntanya amunt fins creuar una pista. De l’altre costat, seguim en la mateixa tònica fins arribar al Coll de Sa-siureda on girem en sentit Sud i continuem per la Carena dels Castellets.
Xino-xano anem avançant pel fil de la carena amb esplèndides vistes de tot l’entorn. Carenejant i grimpant algun bony, anem obviant el Camí dels Castellets i aproximant-nos a la zona dels esglaons dels Castellets pròpiament dita.
Arribats a la base dels Castellets, podem optar per continuar per la dreta, no exempt de dificultats, o continuar recte pel fil de la cresta. En endavant, avancem per terreny de grimpada amb passes de II grau amb bones preses, segons com un xic polides per l’abundant transit de muntanyencs. Tot i que la dificultat es baixa, en alguns trams les grimpades son aèries i cal estar acostumat a circular per aquets tipus de terreny. Seguint les marques, anem grimpant pels diferents castells fins arribar al cim de Les Agudes.
Fem un repòs al cim mentre gaudim de les esplèndides vistes que ens envolten. Reprenem la caminada i davallem fins al Coll de Sesaguides per continuar pel fil de la carena en sentit Sud-oest. Passem pels secundaris cims del Turó de l’Home Mort i Turó del Catiu d’Or gaudint de les amplies vistes que ens ofereixen. Davallem un xic fins al Coll de Sebasses i enfilem l’ultima pujada fins al Turó de l’Home que aplega un munt de caminaires i corredors de tota mena. Busquem un raconet per fer l’àpat del dia mentre gaudim, altre vegada, de les vistes panoràmiques que disposa.
Reprenem la caminada i tornem al Coll de Sebasses on continuem pel camí de davalla en direcció a Santa Fe. Xino-xano anem davallant entre frondoses fagedes fins arribar a la Font de Briançó on aprofitem per remullar-nos una mica.
Més endavant, obviem el camí que ens duria a Santa Fe i continuem recte per una pista en desús i en sentit Nord-est. Xau-xau, anem fent via tot passant per la Jaça de les Eugues envoltats de frondosos boscos. Més endavant abandonem la pista en desús per la que transitem i davallem, sense cap marca ni corriol definit, fins sortir a la carretera BV-5114. Seguidament, caminem per la carretera i en poca estona arribem on tenim estacionat el vehicle.

Breu: 
Bona i estimulant excursió per terreny de grimpada dintre de l’esplèndid massís del Montseny. Els castellets ens ofereixen una agradable grimpada amb una dificultat raonable fins al cim de Les Agudes, cim inclòs en el llistat “100 cims, un repte d’altura” de la FEEC. Un dia solejat ens ha permès estirar les cames i gaudir d’una bona jornada de muntanya.

Els caminants: Gloria - Jesús - Josep - Miguel

Print Friendly and PDF

Pic de la Font Blanca 2903
per la Cresta de l’Arial







Cresta fronterera amb esplèndides vistes del Principat i dels vessants feréstecs de l'Arieja

Situat a la parròquia d'Ordino, el Pic de la Font Blanca (o de Rialb) és amb els seus 2.906 metres, una de les set úniques muntanyes d'Andorra que superen el 2.900 metres d'altitud. La seva carena és la frontera amb el departament francès de l'Arieja. És considerada pels muntanyistes una de les millors pales dels Pirineus. 

Desnivell: + 1.150 metres aprox.

Distància: 13 Km. aprox.

Punt de partida: Parc Natural de la Vall de Sorteny.
Situats a Andorra prenem la carretera CG-3 de La Massana en direcció a Ordino. Passat la població d’El Serrat veurem una bifurcació cap a la dreta que ens durà a un ample aparcament que barra el pas de la Vall de Sorteny on hi ha un petit centre d’interpretació.

Ruta: 
Aparcament Vall de Sorteny - Riu de Rialb - Refugi de Rialb - Cabana dels Planells de Rialb - Port de Siguer - Port Vell - Cresta - Pic de la Font Blanca - Portella de Rialb - Cabana dels Planells de Rialb - Refugi de Rialb - Riu de Rialb - Aparcament Vall de Sorteny

Recorregut:
Sortim de l’aparcament per un camí que s’endinsa en direcció Nord proper al cabalós Riu de Rialb. Seguim avançant en lleugera pujada pel mig del bosc fins sortir al davant del Refugi (lliure) de Rialb. Continuem pel marcat corriol que remunta la vall mentre les vistes s’eixamplen i el sol comença a il•luminar les puntes de les muntanyes. Una estona més i arribem a un segon pont on hi ha una bifurcació amb indicadors.
Prenem el corriol de la dreta, en direcció Nord-est, que ens durà sense pèrdua al Port de Siguer. Xino-xano anem avançant pel corriol que puja amb decisió. Després d’una bona estona arribem al Port de Siguer que ens ofereix unes magnifiques vistes de l’imponent Estany Blau encara a la ombra. Des d’aquest punt igualment podem divisar: la carena que ens durà a l’inici de la Cresta d’Arial i l’airós Pic de Thoumasset amb la seva pròpia cresta que tenim fitxada per una altre ocasió.
Girem cap a l’esquerra i enfilem la llarga carena que ens fa passar pel Port Vell i seguidament per uns prats inclinats intuïtivament i sense traça fins a l’inci de la cresta. Als peus de la cresta ens calcem els estris i afrontem la mateixa amb ganes de palpar roca.
La cresta presenta diversos trams verticals, alguns d’exposats i cavalcades, algunes aèries i exposades. Cal anar buscant el fil de la cresta tot cercant la línia més lògica. En un dels murs, potser de més compromís, trobem dos pitons per si fa falta assegurar i donar confiança. Naltros tot i portar els estris (cordino i algun que altre alien) no els hem empleat en cap moment, però això és molt subjectiu i cadascú ha de saber i tenir consciencia de on es fica.
Una ruta solitària on es palpa el silenci i el magnífic ambient de muntanya. Gaudint de l’escalada i/o grimpada anem trebaballant la cresta amb passos molt estètics i alpins. La cresta generalment disposa de bona roca excepte el tram final on cal evitar la canal central un xic descomposta.
Finalment arribem al Pic de la Font Blanca, magnífic mirador de tot arreu. Podem divisar la Pica d’Estats, Mont Valier, Pic de Tristaina, Pic de Cataperdís, Pic de l’Estanyó, Pic de la Serrera i un munt de reconeguts cims de gran bellesa. Després d’unes fotos pel record i un àpat per recuperar forces, ens reprenem la marxa.
En direcció Sud anem davallant propers a la carena pel camí i ruta que puja des de l’estació d’Ordino-Arcalis. Atents a una bifurcació, amb fites, hem d’abandonar l’esmentat camí i girar cap a l’esquerra , per anar a cercar la Portella de Rialb.
Ja fora de la ruta normal, una pronunciada baixada i un llarg flanqueig ens duen fins a la Portella de Rialb tot seguint les fites. Situats a la Portella esmentada girem cap a l’esquerra i comencem a davallar per la vall seguint les marques grogues.
Després d’una bona estona el camí, ben marcat, ens apropa al Riu de Rialb un altre cop. Ara cal anar desfent el camí passant pels mateixos indrets mentre la tardor ens envolta amb tot el seu ventall de matisos. Arribem a l’aparcament i fem el reconfortant ritual de treure’t les botes i calçar-te unes còmodes sabatilles.
El següent pas d’obligat compliment, ja sabeu que passa per anar a prendre una merescuda cervesa.

Breu: 
Airosa i entretinguda cresta que ens duu al capdamunt d’aquest important cim andorrà.
Sempre he cregut que les crestes són la forma més alpina i elegant de conquerir un cim.
Una cresta fàcil i entretinguda que ens ha permès gaudir de la roca i de l’ambient de muntanya.
Un dia solejat ens ha ofert una completa jornada de muntanya.

Els caminants: Josep i Mercè

Print Friendly and PDF

Cresta de Espadas Posets
Diente Royo 3010
Pavots 3121
Las Espadas 3332
Tuca de Llardaneta 3311
Turqueta Roya 3273
Posets 3375






Una cresta de renom 

Una de les crestes més conegudes que ens durà pel damunt de 6 cims de més de 3.000 metres amb un entorn i unes vistes espectaculars. 

Desnivell: + 1.600 metres aprox. (des del refugi)

Distància: 12 Km. aprox. (des del refugi)

Ruta:
Refugi Ángel Orús – Vall de Llardaneta – Estany de Llardaneta – Diente Royo – Pavots – Las Espadas - Tuca de Llardaneta – Tuqueta Roya – Coll Jean Arlaud - Posets – Coll del Diente – Canal Fonda – Vall de Llardaneta – Refugi Ángel Orús

Punt de partida: 
Al poble d’Eriste, 3 quilòmetres abans d’arribar a Benasque, prenem a mà esquerra una carretera local que després es converteix en pista. Una pista que va empitjorant a mesura que ens apropem a l’aparcament. Un proper i espectacular salt d’aigua ens indica l’arribada a l’aparcament del Puente d’Espigantosa, situat a 1.550 metres d’alçada.

Aproximació:
Abandonem el vehicle i en poca estona travessem el riu per un pont de ferro. Un sender molt ben marcat ens durà sense pèrdua fins al refugi. Anem guanyant alçada ràpidament, mentre gaudim la bellesa de la Vall de Grist que anem remuntant. Arribem sense més complicacions al Refugi Àngel Orús situat a 2.100 metres d’alçada.

Descripció: 
Sortim del refugi pel GR 11.2 i ruta normal d’ascens al Posets . Un corriol ben definit que passa per una zona rocosa on s’ha d’estar atent a les marques i fites. Més endavant, propers a la Canal Fonda trobem un cartell bifurcador. Recte aniríem per la ruta normal del Posets i, per l’esquerra naltros seguirem cap al coll de Eriste. Anem superant metres mentre el dia s’obra i les primeres llums envaeixen de vida tota la Vall de Llardaneta. El camí va regirant cap a l’esquerra, proper al torrent de LLardaneta, fins a l’estany del mateix nom. Un estany d’alta muntanya, preciós, envoltat de cims esvelts i airosos. Per fer integrament la cresta hauríem d’anar fins al propi coll d’Eriste, i superar uns tram de força dificultat fins al primer cim Diente Royo. Per estalviar temps i feina, des de l’estany anem traçant camí cap al Diente Royo per la vessant N entre el propi cim i el cim de Pavots. Intuïtivament, per camí poc definit, ens plantem al damunt del cim de Diente Royo 3.010 (primer 3.000 de la jornada).
Dalt del cim se’ns obra tota la perspectiva de la cresta que es desplega llarga i espectacular fins el colofó final del Posets. Iniciem pròpiament la cresta i grimpem una sèrie de ressalts i blocs fins al cim de Pavots 3.121 (segon 3.000 de la jornada).
 Anem davallant fins un segon coll, des d’on tenim l’opció d’anar a buscar la Tuca Forau de Neu (cim optatiu per als col•leccionistes de 3.000). Amb la proximitat de Las Espadas la cresta es torna més estreta i compromesa, fins arribar a un dels tres passos clau del recorregut que consisteix en un petit mur de tres metres (III), fàcil però exposat. Un cordino de 15 metres ens serà suficient per donar confiança i superar, si escau, aquests tres principals obstacles. La cresta ara transcorre per un dels trams més espectaculars i aeris del recorregut. Sensació alpina, enfilats pel fil de la cresta amb estimballs de més de 300 metres per banda. Un tram preciós que ens porta de la millor manera possible fins al cim de Las Espadas 3.332 (tercer 3.000 de la jornada).
No cal dir que les vistes son impressionants, podem distingir entre d’altres = els pics d’Eriste, Culfreda així com tot el traçat que va des del refugi de Biadós fins al Senyal de Biadós per després enfilar-se fins al Gran Bachimala. Tot seguit se’ns presenta un tram gairebé horitzontal sense cap dificultat afegida. Arribem a la bretxa que ens separa de la Tuca de Llardaneta, on es presenta el segon pas clau del recorregut. Una desgrimpada força delicada que cal prendre’s amb molta atenció i que ens situa sobre una estreta i horitzontal passarel•la d’uns 7 metres de llargada amb un pati impressionat per les dues bandes, on una malpeu segurament seria definitiu. Al final de l’esmentada passarel•la, trobem el tercer i últim pas clau de la jornada. Un mur d’uns cinc metres (III), molt exposat amb un estimball impressionant per la vessant NE, on no cal dir que qualsevol errada és, un altre cop, definitiva. Superada aquesta última dificultat ens plantem ràpidament al cim de la Tuca de Llardaneta 3.311 (quart 3.000 de la jornada).
Dalt del cim ja divisem amb proximitat l’objectiu final del Posets, una magnifica vista aèria del peculiar Diente de Llardana i de tota la vall. Seguim pel fil de la cresta, ara tranquil•lament, fins al cim de la Turqueta Roya 3.273 (cinquè 3.000 de la jornada).
Dalt del cim observem tot el magnífic perfil de la cresta, des d’el Diente Royo, que hem envestit fins aquest punt. Continuem i davallem fins al coll de Jean Arlaud que dóna pas a l’últim desnivell a superar abans de coronar el final. Per una pala ampla i fàcil, anem fent ziga zages per un terreny tarterós fins al cim del Posets 3.375 (sisè i últim 3.000 de la jornada).
Segona cota del Pirineu, després de l’Aneto i per sobre del Monte Perdido. Un cim que desplega unes vistes panoràmiques extraordinàries. Podem citar = la cresta de Las Espadas, massís del Perdiguero, Gourgs Blancs, Clarabides, massís de la Maladeta, el Bachimala, i un grapat de coneguts cims del Pirineu als nostres peus. Després d’unes quantes fotos i un merescut repòs reprenem la marxa per arrodonir la feina.

Descens: 
Per la ruta normal d’ascensió anem davallant fins al coll del Diente on se’ns presenta el Diente de Llardana (altre cim optatiu per col•leccionistes de 3.000). Seguim avall pel pedregós e incòmode corriol fins a retrobar el GR 11.2 que havíem abandonat a tret d’alba. Sense més històries, altre cop superem el tram poc definit i rocós fins arribar al refugi. Prenem una merescuda cervesa mentre reposem i petem una mica la xerrada. La resta passa per desfer el camí d’aproximació fins a l’aparcament dl Puente d’Espigantosa on retrobarem el vehicle. Aquí fem la, tantes vegades repetida, gratificant operació de treure’ns les botes de muntanya i calçar-se un còmode calçat després d’unes quantes hores de caminada.

Breu: 
Una cresta espectacular, airosa, de renom, alpina, tot plegat molt gratificant en tots els sentits. Un solejat i lluminós dia ens va ajudar a completar aquest encarreg que dúiem des de temps enrere. Amb una mitjana dificultat i compromís, ens hem cruspit 6 cims de més de 3.000 metres, i que té com ha premi final el segon cim més alt del Pirineu. Hem gaudit de la grimpada, roca, vistes i de tots els detalls que donen forma a una perfecta jornada de muntanya. Una jornada completa, d’aquestes que sempre recordaràs de bon grat. Las crestes són una de maneres de conquerir un objectiu, potser una de les més alpines i gratificants.

Cordada: Josep – Mercè – PeP

  Print Friendly and PDF